40 anys de municipalisme

Quan havien passat dos anys de les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments després del llarg període de la dictadura franquista i només feia vuit mesos de l’intent de cop d’estat del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic acollia la constitució de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Era el 2 d’octubre de 1981. Un dels seus impulsors n’havia estat el que era alcalde de Vic, Ramon Montanyà (CiU), i en l’assemblea celebrada a l’Ajuntament de Vic, que va reunir un centenar d’alcaldes de tot Catalunya, en va ser escollit president. La creació d’una entitat que agrupés els ajuntaments catalans va ser impulsada des de la Conselleria de Governació de la Generalitat –el govern català va ser escollit en les eleccions de 20 de març de 1980–, però el que ningú esperava és que se n’acabessin creant dues: l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FCM), que naixeria un mes després en una assemblea que es va fer a Manresa. La primera, sota l’òrbita de CiU i ERC; i la segona, del PSC, el PSUC i Centristes de Catalunya. Les principals diferències entre uns i altres era la representació atorgada als municipis –l’ACM sempre ha tingut la filosofia de “cada municipi un vot”, per tant tots tenen el mateix pes, mentre que en l’FMC la representació va en funció del nombre d’habitants– i també la vinculació que havien de tenir amb la Federación Española de Municipios y Provincias. La unió dels municipis catalans era vista com un pas més a la consolidació de la democràcia i l’Estatut de Catalunya, vigent des de feia dos anys. El conseller de Governació, Joan Vidal Gayolà, que va presidir la constitució a Vic de l’ACM, va assegurar en el seu parlament que “l’autonomia es consolidarà si tots treballem conjuntament, ajuntaments i Generalitat, per aplicar l’Estatut que un dia vam aprovar els ciutadans”. L’alcalde de Vic i primer president de l’ACM destacava en el seu discurs de cloenda “la importància” de l’acte, perquè “aquest tipus d’associacions de municipis funcionen des de fa temps en la majoria dels països europeus i ara es posa en marxa per primera vegada a Catalunya”. En les quatre dècades de vida de les dues associacions municipalistes, les crides a la unificació han estat tan constants com infructuoses. Molts municipis estan a les dues entitats. L’ACM compta actualment amb 940 ajuntaments, 29 entitats municipals descentralitzades, 41 consells comarcals, 4 diputacions, 3 consorcis i 4 mancomunitats. L’FMC posa en valor que els governs locals que hi estan adherits sumen el 91 per cent de la població de Catalunya, entre ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats municipals descentralitzades. Entre els objectius que es marca l’ACM hi ha els de defensar i representar els interessos del món local davant altres administracions, assessorar i donar suport als ens locals, la compra agrada de productes o serveis o la formació d’electes i treballadors públics.

40 anys de municipalisme

Vic cedirà la teulada del centre cívic El Montseny a la cooperativa energètica local

L’únic forn de Planoles busca relleu: “Ens sabria greu que el poble es quedés sense pa”

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen accions, com talls de carreteres, per unir-se a la vaga de dimecres

“Sempre ens hem implicat molt en l’esport femení i amb el WTA ho hem volgut visibilitzar”

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic