La principal artèria viària del centre de Vic tallada cinc hores al trànsit de vehicles. I la de Manlleu, i la de Torelló, i la de Ripoll, i la de Campdevànol, i la de tots els municipis d’Osona i el Ripollès per on el proper 6 de juliol passarà la tercera etapa del Tour de França. L’organització, coordinada des de les diputacions i amb els ajuntaments afectats, treballa en la preparació d’una jornada que ha de ser una festa. Però que implicarà molta feina.
Conrad Felip és el coordinador de l’Àrea d’Esports i Activitat Física de la Diputació de Barcelona i el responsable de coordinar la relació amb els ajuntaments d’aquesta demarcació afectats pel pas del Tour de França el proper 6 de juliol.
Com van reaccionar els alcaldes quan van saber que el Tour passaria pels seus municipis?
Diria que el 99,9% dels ajuntaments ho van rebre, després de l’impacte, amb un entusiasme enorme. Evidentment hi ha nivells d’afectació molt diferents: hi ha municipis on el Tour passa enmig de la festa major, com a Vic, i d’altres on l’impacte és menor i on frega el nucli urbà sense acabar-hi d’entrar. Però en general l’acollida ha estat excel·lent. Hem visitat tots els ajuntaments personalment, amb tècnics d’esports, la policia, i hem analitzat el recorregut carrer per carrer. De fet, de 43 municipis de la província de Barcelona afectats, més de 30 ens han demanat que hi posem un estand informatiu aprofitant les seves curses, festes majors o fires. Ho hem començat a Centelles i a Sant Vicenç de Torelló.
Fa quant de temps que s’està treballant en tot plegat?
Fa dos o tres anys que es treballa perquè el Tour vingués a Barcelona, però la feina intensa amb els ajuntaments porta ja més d’un any. I és necessari, perquè la magnitud d’un Tour no és comparable a res conegut. Si agafes la Vuelta ciclista quan passa per aquí, multiplica-ho per deu o per vint. L’ASO, l’empresa organitzadora, utilitza el Palau Sant Jordi com a centre d’operacions durant tot l’any que fa que l’ha llogat. Helicòpters, avions, 150 vehicles de l’organització, caravana publicitària… No estem parlant de cap cosa menor.
Quins són els eixos principals de la Diputació en l’organització d’aquest esdeveniment?
Treballem en tres blocs: la part de promoció i esportiva i la implicació del turisme en els circuits per a bicicleta, la comunicació, i tota la part d’infraestructures viàries i mobilitat. La nostra funció és acompanyar els ajuntaments en tot aquest procés perquè se sentin recolzats.
Com s’organitza la coordinació entre totes les administracions implicades?
Hi ha un comitè de coordinació que es reuneix periòdicament i que inclou la Diputació, la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana, Protecció Civil i l’ASO. La Diputació és la que porta el pes de la relació directa amb els ajuntaments: hem fet diverses reunions presencials i telemàtiques, hem presentat el recorregut i disposem d’un cap d’unitat que és el punt de contacte directe per a qualsevol incidència. Hem viatjat a París en diverses ocasions per treballar els temes de seguretat amb l’ASO; al maig tenim una altra trobada específica.
Com es va decidir el recorregut? I que passés pel mig dels nuclis urbans?
El recorregut el proposa l’ASO, l’empresa organitzadora del Tour. Nosaltres hi fem propostes i suggeriments — si la sortida ha de ser a Barcelona o a Tarragona, o a Granollers, per on passar, … —, però al final és l’ASO qui defineix el traçat i el consensua amb el Servei Català de Trànsit, els Mossos i les policies locals. I sí, és una decisió molt conscient que la cursa passi per dins dels municipis: és la gràcia del Tour, que travessa els pobles, que la gent el pot veure des de casa. Sempre que es pot, s’intenta que passi pel nucli urbà.
Hi havia por entre els pobles petits que tot plegat els desbordés?
Sí, és normal. Pobles petits quan veuen la magnitud del que implica el Tour — la caravana, la gent, la logística —, poden sentir que se’ls dispara per sobre. Però s’ha anat conduint bé. S’han fet visites personalitzades a tots els municipis, s’ha explicat de quins recursos disposen, i qualsevol incidència es resol directament. No tenim cap municipi que hagi posat problemes. Al contrari. Fins i tot quan hem pogut canviar la ubicació d’un aparcament d’helicòpters perquè l’ASO volia un camp de futbol concret, ho hem resolt sobre el terreny.
Suposarà un cost inassumible per als pobles més petits?
L’objectiu és que el cost per a l’ajuntament sigui el mínim possible. Hem creat un fons de 250.000 euros per repartir entre els municipis segons el grau d’afectació. A més, els proporcionem material promocional — mallots gegants, samarretes, gorres — i infraestructures logístiques com tanques. Si un ajuntament vol organitzar una performance o un acte complementari pot tenir un petit cost extra, però no hi ha cap obligació. El que no podem permetre és que un ajuntament es quedi sol davant d’un problema. Si truquen, hi som. També cal dir que ja tenim més de 2.000 voluntaris inscrits.
Una de les grans preocupacions és l’estat de les carreteres. Com s’està gestionant?
Hi ha tres tipus de titularitat: carreteres de la Generalitat, de la Diputació i municipals. La Diputació ja té en fase de contractació un pla d’actuacions que s’executarà entre maig i juny. S’ha fet una revisió exhaustiva de tot el traçat conjuntament amb l’ASO per detectar els punts crítics de seguretat: arranjaments de ferm, retirada de fitons i elements perillosos, instal·lació de separadors… No podem arreglar tots els revolts, però sí els punts on hem detectat risc real. La Generalitat s’encarrega de les seves carreteres.
De quina inversió estem parlant?
La Diputació hi destina 480.000 euros, que cobreixen tant les carreteres pròpies com les municipals, i inclouen no només els arranjaments de ferm sinó també la retirada i posterior muntatge d’elements que poden ser perillosos per als corredors, com fitons o separadors.
Pel que fa a la mobilitat del dia a dia, què han de preveure els veïns?
L’afectació serà gran, i no ho amaguem. No estem parlant d’una hora de tall, sinó de prop de cinc hores de tancament total per al pas de la caravana i els ciclistes. L’afectació en la mobilitat serà ineviitable. Hi haurà poblacions grans on s’hauran de retirar centenars de cotxes del carrer. La C-17 quedarà tallada en algun punt, especialment a la zona de Tona-Balenyà, on el recorregut la creua. És veritat que qui necessiti moure’s aquell dia, i segons el recorregut que hagi de fer, ho haurà de preveure amb temps.
La gent viurà la percepció del Tour des de dies abans?
Sí, estem fent fulletons específics per a cada municipi amb el recorregut exacte. Dies abans del 6 de juliol ja seran visibles els preparatius: muntatge de separadors, senyalització, proteccions… Tot el que no es pot fer el mateix dia. I aquell matí la policia farà els tancaments definitius hores abans del pas de la caravana. Però malgrat les molèsties, la majoria de gent ho viurà com una festa: un esdeveniment que no has d’anar a buscar, que et passa per davant de casa i és completament gratuït.
Quin és l’impacte mediàtic real d’un esdeveniment com aquest?
És brutal. El Tour es retransmet a més de 190 països, amb més de mil milions de visualitzacions acumulades i més de 110 hores en directe a nivell internacional. Només els Jocs Olímpics o un Mundial de Futbol el superen en impacte mediàtic. Centenars de periodistes acreditats, retransmissió contínua… És una plataforma extraordinària.
Més enllà de la festa del dia 6, quin benefici en queda per al territori?
Això és el que més ens preocupa com a Diputació: el llegat. Volem que el pas del Tour deixi unes carreteres millor adequades per a la pràctica del ciclisme i una senyalització permanent en molts ports de muntanya de diverses comarques, perquè els ciclistes puguin veure els quilòmetres i els desnivells. El Tour és una plataforma mediàtica brutal, però per a nosaltres la promoció de la bicicleta com a eina de mobilitat i oci a llarg termini és el més important.
