“És poc ètic que algú hagi de treballar per sota del cost de producció com passa amb la llet”

Els acords estratègics per al sector lacti solucionaran la crisi del preu de la llet?Hem de mirar que sigui així. La solució no passa només per aquests acords que hem presentat, però creiem que donaran oxigen al sector. Són acords que s’han creat fruit de les converses que hem mantingut amb tot el sector al llarg dels últims mesos, i més enllà d’això s’hauran d’anar aconseguint altres compromisos a mitjà i llarg termini. Però pensem que a dia d’avui les tres mesures que hem acordat amb el sector ens poden ajudar a millorar la situació i a donar oxigen a un col·lectiu que és imprescindible per aquest país. Qui els signa aquests acords?Són acords que crea la conselleria, però evidentment toquen de ple la problemàtica del sector lleter. Una problemàtica que la podríem centrar en el preu del cost de producció. És a dir, nosaltres com a departament, en l’observatori que vam fer al mes d’agost detectem que el litre de llet es paga als ramaders a 33,7 cèntims, quan sabem que el cost de produir-la val 37,4 cèntims el litre. Així doncs, d’entrada ja estem parlant d’un seguit de professionals que estan fent un producte i quan el venen en perceben un preu per sota del cost de producció. És evident que ningú treballa per sota del cost de producció. Però a més estem parlant del sector ramader. I això no només afecta la producció de llet. L’any 2011, a Catalunya teníem unes 940 granges del sector lacti, i ara en queden unes 480. El descens és proporcional a Osona, on en una dècada s’ha passat de 190 explotacions a 97. I com deia, no només desapareixen productors de llet, un fet que pot comportar que haguem de comprar la majoria de la llet que consumim a fora. Desapareix tota una explotació ramadera, sovint familiar, i això fa que s’eliminin zones de pastures, conreus, es desertitzi el territori i apareguin més boscos, amb el risc d’incendi que comporta. És a dir, les conseqüències de perdre granges de llet que fan una feina amb estima i dedicació té moltes conseqüències. Per fer-hi front hem fet tres mesures: una és ajudar de manera directa els autònoms o petites empreses que estan al capdavant de les explotacions. I per això hem creat una línia de crèdit de 10 milions d’euros. Els circulants hi podran accedir demanant imports d’entre 15.000 i 50.000 euros. Això ha d’ajudar a oxigenar un moment difícil a nivell econòmic, ja que a més s’hi afegeix l’encariment de primeres matèries. El departament el que fa és que tot el sobrecost del crèdit l’assumeixi la conselleria. Les protestes dels ramaders se centraven contra les cadenes de distribució, que eren les qui pagaven el producte per sota el preu de cost. Aquestes cadenes entren en els acords?En alguns dels acords hi hauran d’entrar. En els crèdits on el departament paga els interessos per facilitar el dia a dia del ramader, no. Però en les altres dues mesures, sí. Una és la creació de l’Institut Català de la Llet, que ens ha de servir per promocionar el producte. Per explicar amb base científica i amb rigor tot allò que ens aporta de saludable i de sostenible la llet. Això ho podrem presentar al mes de gener. Ens ha de permetre acabar amb l’estigma que moltes vegades es pengen al sector. I una tercera mesura, molt important, és la creació del codi de bones pràctiques. I aquí hi haurà tots els actors de la cadena: els productors, els distribuïdors, les grans superfícies, etc. Posarem sobre la taula un índex, que marcarà el preu de producció de la llet. I tots els que formen part de la cadena del sector lleter podran signar el codi de bones pràctiques. Què voldrà dir signar-lo? Doncs que s’accepta el preu de producció que marca l’índex, i que la compra no es pot fer per sota d’aquest import. Si hi ha algú que no ho signa, doncs potser també s’haurà de saber qui no ho ha fet. Perquè el preu de producció de la llet és una línia vermella que no es pot rebaixar. És absolutament nefast, poc ètic i no té cap sentit que algú hagi de treballar per sota del cost de producció, i menys en un sector i un producte tan important com és el de la llet. En la legislatura anterior la seva conselleria era d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i ara s’anomena d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Això va generar recels entre entitats ecologistes, col·lectius científics i agricultors i ramaders, ja que consideraven que s’agrupaven massa àrees sensibles. S’han superat aquests recels?Sí, perquè hem estat capaços de fer el que fem sempre: escoltar els sectors implicats i fer polítiques al costat de tots aquells a qui volem abraçar en el departament. El sector ambiental o conservacionista i el sector primari són els dos únics sectors que vetllen pel territori. I han estat massa temps enfrontats. Han estat massa temps competint i no cooperant. El fet d’estar sota un mateix paraigua, i amb un equip que té ganes de fer les coses bé en un moment de tanta importància per l’alimentació i la defensa de la biodiversitat ens han de permetre assolir aquest objectiu de cooperar. Coses que anant per separat semblaven difícils ara crec que seran molt més fàcils. El Parlament ha validat aquest desembre la modificació del decret d’energies renovables. L’han presentat com la mesura que accelera la transició energètica a Catalunya. Arriba tard?No. La modificació del decret arriba tan aviat com ha sigut possible. S’ha de pensar que s’ha modificat un decret amb quatre mesos. Si anem endarrerits pel que fa a la transició energètica? Doncs sí. Anem endarrerits com la gran majoria de països del nostre entorn. És imprescindible que com que anem una mica tard, les coses les fem molt bé, i les fem ordenades. I modificar el decret, i això no és opinió de la consellera sinó informació, era necessari. Perquè amb el tema de la ponència de renovables i la consulta prèvia de projectes vam tenir una allau de peticions, i això va encendre el territori. Això el nou decret ho ha de frenar?El decret el que fa és abolir la consulta prèvia. Ara els projectes s’hauran d’entrar no només argumentant la seva idoneïtat sinó que amb molta més feina feta. Mai s’encavalcaran dos projectes en un mateix territori perquè no ho permetrem d’entrada. A més, el que aconseguirem és planificar molt més. Perquè sense una planificació prèvia i sense un acord amb el territori serà complicat avançar. El territori ha de veure que les energies netes és una bona oportunitat per ells. Això és el que, entre moltes altres coses, busca el nou decret: un full de ruta que ens permeti avançar cap als objectius que ens hem marcat com a país en matèria d’energies renovables. Que és arribar al 2030 amb el 50% d’energies netes, desconnectar-nos de les nuclears el 2040 i el 2050 convertir-nos en un país d’emissions netes. I com s’aconsegueix el consens del territori?Doncs aterrant al mateix territori i parlant amb la seva gent. Perquè la gent que viu al territori no la podem veure com un munt d’hectàrees. Són homes i dones que han decidit viure en un lloc concret. I en conseqüència, des d’un despatx de Barcelona mai s’han de prendre determinades decisions. Aquest full de ruta en què treballem planteja un pla territorial sectorial. Això vol dir que es treballarà en l’àmbit de comarca. De fet, Osona va molt avançat en aquest tema, i de ben segur que aquí serà tot més fàcil. En qualsevol cas es tracta de fer una valoració amb tots els agents d’un territori concret, a través de la creació d’un mapa, el Proincat, que ens dirà la generació d’energia solar i eòlica que ja tenim instal·lada al país. Analitzarem la situació i arribarem a la conclusió que potser hi ha comarques a Catalunya que ja han fet la seva aportació en aquest àmbit. Que no necessiten més instal·lacions. Perquè el decret també marca que en zones agràries d’alt interès agrícola no hi poden haver instal·lacions d’aquest tipus. Perquè la sobirania alimentària que volem no pot estar renyida amb la sobirania energètica. O en zones protegides i parcs naturals, doncs tampoc n’hi podrem instal·lar perquè ens cal preservar la biodiversitat. El que hem de ser capaços és de fer tots aquests processos i fer-los bé. I és possible, tot plegat és compatible. El decret també vol empoderar la ciutadania. És un decret a favor de la democratització de la generació d’energia, que vol energies netes però també cohesió territorial. Volem un model participat i sobretot distribuït, a través d’iniciatives com per exemple les comunitats energètiques. Es pot fer la transició energètica a Catalunya sense grans instal·lacions fotovoltaiques i eòliques?No, no ho podrem fer sense projectes més grans. Seria absurd i mentiríem si diguéssim que es pot. El que volem amb el decret és crear un model distribuït, donar poder a la ciutadania a través de les comunitats i cooperatives energètiques o fomentant l’autoconsum. És això el que ens interessa. Tot el que es connecta a mitja tensió. Perquè tenim un país amb 37.000 quilòmetres de línia de mitja tensió i seria absurd no aprofitar-ho. Ara bé, donant molt poder a les ciutats, omplint totes les teulades de les cases i dels polígons industrials i fent-ho tots molt bé s’arribaria a un 40% de la cobertura energètica. S’arribaria a una part important, i l’objectiu és aconseguir-ho d’aquesta manera però en necessitaríem molt més. Perquè aquest país té hospitals i grans infraestructures, i hem de cobrir tota la demanda. El decret obliga les empreses que volen fer grans instal·lacions a aterrar al territori. A crear una taula de compensació. Perquè hi ha d’haver acord amb la propietat però els ajuntaments dels municipis també ho han de saber. I les empreses tindran l’obligació de publicitar com a mínim el 20% d’allò que volen fer al territori, perquè aquest en pugui formar part. La convalidació del decret es va aprovar sense la CUP, i van ser els vots d’En Comú Podem els que van permetre tant l’aprovació del decret com la tramitació dels pressupostos. És efectiva la majoria independentista al Parlament?Tenim una majoria independentista al Parlament que hem de ser capaços de fer servir per a moltes coses. Primer, per seguir avançant en l’objectiu de la república catalana. Això és evident. Però hi ha un dia a dia. Jo soc de les que penso que podem ser molts més que el 52% actual, i això només s’aconsegueix fent política i fent-la bé. I aconseguint que les persones que no creien en els partits independentistes hi creguin. I intentem que la CUP sigui sempre un aliat més. Perquè tenim l’obligació d’avançar en el dia a dia i fer política. Si en aquestes polítiques que proposem ens hi acompanya En Comú Podem, doncs benvinguts siguin. Si la CUP no ho fa, doncs tindran les seves raons. Vam parlar molt sobre aquest decret d’energies renovables amb la CUP. Els hi agradava més que el que deixàvem enrere però per ells no era suficient. Ells volien una moratòria per crear un pla territorial, i després engegar el decret. Nosaltres els vam explicar que anàvem endarrerits en aquesta matèria i que calia fer-ho alhora. No hi van votar a favor però la CUP ens va ajudar. És important l’aportació de la CUP en totes les polítiques. Segurament van més als extrems, però ens ajuden a resituar-nos. Entre les competències de la conselleria hi ha els residus. El porta a porta ha de ser el model que s’instauri majoritàriament a Catalunya?Sí, i des de l’Agència de Residus de Catalunya hi donem tot el suport. Fa temps que ho fem, i enguany més i així es plasmarà en els pressupostos del 2022. Osona és pionera, i una de les comarques amb millors xifres de recollida selectiva gràcies al porta a porta. Aquest és el model que volem, i ara engegarem la llei de residus, en què l’objectiu és caminar cap al residu zero. Perquè parlem molt de reciclar però la clau és no generar residus. Quin balanç fa de l’aplicació del decret de dejeccions ramaderes?Era un tema molt complicat i anem pel bon camí. Cal posar en valor la feina dels ramaders, ja que un 98% han fet grans esforços i estan complint. També remarcar la tasca que s’ha fet des de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, amb la seva directora al capdavant, Elisenda Guillaumes. En tres anys d’aplicació del decret hem aconseguit no ser una de les 10 comunitats autònomes de l’Estat espanyol que ara la comissió europea ha denunciat al Tribunal de Justícia europeu per no complir o per estar contaminant més del que marquen les normatives. Fa una dècada nosaltres formàvem part d’aquest paquet que va rebre un primer avís, i en els darrers tres anys, amb tota la feina que s’ha fet, n’hem aconseguit sortir.

“És poc ètic que algú hagi de treballar per sota del cost de producció com passa amb la llet”

‘Conseqüències del futur’, la gran guanyadora de la desena edició del festival Vicmovies

La festa d’EL 9 NOU, un vespreig a l’Era del Sot

Detenen el jove que va robar en una joiera de Torelló i Vic

Jordi Codina debuta a la banqueta del Vic Riuprimer amb un triomf

LA PREGUNTA

Arribarà a bon port la negociació entre el Ministeri d’Hisenda i la Generalitat per al finançament singular de Catalunya?

Atraquen el supermercat Dia de Centelles

Cata Electrodomèstics acomiadarà prop d'un terç de la plantilla de fàbrica de Torelló

Desallotgen els ocupes conflictius del carrer Sant Josep de Torelló

Premi d'un milió d'euros de la Bonoloto a Vic

La 29a edició del Mercat Medieval de Vic, enguany sense bestiar

Incendi a l'antic escorxador de Gurb

Atraquen una joieria del centre de Torelló d’on s’emporten diverses cadenes

“Menys influencers i més pagesos": els germans de la Granja Armengol que arrasen a les xarxes

L’Hospital de Vic incorpora un nou aparell per al diagnòstic del càncer de pulmó

L'osonenca Carme Noguera és la persona més gran de Catalunya i l'estat amb 111 anys