Parlar de futbol femení a la comarca d’Osona és parlar d’Ester Arnaus. Ha passat tota la seva trajectòria esportiva amb equips osonencs i un cop va penjar les botes hi ha continuat vinculada, ja sigui amb la seva feina com a tècnica al Consell Esportiu, com a entrenadora o com a coordinadora.
Arnaus va començar a jugar a futbol, de forma oficial, als 8 anys, “però de molt abans al pati de l’escola”, que de fet va ser allà on va descobrir que aquest havia de ser el seu esport. I amb l’equip de l’escola –el del Sant Miquel dels Sants–, que estava federat com a club, va començar a jugar-hi “després de molt insistir a casa”. Aquell primer any el va jugar amb nens i l’any següent va fitxar pel Calldetenes amb un equip de nenes “que eren cinc o sis anys més grans que jo”. Una temporada més tard va tornar a Vic, on ja s’hi quedaria si bé amb clubs diferents que acabarien, al llarg dels anys, fusionant-se i creant l’actual Vic Riuprimer REFO: UE Vic, Remei i Vic Riuprimer van ser els clubs per on va passar des dels 8 anys fins als 30: “Vaig viure totes les fusions”, recorda, en una època en la qual “fins al salt amb el Remei jugava amb jugadores de la meva edat de futbol 7 i alhora ho compaginava jugant amb les grans, a futbol 11”.
L’etapa que la va marcar més durant tots aquests anys va ser la que va coincidir amb la fusió Vic-Remei: “En aquella època encara ens dèiem UE Vic i van ser uns anys esportivament parlant molt bons”. Després de diversos ascensos consecutius pujant de Segona a Primera (en aquella època no hi havia Preferent) i sense perdre cap partit van aconseguir l’ascens a Nacional “competint a un molt bon nivell. Teníem un equipàs. Hi havia jugadores que venien de la Superlliga. M’ho vaig passar molt bé, encara que el futbol femení en aquells temps no era el mateix que ara”. D’aquells anys també destaca “les amistats” i les moltes jugadores que han compartit vestidor amb ella.
I és que Arnaus ha viscut l’evolució del futbol femení: “Ara les nenes poden competir amb jugadores de la seva edat o com a molt amb quatre anys de diferència, però no com a la meva època. Amb 10 anys jo havia jugat amb noies de 40 anys. La diferència era molt gran”, recorda. Arnaus destaca que “s’ha apostat pel futbol femení en tots els sentits. Des de les mateixes jugadores fins als clubs, que ara hi ha una implicació que abans no hi era”. Tot i així, reconeix que “encara queda molta feina per endavant”.
Amb 28 anys, una greu lesió al turmell la va deixar fora dels terrenys de joc durant un any i mig. Va tornar a jugar, però “potser forçada per la lesió i perquè la situació no era la mateixa o perquè les motivacions canvien, vaig decidir deixar-ho”. D’aquesta manera tancava un cicle de 22 anys jugant però continuava vinculada al món del futbol des de les banquetes, una tasca que realitza des dels 15 anys: “Vaig començar entrenant el Remei a futbol 7, sempre a nenes, però fa cinc anys vaig voler provar un equip masculí per veure’n la diferència”. Amb aquest temps també s’ha tret diversos títols d’entrenadora i actualment té el segon nivell d’entrenador de la Federació Catalana de Futbol (FCF).
Fa quatre anys que compagina les banquetes amb la coordinació i enguany s’estrena amb la del Vic Riuprimer REFO femení, del qual destaca una reivindicació que s’ha arrossegat durant molts anys: “Hi ha hagut millores i ens tracten com el primer equip masculí, assumeixen que som un primer equip”.
A la vida professional d’Arnaus, que és llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE), el futbol també hi és molt present. És tècnica del Consell Esportiu d’Osona i entre les seves tasques hi ha la d’organitzar competicions i activitats comarcals com la de tennis taula, el cros, el futbol sala i evidentment la Lliga de futbol del Consell amb l’objectiu de “potenciar l’esport escolar”.
{{ comment.text }}