El vilatortí Eudald Tarrats (CN Sabadell), de 22 anys, va sortir diumenge dels campionats d’Espanya en piscina curta de Barcelona amb dues mínimes per a l’Europeu i el rècord d’Espanya en 50 metres braça (26s 27cen), rebaixant en dues centèsimes l’anterior marca. Admet que està vivint el millor moment de la seva trajectòria i planteja objectius ambiciosos tant a curt com a llarg termini.
Viu el millor moment de la seva carrera?
Sí. És el millor estat en què m’he sentit mai.
Quan estava nedant percebia que ho aconseguiria?
El temps que fas no el notes. És quan toques la paret i veus el marcador, perquè aquestes centèsimes no les controles. Però em notava molt bé dins de l’aigua. És un esport molt de sensacions, i quan et notes fort, tot es dispara. Sabia que sortiria bé, però no m’esperava tant.
Dues centèsimes… No és res, però nedar en aquests temps reflecteix la feinada que hi ha al darrere, suposo.
És així. Estar a prop del rècord és feina, constància i esforç. Que sigui rècord per una o dues centèsimes ja és un punt de sort, però arribar-hi requereix molt treball.
En una distància tan curta com els 50, on està la clau?
En un 50 tot passa molt ràpid. Si falles el més mínim detall, se te’n va la prova. Cal fer-ho tot perfecte: sortida, viratge, transicions i nedada. Jo he descobert que la clau és la relaxació. La tensió és enemiga de la velocitat.
El balanç del campionat de Barcelona no podia ser millor: rècord d’Espanya i dues mínimes per a l’Europeu de desembre a Polònia: els 50 i els 100 metres braça.
He de reconèixer que en cap moment vaig anar al campionat pensant en el rècord. El meu objectiu eren les mínimes. Ara tocarà adaptar-me a la nova situació.
També deu voler dir més pressió i més expectatives, tot plegat. Ho nota?
És cert que la gent em coneix més i que el llistó és un altre, però de moment em sembla que ho porto bé, i estic tranquil.
La braça és la seva especialitat. Amb una distància preferida?
Si hagués de triar em quedaria els 100 metres. És velocitat, però tens més piscina i pots treballar més estratègia. Els 50 és tan ràpid i tan explosiu que no tens marge pràcticament per a res i qualsevol detall t’ho pot espatllar.
Els factors ambientals –aigua, cota de la instal·lació, temperatura– deuen influir en les marques.
Sí, i per això en una competició oficial tot ha d’estar homologat i certificat: llargada exacta, temperatura controlada al voltant dels 26 graus… Són condicions certificades perquè les marques siguin reconegudes.
I ara, pensant en l’Europeu de Lublin, la primera setmana de desembre, quin és l’objectiu?
Mantenir la forma. En un europeu, i més essent el primer, sempre hi ha nervis i pots nedar millor o pitjor també pel factor mental. L’objectiu és arribar-hi bé i competir al màxim.
Globalment, quin lloc ocupa la natació espanyola a Europa? Té un bon nivell?
Ha millorat molt, i s’ha notat de manera especial en aquests campionats de Barcelona. Però encara li falta molt per estar entre els millors. Fer una medalla europea continua estant a l’abast de molt pocs.
I en el seu cas, quins són els marges de millora?
En tècnica sempre hi ha coses a afinar. I físicament, sobretot en força, tinc molt marge. Fa només un any que estic al CN Sabadell fent gimnàs específic de competició, i ho estic notant.
Fer el pas del CN Vic, on havia començat, al Sabadell ha estat important, en aquesta progressió?
Sí, completament. Les instal·lacions, els entrenaments, el treball… Crec que són de les millors que hi ha a l’Estat. M’ha aportat molt.
Com és un seu dia?
Un dilluns per exemple: em llevo a les 5 de la matinada, esmorzo i vaig a la piscina. Escalfament en sec i dues hores d’aigua fins a quarts de 9. Després, pràctiques de la universitat fins a les 2. Dino i torno al club: gimnàs de 3 a 2/4 de 5 i dues hores d’aigua més. I a casa, a descansar i a dormir d’hora.
Natació i universitat, per tant.
Sí. Estudio Enginyeria d’Automoció a la UVic. Estic en el programa Tutoreport, que em permet flexibilitat per poder compatibilitzar estudis i competició.
Hem parlat del seu últim títol. Quin va ser el primer?
Tenia 8 anys. Va ser amb el CN Vic, que va ser el meu club fins l’any passat. He nedat tota la vida, ja em venia de família.
I a l’horitzó, què hi veu?
Fer un bon Europeu i traslladar les marques de piscina petita a la gran, l’olímpica. I tant de bo poder tenir a la vista els Jocs de 2028…!
