A Osona ja hi conviuen persones de més de 150 nacionalitats diferents

El creixement migratori que experimenta Osona des del 2018 no té per ara aturador i amb dades del 2022 s’ha arribat a les xifres més altes de persones estrangeres empadronades, que ja són un 17,42% de la població. Els números els acaba de fer públics el Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal en el seu informe estadístic anual. La comarca d’Osona està experimentant des de l’any 2018 un creixement migratori important que per ara no té aturador. Segons el cens de població a 1 de gener del passat 2023, comptava amb 167.056 habitants, dels quals 29.182 eren persones de nacionalitat estrangera, xifra que representa un 17,42% del total de la població –un percentatge semblant al de Catalunya, que és del 17,2%–. Les dades les recull l’informe estadístic Les migracions a la comarca d’Osona, que realitza anualment el Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal amb dades oficials de l’Idescat. El treball se centra en l’any 2022, un any de postpandèmia marcat per la campanya d’acollida Osona amb Ucraïna, durant el qual es va arribar a les xifres més altes fins ara de persones estrangeres empadronades a la comarca tant en nombres absoluts com relatius. I és que en 22 anys (del 2000 a principis del 2023) Osona ha passat de 126.599 a 167.056 persones empadronades, i d’aquest increment de 40.907 habitants més, el 59,27% (24.246) són persones de nacionalitat estrangera. “Fer l’estudi és molta feina i requereix temps d’anàlisi però val la pena perquè és una eina molt important per conèixer on som i què necessitem per atendre la població. L’estudi l’utilitzen molts ajuntaments i entitats i també la universitat”, destaca la responsable tècnica del Servei d’Acollida del Consell Comarcal d’Osona, Mireia Rosés. Les dades evidencien que ens trobem de ple en la segona gran onada migratòria del segle XXI. “La primera va ser del 2000 al 2008 i sobretot a partir del 2003 i 2004 va créixer molt la població amb persones de l’Àfrica subsahariana i amb reagrupaments familiars de la zona del Magreb, perquè els primers membres ja havien arribat anys abans”, detalla Rosés. Després la tendència es va moderar, però com que Osona va ser una de les comarques catalanes que menys va decréixer durant la crisi econòmica posterior el degoteig d’arribades ha estat constant. Venen sobretot per la potent indústria, en especial del sector agroalimentari, “ja que ha continuat necessitant mà d’obra, fins i tot durant la pandèmia”. Aquest reclam econòmic és el principal motiu que explica el creixement de població de la segona onada així com el vincle familiar a la comarca, juntament amb l’arribada de refugiats d’Ucraïna. “El creixement és menys important que el dels 2000 però hi és i hem de veure quan s’estabilitza”, diu Rosés. Amb dades concretes del 2022, el creixement més significatiu de nacionalitats s’ha produït amb Colòmbia (amb 434 habitants més), Ucraïna (amb 295 més) i Hondures (amb 197 més). En canvi, entre els 25 països amb més estrangers a Osona durant aquell any van decréixer les persones de l’Índia (amb 19 menys), la Xina (amb 18 menys) o Bolívia (amb 13 menys). “Encara ara el perfil de gent que arriba és aquest de persones de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud. A mi m’agrada posar cara i veu a les arribades perquè això ens ajuda a desestigmatitzar. Quan parlem de migracions tothom té al cap unes nacionalitats i, en canvi, les que més augmenten ara són unes altres”, subratlla Rosés. Des del Servei d’Acollida i Integració puntualitzen que les dades recullen els principals països de naixement i els principals països de nacionalitat, de manera “que ens podem trobar amb casos en què hi hagi més persones nascudes a un país que no persones amb el passaport d’aquell país, cosa que voldrà dir que alguns dels seus habitants ja han adquirit la nacionalitat espanyola”. Del total d’aquesta població estrangera que viu a Osona, un 53,4% prové de l’Àfrica, seguida de la Unió Europea (12,5%), l’Amèrica del Sud (12,1%), l’Àsia i Oceania (11,6%), l’Amèrica del Nord i Central (4,7%) i la resta d’Europa (4,5%). Això fa que des del Consell Comarcal s’hagi de portar a terme una tasca important d’integració. Al llarg del 2023, per exemple, es van fer 310 serveis de traducció i interpretació i 202 entrevistes d’acollida. També es van realitzar 33 cursos de català a nou municipis de la comarca, als quals van participar alumnes d’un total de 31 països d’orígens diferents. “A la comarca tenim més de 150 nacionalitats diferents, cosa que demostra que la població és molt diversa. Els cursos els faciliten l’acollida i està demostrat que tot i que pateixen dol migratori en aquests espais fan xarxa i no aguditzen tant la pena”, diu Rosés, que recorda que és important “parlar-los amb català ja que ells i també les administracions fem molts esforços perquè l’aprenguin però l’acollida, en el fons, la fem tots plegats. Tots podem ser mestres”. VIC I MANLLEU, ELS MUNICIPIS AMB MÉS PERSONES ESTRANGERES L’estudi de les migracions a Osona també fa una radiografia detallada de cada municipi i en els de més de 1.000 habitants el percentatge de persones amb nacionalitat estrangera va des del 2,8% de Folgueroles al 16% de Torelló. Per sobre destaquen Manlleu, on la població amb nacionalitat espanyola és del 75% i la que té nacionalitat estrangera és un 25%, i especialment Vic, on els estrangers són el 29,4% dels habitants de la ciutat i el 70,6% restant té nacionalitat espanyola. “Ha crescut a la majoria de municipis, però a les dues ciutats és on ho ha fet més. A Vic, a més a més, el perfil és més divers, tot i que també es va diversificant a Manlleu”, apunta Rosés. La mostra és que a la capital d’Osona els principals països de naixement dels estrangers són el Marroc (22,1%), Ghana (15%) i l’Índia (12,1%), mentre que a Manlleu sobresurt per sobre la resta de procedències el Marroc (56,7%). La publicació de l’informe de les migracions a Osona coincideix amb la notícia de l’arribada de Vic a la xifra històrica de 50.000 habitants, fet que la situa com la 24a ciutat de Catalunya. En les últimes tres dècades la capital ha tingut un augment de població del 66,6% i ara, en paraules de l’alcalde, Albert Castells, “s’enfronta a un repte demogràfic enorme, per quantitat, diversitat i envelliment de població”. "La nostra és una migració forçada i sense tenir res aquí" El 24 de març de 2022, just quan feia un mes de l’escalada de la guerra a Ucraïna, Mariia Tomashevska i la seva filla, Alona, que ara té 6 anys, van arribar a Catalunya després de tres dies i dues nits de llarg viatge. Osona amb Ucraïna les va ajudar a instal·lar-se amb una família a Sant Hipòlit de Voltregà fins que al cap de sis mesos va poder venir també el seu marit i tots tres junts van afincar-se a Sant Pere de Torelló, ja que l’home de seguida va trobar feina en una càrnia com a mecànic de manteniment i això els va permetre ser solvents i buscar-se un pis. “Va ser molt important que ell trobés feina. Jo encara no treballo perquè la nena és petita i no tenim ningú, però també tinc ganes de fer-ho quan ella ja es pugui quedar sola”, comenta. Els Tomashevski són de Khàrkiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna, molt a prop de la frontera amb Rússia, fet que l’ha convertit en escenari d’importants combats. “És molt difícil viure allà. Està tot destruït i no hi ha escoles i costa treballar. Aquí, en canvi, hi ha un bon nivell de vida. Ens és difícil perquè la nostra és una migració forçada i sense tenir res aquí. Hem hagut de començar de nou i amb un idioma nou, però crec que al final tot estarà bé”, assegura. De fet, ara que aviat farà tres anys que van arribar, Tomashevska afirma que “comencem a tenir la sensació que tot encaixa”. No veuen opcions de tornar al seu país, on van deixar les mares i els germans, i això que al principi “no vaig desfer la maleta durant una setmana perquè em pensava que en pocs dies s’hauria acabat la guerra i podríem marxar”. De mica en mica, però, van anar sent conscients “que el futur era aquí”. “Al meu país no hi ha respecte per les dones” Tot i que les dades de l’informe de les migracions a Osona són del 2022, la comarca continua rebent persones a dia d’avui majoritàriament dels mateixos països que es recullen en el document del Consell Comarcal. És el cas de Luisa Fernanda Martínez, de 34 anys, que va arribar fa dos mesos, el 29 d’octubre, des de la capital de Colòmbia, Bogotà, després d’haver pres la decisió fa temps. Ho va fer acompanyada del seu fill, Juan Esteban, que té 14 anys i que tornant de les vacances de Nadal s’incorporarà a l’institut. Ella és demandant d’asil per la situació que es viu al seu país. “No hi ha respecte per les dones i també vaig venir per l’economia i la delinqüència”, detalla. Ara per ara el que més la preocupa són les accions del Tren de Aragua, la banda criminal que opera a diferents països americans. “És un càrtel que va venir de Veneçuela i vol manar a Colòmbia”, explica. També la va empènyer a prendre la decisió el fet que des de fa un parell d’anys una germana seva ja es va establir a Osona. “Vivim amb ella. Per nosaltres és complicat arribar aquí. Els bitllets són cars, costa aconseguir els papers i no hi ha feina sense papers”, assegura. No amaga tampoc que “abans de venir t’imagines que serà diferent i quan arribes t’adones que aconseguir el que volem serà dur, però treballarem fort”. Martínez està aprenent català i mentrestant busca feina del que ja té experiència. “Jo a Colòmbia treballava en salons de bellesa i també havia cuidat persones grans”, diu. El català li està costant “una mica, sobretot la pronunciació i escriure’l”, però està “contenta i il·lusionada” i amb ganes de començar una nova vida. "Vas creixent i veus que has d'ajudar els teus pares" Compleix a la perfecció el perfil més estès de cuidadora de la llar: noia jove, immigrant i de Centreamèrica. Ana Cecília Ávila és de la capital d’Hondures, Tegucigalpa, té 33 anys i va arribar fa dos anys. S’ha instal·lat a les Masies de Voltregà, on viu amb una parella d’edat avançada dependent a qui atén els set dies de la setmana amb diversos descansos. “La situació al meu país és molt complicada i costa progressar i trobar llocs de treball fins i tot a la gent que ha estudiat”, comenta. “Vas creixent i veus que has d’ajudar els teus pares i això és el que em va fer decidir a venir aquí, tot i que trobo molt a faltar la família”, diu. Ávila és una enamorada del seu país, “sobretot de les platges”, però té clar que “allà no hi ha futur”. Va escollir Catalunya perquè hi tenia una coneguda que ja feia de cuidadora de la llar i va viatjar mentalitzada d’agafar “el primer que em sortís encara que em paguessin poc, perquè la meva idea és que ja aniria millorant”. La realitat, diu, és que amb el temps ha anat a parar “a una família meravellosa i no tothom té la mateixa sort. Em considero afortunada perquè he conegut històries de gent a qui no tracten tan bé, però aguanten per necessitat”. Explica, per exemple, que els nebots dels avis a qui cuida, que en són els responsables, l’animen a estudiar català, “que és necessari”. Als cursos hi ha conegut altres noies “que m’han anat obrint portes i amb qui quedo per fer coses, tot i que també he après a conviure amb la soledat”. El seu objectiu és quedar-se i un cop obtingui la nacionalitat poder tornar a visitar la família.

A Osona ja hi conviuen persones de més de 150 nacionalitats diferents

La rifa de Nadal passa de llarg i només en pessiguen algunes participacions

Els veïns de Sant Sadurní eviten de primer moment que hi facin una planta de biogàs

ERC de Sant Joan demana un pla de coordinació del trànsit per les obres al centre

El mercat municipal de Vic ja és només runa

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Detingut un home per tres robatoris amb violència a gent gran de Manlleu

Expulsen un regidor i dos més marxen molestos del ple a Manlleu

L'edifici de la rectoria