“En el govern municipal de Prats hi veiem cert desgavell i poca planificació en molts aspectes”

Han votat en contra del pressupost municipal del 2022. Per què?El pressupost suma uns 4,7 milions d’euros. Es destinen 6.000 euros a polítiques d’habitatge, un 26.000 euros a dinamització econòmica i 13.000 a entitats. 13.000 euros per a 19 entitats. La resta, uns 3,9 milions d’euros, van a altres conceptes, i entre d’altres coses l’endeutament creixerà fins al 71%. No sé si les previsions econòmiques són tan favorables com per incrementar tant l’endeutament municipal. No els convenç com s’han repartit els diners?No. No hem vist partides destinades a memòria històrica, ni a la càtedra del món rural, tot i que es va aprovar per ple dotar-la de recursos. Destinar 26.000 euros a promoció econòmica creiem que és poc, i més en el context actual. No podíem aprovar aquests pressupostos. El que creix força és la part de les inversions, i n’hi ha una d’important, d’1,2 milions d’euros, per avançar en la reforma del teatre Orient. Com ho valoren?L’equip de govern considera el pressupost d’ambiciós i valent, però no sé si són els adjectius que millor el defineixen. Reformar el teatre Orient ho portàvem tots al programa electoral, i estem a favor del projecte. De tota manera, aquesta inversió d’1,2 milions no suposa que un cop executada ja el puguem obrir. A més, no s’ha pensat en tots els usos que podria acollir el teatre, sinó que fan l’obra i ja aniran decidint. I a la part de dalt, per exemple, hi ha dues sales diàfanes sense ús. Potser primer s’ha de pensar què es vol i després executar-ho. Què suposarà per Prats recuperar el teatre Orient?A Prats hi ha molta activitat cultural, i cal el teatre. És necessari. Tot i això, potser no era el millor moment per fer una inversió tan gran i endeutar l’Ajuntament fins al 71%. També s’ha engegat la compra i reforma de Ca l’Andreuet. Esquerra ha expressat molts dubtes en aquest projecte.Partim del mateix que abans. Ca l’Andreuet s’ha comprat sense tenir clar què s’hi volia fer. Ens han dit una biblioteca, l’oficina de turisme, la càtedra del món rural, un hotel d’entitats... Creiem que abans de fer una despesa tan important calia tenir ben clar què s’hi faria. La compra va costar 420.000 euros, s’hi han gastat uns 40.000 euros en reformes i enguany al pressupost hi ha una partida de 15.000 euros per fer una oficina de turisme. Entenem que aquest serà l’ús final. "Potser no és el millor moment per fer una inversió tan gran a l'Orient" Vostès no l’haurien comprat, Ca l’Andreuet?Crec que no hauríem fet aquesta compra. Era necessària? Per fer què? I per què es compra Ca l’Andreuet i no la Torre Malla, un edifici que també té molt valor arquitectònic? Veuen manca de planificació en el govern?Sí, pensem que hi ha cert desgavell. Poca planificació en molts aspectes, no només en la compra i reforma d’edificis. També per exemple en temes d’urbanisme. La reforma de la plaça Nova és molt necessària. Tenim l’edifici vell de la piscina que no sabem com es resoldrà. Tenim degoters al pavelló. Edificis on cal intervenir com la casa de Cal Bernat o el Museu Miquel Soldevila. Són inversions que nosaltres pensem que són molt necessàries abans que la compra de nous edificis. Hi ha habitatge assequible a Prats?Hi tenim al voltant de 300 habitatges buits, i el jovent no troba un lloc assequible on viure i ha de marxar. En el pressupost es destinen 6.000 euros a polítiques d’habitatge, principalment per a reformes. Però amb un import màxim de 500 euros. Amb 500 euros et ve just pintar el pis. A les ordenances vam fer propostes per gravar els pisos que estiguin buits sense justificació, i hi vam insistir en el pressupost. Quin és l’estat de salut del comerç de Prats?Suposem que passa a la majoria de pobles, però el comerç se’ns mor. I què cal fer?Som partidaris, i ho hem demanat des de l’inici del mandat, de crear i redactar un pla de dinamització econòmica i comercial. No sabem si seria la solució, però ara mateix no tenim res. Només una partida de 26.000 euros que creiem insuficient. Si hi ha un pla al darrere, que permet planificar accions, hi pot haver més oportunitats de fer coses. No podem anar fent mesures aleatòries sense saber cap on anem. Com és la relació amb l’equip de govern format per Junts i Movem Prats?És cordial. I això què vol dir exactament?Se’ns expliquen les propostes, però també és veritat que ens arriben ja fetes. Vam fer peticions per parlar de les ordenances i dels pressupostos i no hi ha hagut retorn. "Si puc ser útil i la resta de grup ho creu oportú seré la cap de llista el 2023" Esquerra va tenir l’alcaldia del 2015 al 2019. Les eleccions del maig del 2019 les va guanyar Junts o les va perdre Esquerra?Les va perdre Esquerra. Junts no va treure un bon resultat, però la gran patacada se la va emportar Esquerra. Es van equivocar amb l’estratègia electoral? Per exemple mantenint Isaac Peraire com a cap de llista i no fent el relleu amb Montse Juvanteny, que va fer públic un acord on s’havia de fer aquest canvi. Això va suposar la creació de Movem Prats i una bona queixalada de vots a Esquerra.Crec que no. I parlaré com a espectadora perquè no formava part de la llista en el mandat anterior. Mai hauria pensat que es faria públic aquest acord. Crec que era un atac directe i personal. I gratuït no va ser, perquè se’n va treure un rèdit electoral per part de Movem Prats. Jo era coneixedora d’aquest acord, i tot i així vaig acceptar anar a la llista. La militància d’Esquerra finalment va decidir que Isaac Peraire tornés a encapçalar la llista per donar continuïtat als projectes que s’havien iniciat. Pensant en l’interès general i no en el personal crèiem que era la persona més idònia per fer-ho. I la mostra d’això és que amb els resultats obtinguts, i per buscar un acord d’esquerres i de progrés, ell em va cedir el lloc per trobar acords amb Movem Prats i el RAP. Què ha suposat la sortida de Peraire de l’equip de regidors d’Esquerra?El projecte d’Esquerra continua hi hagi qui hi hagi al capdavant. De tota manera, l’Isaac té un perfil personal i polític molt important. Al cap i a la fi, el que ens mou és el projecte, l’interès general. Vostè serà la cap de llista d’Esquerra el 2023?No ho hem decidit, però si puc ser útil i la resta de militants considera que soc la persona adient per encapçalar la llista ho acceptaré. El Lluçanès serà comarca a curt termini?Demanarem ajuda a l’oficina parlamentària d’Esquerra a Osona i el Lluçanès perquè s’oficialitzi la comarca. Hi va haver una consulta i va guanyar el sí. Hem d’anar junts, que és quan ens n’hem sortit millor. Queda demostrat amb l’obrador i formatgeria compartida d’Alpens o amb l’escola de música i arts del Lluçanès. Ha d’arribar l’oficialització perquè els requisits els hem complert. Qui ha d’encapçalar aquesta reivindicació?Nosaltres donarem tot el suport a l’Ajuntament de Prats per assolir el reconeixement oficial de la comarca. Vam demanar a la delegada del govern, Rosa Vestit, si s’havia parlat d’aquest tema però no en vam obtenir resposta. Suposem que l’interès hi és però no sé si el notem massa. Els pobles amb més habitants del Lluçanès, Prats i Olost, fan de motor per aconseguir-ho?No sé si som el motor però ho hauríem de ser.

“En el govern municipal de Prats hi veiem cert desgavell i poca planificació en molts aspectes”

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dijous 18 de desembre?

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

Manlleu és un dels casos d’estudi del projecte REHUBS per anticipar-se a sequeres i inundacions

Acord a Cata per acomiadar 16 persones

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents