40 anys de municipalisme

Quan havien passat dos anys de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments després del llarg període de la dictadura franquista i només feia vuit mesos de l’intent de cop d’estat del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic acollia la constitució de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Era el 2 d’octubre de 1981. Un dels seus impulsors n’havia estat el que era alcalde de Vic, Ramon Montanyà (CiU), i en l’assemblea celebrada a l’Ajuntament de Vic, que va reunir un centenar d’alcaldes de tot Catalunya, en va ser escollit president. La creació d’una entitat que agrupés els ajuntaments catalans va ser impulsada des de la Conselleria de Governació de la Generalitat –el govern català va ser escollit en les eleccions de 20 de març de 1980–, però el que ningú esperava és que se n’acabessin creant dues: l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FCM), que naixeria un mes després en una assemblea que es va fer a Manresa. La primera, sota l’òrbita de CiU i ERC; i la segona, del PSC, el PSUC i Centristes de Catalunya. Les principals diferències entre uns i altres era la representació atorgada als municipis –l’ACM sempre ha tingut la filosofia de “cada municipi un vot”, per tant tots tenen el mateix pes, mentre que en l’FMC la representació va en funció del nombre d’habitants– i també la vinculació que havien de tenir amb la Federación Española de Municipios y Provincias. La unió dels municipis catalans era vista com un pas més a la consolidació de la democràcia i l’Estatut de Catalunya, vigent des de feia dos anys. El conseller de Governació, Joan Vidal Gayolà, que va presidir la constitució a Vic de l’ACM, va assegurar en el seu parlament que “l’autonomia es consolidarà si tots treballem conjuntament, ajuntaments i Generalitat, per aplicar l’Estatut que un dia vam aprovar els ciutadans”. L’alcalde de Vic i primer president de l’ACM destacava en el seu discurs de cloenda “la importància” de l’acte, perquè “aquest tipus d’associacions de municipis funcionen des de fa temps en la majoria dels països europeus i ara es posa en marxa per primera vegada a Catalunya”. En les quatre dècades de vida de les dues associacions municipalistes, les crides a la unificació han estat tan constants com infructuoses. Molts municipis estan a les dues entitats. L’ACM compta actualment amb 940 ajuntaments, 29 entitats municipals descentralitzades, 41 consells comarcals, 4 diputacions, 3 consorcis i 4 mancomunitats. L’FMC posa en valor que els governs locals que hi estan adherits sumen el 91 per cent de la població de Catalunya, entre ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats municipals descentralitzades. Entre els objectius que es marca l’ACM hi ha els de defensar i representar els interessos del món local davant altres administracions, assessorar i donar suport als ens locals, la compra agrada de productes o serveis o la formació d’electes i treballadors públics.

40 anys de municipalisme

El Taradell, a un pas del descens

Els Mossos han sancionat 95 vehicles al Salt del Mir durant aquest mes

Les masies de Tavertet, en un llibre

La dicotomia entre les amenaces i les oportunitats del Mercosur

LA PREGUNTA

Està a favor que Espanya compri armes a Israel?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

D’hotel de luxe a “forat negre”

Alerta a Sant Julià per claus amagats dins de botifarra negra llançada a terra

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"

Evacuen 70 passatgers del cremallera de Núria en quedar atrapats en un túnel

Alumnes de l'escola