La vigatana que es va quedar sense poder participar als Jocs Olímpics de 1924

L’any 2016, a Rio de Janeiro, Marta González i Eli Martínez es van convertir en les primeres osonenques que van participar en uns Jocs Olímpics. Fins llavors la història havia fet que cap dona de la comarca competís en unes Olimpíades. Així és com ho va voler el destí. I és que l’any 1924 una vigatana estava inscrita en els Jocs Olímpics de París. Faldilles per sota els genolls, cames tapades amb unes mitges blanques, raqueta de fusta i un gran nivell. Maria Lluïsa Marnet Sacco era una de les candidates a la victòria, però al final no va arribar a competir. Nascuda a Vic l’any 1900 filla de l’empresari francès Leo Marnet, que de jove es va desplaçar a Barcelona i es va casar la Sra. Sacco, d’origen italià. El matrimoni es va instal·lar a Vic a finals del segle XVIII, on Leo Marnet tenia una fàbrica de productes derivats del porc i de trufes, tal com explica Santi Ponce en el llibre Club Tennis Vic. 50 anys d’història (1948-1998). El negoci, segons la Federació Catalana de Tennis, era conegut com La Siberia. Maria Lluïsa Marnet Louisette va tenir una germana més petita, la Lola, amb qui es portaven només un any. Van estudiar al col·legi de l’Escorial i més endavant ho van fer a Tolosa de Llenguadoc. Totes dues jugaven a tennis i van fer les seves primeres passes amb la raqueta a Vic. De fet, el 1906 el seu pare va fer construir una pista de tennis a la mateixa fàbrica familiar, situada entre el carrer Montserrat i el carrer Sant Segimon. Més tard en van fer construir una altra als jardins de la casa particular. Aquí és on es van formar les dues jugadores i en especial Maria Lluïsa, que a les revistes franceses la van batejar com “l’infant prodigi”. Després dels estudis a Tolosa, les germanes Marnet van viure a Barcelona, on continuaven jugant i perfeccionat el tennis, primer al Club Tennis Turó i després al Real Club Tennis Barcelona 1899. Allà es va convertir, tot i la seva joventut, en una de les promeses però també líder del tennis femení espanyol. L’any 1912, amb 12 anys, Maria Lluïsa Marnet va guanyar el Campionat Internacional d’Espanya a Sant Sebastià i també es va adjudicar la Copa Challenge de S. M. la Reina Victòria. Un trofeu que va repetir els anys 1915 i 1921. Del 1921 al 1924 va guanyar el Campionat de Catalunya, i el 1928 el Campionat d’Espanya en dobles i mixtos. Marnet va representar Espanya en diverses competicions internacionals. I el 1924, ara fa 100 anys, ho havia de fer a París. Lola i Maria Lluïsa amb alguns dels trofeus que van aconseguir | @ Frederic Juandó Alegret El tennis va ser un dels nou esports escollits pel baró Pierre de Coubertin per al renaixement de la competició olímpica l’any 1896 a Atenes. En aquesta primera edició dels Jocs Olímpics de l’era moderna, el tennis va compartir cartell amb l’atletisme, les peses i l’halterofília, la lluita, l’esgrima, el tir, el ciclisme, la gimnàstica i la natació. El tennis es va mantenir dins del programa olímpic com a esport oficial fins a l’edició del 1924 a París. Una edició que havia de ser especial per a Vic i per a la comarca d’Osona. Per primera vegada una osonenca podia participar en uns Jocs Olímpics. La delegació espanyola estava formada per 107 esportistes i quatre eren dones: Lili Álvarez, Rosa Torras, Isabel Fonrodona i Maria Lluïsa Marnet. Els Jocs Olímpics de París de l’any 1924 es van disputar del 13 al 21 de juliol, però les pistes de terra batuda instal·lades a l’Stade Olympique Ives-du-Manoir en Colombe no van veure jugar mai Marnet (tampoc Fonrodona, per malaltia). Marnet estava exempta de disputar la primera ronda del quadre individual femení i també el de dobles fent parella amb Fonrodona. No van participar en cap dels dos. Ponce apunta que, segons la revista Tennis Espanyol d’abril de 1982 (n. 316, pàg. 41), la seva mare no la va deixar. Segons la FCT, perquè tenia obligacions amb el Liceu. I és que, quan la família Marnet es va instal·lar a Barcelona, va muntar una botiga de moda francesa i les seves dues filles van fer de professores de cant al Liceu. D’aquesta manera, van compaginar les seves dues aficions: el tennis i la música. Una música que al final va impedir que Marnet fes història. Lili Álvarez i Rosa Torras es van convertir en les primeres esportistes olímpiques espanyoles de la història. Fins al 1960 cap més dona de l’Estat no va tornar a participar en uns Jocs Olímpics.Marnet, un cop casada amb Ferran de Segarra i de Castellarnau va deixar el tennis i va passar a gestionar el negoci del pare, mort el 1926. M. Lluïsa Marnet va morir el 8 de setembre de 1995.

La vigatana que es va quedar sense poder participar als Jocs Olímpics de 1924

El CT Vic torna a acollir el millor tennis internacional amb l’ITF Men

John Echeverria es corona campió per quarta vegada del torneig ITF 1.500 dòlars de Torelló

Tennis mundial de luxe a Torelló

Mar Casas, del Tennis Torelló, entre les quatre millors alevines

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

El TAD atura el 'play-off' d’ascens a l'OK Lliga i suspèn el partit del Manlleu a Vilafranca