Històricament, el concepte del somni americà s’ha associat a la idea que als Estats Units tot és possible, un lema que Guillem Ylla (Santa Eugènia de Berga, 1990) reconeix que li agrada i que en l’àmbit professional es compleix: “Si tens una bona idea, els recursos per portar-la a terme ja sorgiran”, explica, i encara hi afegeix: “I si la metodologia per fer-ho no existeix, ja la desenvoluparem”. Aquesta mentalitat “fa que sigui un dels països més innovadors del món”. Ylla fa aquesta reflexió des d’un dels centres acadèmics i de coneixement amb més prestigi del món, com és la Universitat de Harvard, a Boston, on es va establir fa dos anys després d’un breu pas de dotze mesos per Gainesville, a Florida.
El camí d’aquest jove des de la comarca d’Osona fins a la universitat més antiga dels Estats Units és digne de repassar: després d’estudiar Biotecnologia a la UVic, Ylla va començar a desenvolupar els seus coneixements a l’Institut de Biologia Evolutiva vinculada al CSIC i la UPF, i es va continuar formant fins a obtenir el doctorat en Biomedicina per la UPF. En aquest punt se li van obrir les portes de la investigació “a través del laboratori d’Ana Conesa, ubicat a Florida”, i tot seguit a Harvard, als laboratoris encapçalats per la genetista i polifacètica –també és soprano professional– Cassandra Extavour, “una persona espectacular”. Pel que fa a la seva activitat del dia a dia, Ylla utilitza i desenvolupa “eines computacionals per estudiar l’evolució de les espècies”, amb l’objectiu de conèixer els diferents mecanismes que controlen l’expressió dels gens “donant lloc a una multitud de tipus de cèl·lules diferents que formen els milions d’organismes multicel·lulars que coneixem”.
Ylla s’ha establert en un apartament de la Universitat molt a prop del campus, on viu amb la seva esposa. La Covid-19 també ha condicionat les seves vides, ja que a banda de passar a treballar de forma remota des de casa “no hem tingut les habituals visites dels amics”, i caldrà veure “si podem tornar a Catalunya durant l’hivern”, com solen fer cada any durant un mes pels volts de Nadal. En el seu temps lliure, la parella gaudeix dels grans parcs naturals “amb abundants poblacions d’animals salvatges” i de noves aficions com el tir amb arc. A Osona, Ylla jugava a hoquei patins com a porter, disciplina que va poder mantenir a Florida però no a Boston, on no hi ha equips.
Com deia Ylla al principi, als Estats Units tot és possible, fins i tot que al bell mig d’una de les universitats amb més prestigi de tot el món hi hagi una estàtua que, com explica a tall d’anècdota, és tres vegades mentida: “Ni la data de fundació que hi apareix és correcta, ni és el fundador com es diu a la inscripció, ni se li assembla físicament”.
