Aleix Castells i Roger Isern. Vic
La bandera desdibuixada de la patrulla àguila és el reflex d’una festa descolorida i atrapada en el passat. Una celebració que es va oficialitzar l’any 1987 per commemorar el descobriment d’Amèrica per part de Cristòfar Colom un 12 d’octubre de 1492. Els seus orígens, però, hi trobem una forta vinculació amb la classe reial espanyola sota el regnat d’Alfons XIII. Una festa que es va consolidar durant el franquisme considerat com el dia de la hispanitat o dia de la raça.
En l’actualitat, cada any s’organitza a Madrid la tradicional desfilada militar on assisteix el rei, els poders de l’estat i diferents presidents de les comunitats autònomes. Un acte que no genera unanimitat, sobretot pel sentiment contrari que hi ha des de Catalunya. De fet, coincidint amb l’esclat del sentiment independentista, lemes com el ‘Res a celebrar’ són cada vegada més majoritaris. Fins i tot, molts establiments decideixen obrir per protestar contra el que consideren una festa amb connotacions colonialistes i militaristes.
Segons l’entitat SOS Racisme, nascuda l’any 1989 en la “lluita per la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones que formen la societat” està en contra de la celebració del 12 d’octubre. L’associació considera que “l’objectiu és esborrar la història i no explicar que el que veritablement va succeir va ser un genocidi de nombrosos pobles indígenes”.
D’altra banda, partits del congrés dels diputats com VOX o entitats vinculades amb el franquisme com la Falange, cada any convoquen concentracions i celebren l’ofrena floral a l’estàtua de Colom a Barcelona, entre altres ciutats. Tots ells sota el lema “molt a celebrar” consideren la data com el dia per “reivindicar la seva pàtria”. Unes imatges que tapen a altres manifestacions reivindicatives com l’organització d’una marxa lenta de cotxes que va recórrer els carrers de Barcelona.
Osona es reivindica
Durant la setmana abans del 12-O, van aparèixer diverses guillotines en punts de la comarca d’Osona per mostrar el profund descontentament envers la monarquia. Vic com epicentre de l’independentisme a Osona presumeix de la Plaça Major amb tots els presos polítics i exiliats representats a les façanes d’edificis.
Tal com explica el president de l’Associació de Botiguers de Taradell (ABT), Jordi Guillamón, algunes de les decisions que es van prendre van ser fer una enquesta a tots els associats de l’ABT de Taradell per demanar si obririen el seu negoci, o no. Al voltant d’un 75% va donar suport a tancar els negocis i fer festa. El fet que coincidís en dilluns (dia festiu habitual pels comerços) va ser determinant, i no tant per les connotacions polítiques que pogués arribar a tenir.
A la ciutat de Vic, la Federació de Vic Comerç, també va elaborar una enquesta i el resultat va ser el mateix, tot i que amb un percentatge lleugerament inferior. Amb relació a les accions que va impulsar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Guillamón afirma que “no van estar coordinades amb l’ABT, sinó que va ser una acció pròpia de l’assemblea pel 12 d’octubre”.
Una monarquia en liquidació
Fa tres anys, dos dies després del Referèndum de l’1 d’octubre del 2017, el Rei Felip VI va fer un discurs que el va allunyar encara més del poble. Sobretot, cap als milers de catalans i catalanes que es van sentir desemparats i desprotegits per no adreçar-se als ferits produïts durant la votació del referèndum a Catalunya. A partir de llavors, el debat entre monarquia o república ha ampliat fronteres. La tendència a la baixa al suport per la classe monàrquica ha qüestionat una figura arrelada a temps passats i obscurs.
El passat 12 d’octubre, coincidint amb el dia de la hispanitat, es va publicar una <a cipf-es.org href=”https://www.elsaltodiario.com/encuesta-monarquia/40-por-ciento-poblacion-votaria-a-favor-republica-caso-referendum-encuesta-medios-independientes”>enquesta elaborada per 40dB (impulsada per setze mitjans independents) sobre el suport de la població espanyola a la monarquia i a la república. El resultat va indicar que un 40,9% de la població era favorable a una República i un 34,9% a una monarquia. Un dels fets que expliquen el suport decreixent cap a la monarquia, ha estat la fugida del rei emèrit, després de les investigacions obertes sobre els suposats fons en paradisos fiscals.
En aquesta línia opina el professor d’investigació de l’IFS-CISC, Roberto Aramayo, afirmant que “un rei emèrit que es vegi envoltat en casos d’opacitat fiscal resulta inacceptable, al marge de qualsevol explicació”. A més, afegeix que “es fa un flac favor a la institució monàrquica, mantenint la immunitat pel seu titular inclòs després d’haver abandonat l’acompliment de les funcions annexes a la corona”.
Aramayo arriba a la conclusió que “aquestes reflexions no valen únicament amb els reis, sinó també per tots els polítics amb altes responsabilitats”. Acaba afirmant que com apuntava Weber “una cosa és viure per la política i l’altra viure de la mateixa”. Per això, deixa clar que “la responsabilitat és incompatible amb la vida pública digna i el rei emèrit hauria d’atendre a les conseqüències, perden un títol honorífic que no sembla agrair amb els seus fets”.
{{ comment.text }}