“El Ministeri de Sanitat hauria d’homogeneïtzar les dades que aporten les comunitats autònomes”

Sergi Trias Llimós (Sant Vicenç de Torelló, 1989) és investigador postdoctoral al Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB i entre la seva formació hi destaca la recerca i l’estudi en temes de comportaments de risc per a la salut i desigualtats en salut i mortalitat. En el seu dia a dia és clau la utilització de bases de dades, i a partir d’un article publicat a la revista mèdica The Lancet han denunciat que a Espanya l’organització i difusió de totes aquelles que fan referència a l’afectació de la Covid-19 en la població no s’estan fent correctament. Per què són importants en l’anàlisi de la pandèmia les dades que en l’article demanen que siguin precises i detallades? Sempre és important tenir bones dades sobre la Covid-19 o de qualsevol altre tema en general per entendre’n bé l’evolució. Si bé és cert que els números totals et donen certa informació sobre com va un tema, també és veritat que la incidència de la Covid-19 té patrons molt marcats per franges d’edat. Per exemple, tot indica que els infants i joves s’infecten menys i amb menys gravetat que els adults. Per tant, les dades disgregades per edat, per sexe i per àmbit territorial ens podrien donar una informació que creiem que és del tot imprescindible per fer un pas més i entendre com està evolucionant la pandèmia. Expressen que aquesta disgregació no es fa bé. Què falla? Principalment les dades disgregades per sexe i edat i altres coses bàsiques com el nombre de casos i defuncions són molt escasses. Només apareixen una vegada per setmana a la web del Centre Nacional d’Epidemiologia, i ho fan en un format que no es pot treballar bé. Tampoc pots fer comparatives perquè quan es tracta de buscar tendències o dades més detallades no hi ha arxiu. Comenten que en l’inici de la pandèmia sí que es feia un seguiment exhaustiu de les dades però es va deixar de fer. Sí, fins al maig s’oferien dades globals diàries a escala de tot Espanya, no només d’algunes comunitats autònomes. Aleshores, aquesta informació, si tenies la paciència d’anar-la recopilant i ordenant, es podia treballar bé i era útil. A partir del maig, en comptes de fer millores i anar cap a les dades més obertes es va produir un empitjorament. Per nosaltres ja eren una mica insuficients a l’inici, però hem anat a menys. Això és una diferència clara amb la resta de països, que al llarg de les setmanes i mesos han anat millorant els registres i obrint les dades. Això no ha passat a Espanya. A escala estatal hi ha llocs on aquesta feina es faci bé? Sí. El cas d’Espanya com a conjunt és complex, perquè en primera instància les dades depenen de les comunitats autònomes, que les faciliten al Ministeri de Sanitat. Aquest funcionament no hauria de ser una excusa per Sanitat per no homogeneïtzar, unificar i harmonitzar les dades a escala estatal. Hi ha comunitats autònomes que fan bé les coses. Catalunya n’és un exemple, però també Castella i Lleó, Andalusia, el País Basc o el País Valencià han anat millorant. El problema és que cada regió ofereix les seves dades des d’una plataforma concreta i a vegades utilitzant criteris diferents, per tant no es poden comparar directament entre elles. La feina d’homogeneïtzar les dades hauria de recaure sobre el Ministeri de Sanitat, perquè són els que reben totes les xifres. Des del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, com treballen aquestes dades relacionades amb la pandèmia? Hi ha diferents projectes vinculats a la Covid-19. Els demògrafs estem especialment interessats en els patrons d’edat, perquè hi ha molts comportaments i malalties que tenen determinada incidència segons l’edat. Per això disposar de grups d’edat molt ben definits és tan important en demografia i epidemiologia. D’altra banda, com a investigador independent formo part d’una iniciativa global que pretén recollir els casos i defuncions a tot el món. És a partir d’aquest projecte que veiem que Espanya no s’hi pot incloure perquè les dades no estan ben disgregades. Davant d’aquesta situació, el grup d’investigadors implicats ho denunciem i reclamem solucions. De moment no hem rebut cap resposta que hi hagi intenció de solucionar-ho. "Veiem que l'afectació de la pandèmia la marcaran els recursos econòmics" Des de la visió de la demografia, veuen si hi haurà un creixement de la mortalitat aquest 2020? En termes de mortalitat total anual abans de l’estiu hi havia aquest dubte. A partir del març vam tenir un creixement de mortalitat i ens preguntàvem què passaria a partir d’aquell moment. Teníem dos escenaris: que aleshores s’haguessin mort les persones més fràgils, que potser s’haurien acabat morint a finals d’any o el que ve i per tant la mortalitat en els següents mesos baixés, o que per efectes col·laterals de la pandèmia es mantingués una elevada xifra de mortalitat i en temes globals aquesta creixés. Estem en la segona onada i sembla que la incidència pel que fa a mortalitat és més baixa que en la primera. També hem fet un estudi que està en revisió sobre els anys d’esperança de vida potencialment perduts a causa de la pandèmia. Hem vist que es perdran alguns anys d’esperança de vida i que hi haurà diferències regionals força importants. La pandèmia accentuarà el vincle entre recursos econòmics i la seva afectació? Sí, això crec que cada vegada es veu de manera més clara. Encara ens falten dades per poder constatar la magnitud d’aquestes desigualtats, però la sensació és que serà així. Les persones amb un nivell socioeconòmic més elevat tenen feines més flexibles, on poden evitar el contacte social i teletreballar molt més. També solen tenir habitatges més grans, i en cas d’un positiu al nucli familiar es poden fer millors aïllaments. I tenen més recursos econòmics per evitar i fer front als efectes col·laterals de la pandèmia, i més coneixement sobre conceptes mèdics bàsics. El que es coneix com a healthy literacy o alfabetització sanitària. El que estem vivint permet posar de relleu la feina dels demògrafs? Encaixem bé en la seva anàlisi. Els demògrafs podem aportar diferents visions i punts de vista per analitzar les coses que estan passant des d’una perspectiva interessant, vinculant l’epidemiologia amb aspectes més socials. Per fer-ho necessitem bones bases de dades, que volen el seu temps per crear-se i confirmar que el que apareix és correcte.

“El Ministeri de Sanitat hauria d’homogeneïtzar les dades que aporten les comunitats autònomes”

Poca competència per un bon dinar

Anna M. Rodríguez: “Respirar aire net hauria de ser un dret com tenir aigua potable”

Girbau factura 177 milions en un any de reorganització del negoci als Estats Units

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Entre boscos i sense presses

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

Desallotgen un edifici històric de Manlleu per infrahabitatge

Rescaten fent servir les banyes una cabra atrapada al Salt de Sallent

Desperfectes per un fort cop de vent a Centelles

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona