Els pros i els contres de l’acord entre la UE i el Mercosur

La Comissió Europea i el Mercosur van anunciar el passat mes de desembre que havien arribat a un acord de lliure comerç que s’estava negociant des del 1999. L’acord l’hauran de ratificar el Consell de la Unió Europea (UE) i el Parlament Europeu. En cas que s’aprovi, suposarà unir un mercat de més de 700 milions de persones, la qual cosa representa gairebé una quarta part del PIB mundial. El Mercosur l’integren l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai. I la controvèrsia està servida. Pot suposar noves oportunitats per a les empreses catalanes i europees, sobretot per als productes amb aranzels molt elevats, perquè es calcula que es podrien eliminar el 91% d’aquestes càrregues a productes europeus (un estalvi de 4.000 milions d’euros), però també implicarà l’entrada de productes agrícoles i carnis en clara competència amb la producció europea. El sector primari ja s’ha mostrat contrari a l’acord, i també ho han fet Greenpeace o Ecologistes en Acció, a més de molts altres col·lectius que han firmat una declaració contrària a l’acord que qualifiquen de “tòxic”. Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa, adscrita al Departament d’Empresa i Treball, ha elaborat un informe sobre els impactes econòmics de l’acord. Impactes econòmics de l’acord UE-Mercosur a Catalunya. Anàlisi de riscos desgrana les dades econòmiques més significatives d’aquest acord. Els principals sectors beneficiats perquè podrien incrementar l’exportació seran: els components per a l’automoció, el vi i el cava, la maquinària, els productes químics i els farmacèutics. Es preveuen noves oportunitats per exportar vehicles i tèxtil i confecció. També es liberalitzarà el comerç de serveis i les inversions, i s’han de pactar qüestions com els drets laborals, el compromís d’adhesió a l’Acord de París o mesures per a la prevenció de la desforestació. La UE, indica l’informe, tindrà un accés “més favorable” a matèries primeres abundants a Mercosur, com són el liti, el grafit o el manganès, “claus per a les transicions digital i verda”. SECTOR PRIMARI. Major competència “La principal amenaça per al sector agrícola català va en dues direccions”, explica Cristina Serradell, directora de la Unitat de Negoci Internacional d’Acció. Per una banda, “pot patir una major competència per l’augment d’importacions de productes com l’arròs, la carn de boví i d’aus o el vi. De l’altra, es podria produir un efecte substitució en productes que actualment s’exporten a la UE com la carn de porc o l’oli d’oliva, que podrien veure’s substituïts en part per la importació de carn de boví o d’aus o per l’oli de soja”. Serradell també fa notar que els ramaders catalans i europeus “temen que l’acord pugui implicar una relaxació dels controls sanitaris sobre els productes importats, amb el risc per a la salut que suposaria per als consumidors i també una competència desigual a la seva producció, que es realitza sota estrictes normatives europees de regulació ambiental, benestar animal i ús de fitosanitaris”. Això no obstant, subratlla que l’acord amb el Mercosur “garanteix, a priori, que els productes carnis que s’importin a Europa han de disposar de les mateixes normes sanitàries”. Per això diu que “serà important garantir etiquetatges clars que informin de l’origen i condicions dels productes”. El sector primari tant català com europeu ja està molt tocat i l’acord “pot fer encara més complexa la seva rendibilitat”, reconeix Serradell. Sobre si aquest pacte pot fer que l’agricultura i la ramaderia a Europa s’industrialitzin més, apunta que el sector carni català, “especialment el porcí, ja compta amb un elevat grau d’industrialització”. Segons ella, una de les grans oportunitats que pot generar aquest acord és per a les empreses catalanes fabricants de maquinària de processament alimentari “per tal de proveir la creixent industrialització del sector primari als països del Mercosur”. Cal tenir present, diu, que l’impacte real d’un acord d’aquestes característiques no es pot valorar del tot fins a la seva aplicació, perquè “hi ha molts factors” que poden intervenir “i mitigar aquesta possible afectació, per exemple la tendència creixent de la societat catalana per valorar el producte de proximitat”. D’altra banda, la Comissió Europea ha alertat de la vulnerabilitat de certs sectors europeus arran de l’acord de lliure comerç, entre ells la carn de boví, la d’ovella, la d’au, el sucre i l’arròs. L’organització ecologista Greenpeace s’ha declarat contrària a l’acord. Assegura que “serveix als interessos de les grans empreses agroalimentàries”. Segons els seus càlculs, l’acord implicaria l’entrada a la UE de 99.000 tones de carn de vacum, 180.000 tones d’aus, 190.000 tones de sucre o un milió de tones de blat de moro cada any. També fa notar que la normativa del Mercosur difereix de la UE en matèria de plaguicides, antibiòtics o benestar animal. Sobre aquest punt, Ecologistes en Acció denuncia que es tracta d’un acord “neocolonial” que “allunya, encara més, qualsevol esperança de sobirania alimentària” als dos costats de l’Atlàntic. A més, l’exportació de productes industrials pot “desarticular” el teixit industrial intern d’aquesta zona sud-americana. IMPORTACIONS Productes agrícoles Les importacions catalanes procedents del Mercosur són principalment productes agrícoles, el 70% del total importat per Catalunya procedent dels quatre països que l’integren. Es tracta de faves de soja (26,6%), els residus de soja (14,7%), el blat de moro (15,2%), el cafè (7,1%) i la fruita (2,3%), principalment melons, síndries i papaies. També s’importa petroli (11,8%). Catalunya importa del Mercosur per valor de 1.906,1 milions d’euros. EXPORTACIONS Més varietat de productes Pel que fa a les exportacions catalanes al Mercosur, es concentren en 20 productes: perfumeria i cosmètica, plàstics, fungicides, productes químics orgànics, adobs i grafit artificial. També maquinària (rentadores, aixetes i vàlvules i màquines mecàniques), productes farmacèutics, components d’automoció, material elèctric i oli d’oliva. El valor de les exportacions catalanes és de 1.340,3 milions d’euros. Perquè l’acord entri en vigor haurà de passar encara diverses tramitacions polítiques. L’haurà d’aprovar el Consell de la UE i superar una votació al Parlament Europeu d’aquelles disposicions que li són competència exclusiva (principalment la liberalització comercial). França, Polònia, Àustria i els Països Baixos en són els principals detractors per l’augment de competència que hauran d’afrontar els productors d’aviram i de vedella. Alemanya i l’Estat espanyol hi són favorables. El posicionament d’Itàlia pot ser clau per desencallar-lo. Les disposicions dels mecanismes de resolució de disputes o les inversions s’hauran d’aprovar per tots els parlaments nacionals per poder entrar en vigor. És per això que no es descarta que la UE divideixi l’acord: un de caràcter comercial i un altre de diàleg polític i cooperació que s’haurà d’aprovar als parlaments nacionals. La Unió Europea veu en l’aliança amb el Mercosur “una oportunitat de refermar la seva posició en el tauler de joc mundial”, assenyala l’informe d’Acció, que apunta que “llançaria un missatge a les proclames proteccionistes del nou govern dels Estats Units i començaria a contrarestar la creixent influència xinesa dels últims anys a l’Amèrica Llatina”. ECOSISTEMES Desforestació i extractivisme Greenpeace alerta de la desforestació dels boscos de la regió del Chaco, de l’Argentina i el Paraguai, de la selva amazònica, la sabana del Cerrado o el Pantanal, al Brasil, que són substituïts per pastures i pel conreu de soja. Estan convençuts que aquest acord “impulsarà la destrucció de la natura a Sud-amèrica. Les seves disposicions ambientals són febles i l’augment de les exportacions és molt alarmant”, conclouen. Per Ecologistes en Acció, l’acord “reforçarà” una relació comercial “extractivista que agreujarà les desigualtats socials, fomentarà la desforestació, accelerarà la crisi climàtica i augmentarà el risc de desplaçament de pobles i violacions de drets humans”. El 9 Món ha volgut conèixer l’opinió del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, però en el moment de tancar l’edició no havia obtingut resposta.

Els pros i els contres de l’acord entre la UE i el Mercosur

Del 2022 al 2024 va ser el trienni amb més pèrdua de massa de glaç mai registrada

“No hem de témer les migracions climàtiques, sinó el canvi climàtic”

Pagesia, dones i reptes climàtics som part de la solució

D’aquí al 2099 a Europa es poden produir 2,3 milions de morts a causa de la calor

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

A presó el lladre violent que va rebentar cotxes a Vic i Sant Miquel de Balenyà

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

"És el premi més gros que hem donat mai"

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

Accident a l'entrada de l'Esquirol amb un motorista ferit