Des de ben petit ha combinat el futbol amb l’hípica –als quals durant un temps fins i tot va sumar-hi un tercer esport com la gimnàstica artística– però això no li ha impedit excel·lir en un d’aquests. El jove de Tavèrnoles Dana Sala, estudiant de Batxillerat, jugador juvenil de la Fundació Unió Esportiva Vic i genet de concurs complet d’equitació es va proclamar el cap de setmana passat a Suècia subcampió d’Europa Júnior d’aquesta modalitat hípica amb la selecció estatal. Un primer gran èxit que li arriba amb només 16 anys i que l’anima a continuar progressant a cavall del seu estimat Myvatn de Remella, d’origen alemany i criat al Lluçanès per Antoni Montanyà.
Fill d’una veterinària de cavalls i un reconegut ferrador i exgenet com Martí Sala, Dana Sala ha crescut envoltat d’èquids tot i que fins fa tres anys no va decidir prendre-se’ls seriosament. “La veritat és que jo muntava però no volia saber gaire res dels cavalls. Preferia el futbol. Sort de la insistència del meu pare i d’un clínic que vaig fer que em va obrir els ulls. Vaig veure que muntar és un privilegi molt gran”, assegura el genet que en aquest temps i a base d’esforç i treball ha arribat a assolir els resultats mínims per formar part de la selecció. Al Campionat d’Europa, on debutava en una gran competició internacional, li va tocar gestionar la pressió de ser el primer genet del combinat a competir però “va anar bé i vaig fer el més difícil, perquè després els altres van veure que era possible”. La selecció la completaven Marçal Piró, Pau Català i Arkaitz Arana i la medalla de plata que es van penjar és històrica per a Espanya, un dels països que té menys pressupost i que està menys acostumat a moure’s a la part alta de la classificació d’una de les tres modalitats olímpiques del món de l’equitació i que és considerada una de les més difícils. El concurs complet es disputa al llarg de tres dies i consta d’una prova de doma clàssica, una de camp a través o cross-country i una de salt d’obstacles. Sala va puntuar amb 36,4/0,0/8 i en total Espanya va sumar 113,1 punts que la van situar per darrere Alemanya amb 89,4 punts i per davant d’Itàlia amb 114,9. “Que d’onze equips Espanya fos segona va sorprendre tothom i ens han arribat felicitacions d’arreu i de genets de molt nivell. Estic molt content però també tinc clar que tinc molt per millorar i això és el que vull fer amb el que m’ensenya gent com el meu pare, que és una sort tenir-lo al meu costat”, afirma.
Un camí d’aprenentatge i creixement en l’hípica que, de moment, vol continuar recorrent sense haver de renunciar a gaudir també amb la pilota als peus.
