Joan Vinyets: “Un element que caracteritza la manera de fer de les dones és l’empatia”

‘Un món en clau F’ (Eumo Editorial) és un llibre que sorgeix de la reflexió feta des del disseny i l’antropologia. Joan Vinyets (Tona, 1965) acumula aquesta experiència i és doctor en Comunicació Social. La ‘F’ del títol és la de ‘feminització’. Hem construït sistemes basats en l’individualisme o la competitivitat a qualsevol preu, mentre que associàvem altres valors –com les cures o la cooperació– al món de la dona. Potser ha arribat el moment de canviar. És dissenyador i antropòleg. Aquest llibre ve de la combinació de les dues experiències?Experiències i formació. Ser dissenyador vol dir que treballes amb empreses, que coneixes realitats, i ser antropòleg dona la possibilitat d’aproximar-te a aquesta realitat des d’una altra perspectiva. I veus que hi ha empreses que, independentment del lloc d’on siguin i del perfil de la gent que les integra, funcionen més bé que les altres. I aquí surt l’espurna, la necessitat d’investigar-ho: què fa que n’hi hagi de més creatives, de més col·laboratives? Doncs que es repeteixen pautes que s’han associat a la manera de fer femenina. I aquest és l’origen del llibre. Un exemple que vostè posa: el guru informàtic Nicholas Negroponte engega el projecte OLPC (One Laptop Per Child) perquè tots els nens de països pobres tinguin un portàtil. Però ho fa des de dalt, i allò que pot semblar mol ben intencionat, fracassa. Per què?Si ho analitzes, veus que té a veure amb un model depredador, impositiu. En cap moment em plantejo qui són aquestes persones, què necessiten, què té sentit per a ells? Si això ho contrasta amb la manera de fer de les dones, partiria d’una premissa totalment oposada: l’empatia. Un element que caracteritza molt la manera de fer de la dona és posar-se en el lloc de l’altre. Li posaré un altre exemple: quan Volkswagen enganya els Estats Units amb les emissions contaminants dels seus vehicles. Si en la teva manera d’actuar haguessis incorporat la idea de cuidar, faries realment el que va fer aquesta empresa? No, oi? Si el teu objectiu és cuidar, no pots enganyar. Per què associem aquest valor a la feminitat?Perquè hem relegat la dona sovint a l’àmbit exclusiu de la cura dels fills. El nadó no té la capacitat de verbalitzar, no sap dir què necessita. I això fa que la mare desenvolupi la capacitat d’entendre. Però això ho podríem tenir tots, dones i homes. A Suècia, on ja fa temps que l’home disposa del mateix temps de permís de paternitat que les dones, ja hi ha estudis que ho evidencien: quan tornen a la feina, aquests homes que han estat cuidant nadons són més bons. Tant si són treballadors com directius. Han desenvolupat una habilitat que els és útil en l’entorn de treball. La vella cultura de les organitzacions, l’obsessió pels resultats com a únic paràmetre, l’hauríem de desterrar per poc eficient? Deixant a part que sigui o no injusta.Hi ha prou signes que evidencien que no funciona. Un model enfocat només en els resultats, al final acaba produint el que estem patint. Fa poc que hem viscut la cimera del clima i també ho deixa palès. Jo no estic en contra de l’empresariat, de cap manera. Al llibre parlo, per exemple, d’Adriano Olivetti, que quan no existia la seguretat social va crear escoles bressol i va fer habitatge per als treballadors. En un llibre reflexionava sobre quin és el propòsit d’una empresa. Guanyar diners? És evident que sí, però no és el més important. El més important és aportar valor a la societat. En aquest sentit, era un dels empresaris que va demostrar que hi havia altres formes de liderar que no tenien a veure amb el neoliberalisme, que ens han fet pensar que és l’únic model que existeix. Hi ha una altra empresa paradigmàtica: Patagonia, als Estats Units. La de roba esportiva?Sí. El seu fundador, Yvon Chouinard, ha estat sempre un defensor de la sostenibilitat. Va incorporar a les botigues la idea de no llençar: si vostè ha comprat una peça nostra i se li ha estripat, porti-la, que li arreglem. Ho va convertir en un servei en les mateixes botigues. I com que moltes de les peces es confeccionaven en altres països, a la web podies veure’n la traçabilitat: el lloc de fabricació, les condicions de feina... Aquí l’exemple de qui posa en pràctica els valors és un home, no una dona...El gran missatge és aquest: tots els podem posar en pràctica. Primer es tracta que els reconeguem com a importants, que ens poden ajudar a canviar el món. El cervell no té gènere: no arriba a un 3% el que ens diferencia, diuen els científics. És molt més el que ens fa iguals que el que ens fa diferents. I no només això, sinó que quan analitzes altres cultures al llarg de la història de la humanitat, veus que les cures eren distribuïdes entre tota la comunitat. O la reciprocitat: en l’àmbit humà l’hem perdut, desafortunadament, però el pots trobar si vas a alguns pobles, de països ben diferents. Allò d’adonar-se que si la finestra d’aquell veí gran no està oberta potser és que li ha passat alguna cosa... Per tant, no són actituds noves, sinó el rescat de les que teníem, en alguns casos ancestrals?El punt d’inflexió del llibre va ser al Canadà, a Vancouver, on vaig anar per feina. Al Museu d’Antropologia hi havia una gran exposició sobre les tribus indígenes, propietàries d’unes terres que els Estats Units els van malcomprar. S’hi veia la carta del cap d’una tribu, enviada al president americà, on li deia que la terra no era de ningú, que tots nosaltres hi estem connectats i pertanyem a la terra. Aquest tipus de sistemes, valors i creences han existit. Els sistemes neoliberals ens han volgut fer creure que aquest món s’havia acabat, però fins i tot la pandèmia ens ho va recordar: les proves de solidaritat i de reciprocitat que hi va haver demostren que això existeix, i només s’ha de posar en valor. La pandèmia ens ha fet canviar? Sí que va haver-hi el moment de valorar les cures, però després hem tingut la sensació de retorn als vells vicis...Va ser un punt d’inflexió. Ens va fer veure que havíem de canviar coses. Evidentment, n’hi haurà que no han canviat però sí d’altres són un fet. Als Estats Units, per exemple, hi ha aquest fenomen que també està començant a arribar a altres països i que se n’ha dit the big resignation. Cada dia hi ha més gent que està deixant de treballar en la feina que tenien fins ara, perquè van veure que durant la pandèmia –paradoxalment– havien tingut més qualitat de vida. Han renunciat a segons quins horaris, a desplaçar-se... comencen a prioritzar altres coses. Amb les noves generacions passa un altre fenomen amb què ja s’estan trobant les empreses: davant de dues ofertes de feina al mateix nivell de sou, un jove sempre prioritzarà la que s’alinea amb els seus valors i el seu propòsit. Fins i tot encara que cobri una mica menys. Les empreses més ben valorades són les que faciliten la conciliació, això és un fet.Exactament. I una manera de valorar les empreses és veient si els seus empleats són feliços. Un dels components de la felicitat és sentir que el que fas té una finalitat, un propòsit. Les empreses més creatives i innovadores són les que fomenten la motivació intrínseca. És a dir, fer una feina que permet desenvolupar-se però que al mateix temps aporta un valor a la societat. I si ho portem a nivell de països, el que fa que un sigui més feliç que un altre és la redistribució de la riquesa. Els països que s’han caracteritzat com a més feliços són relativament petits, on la riquesa està més repartida. I estan per davant en innovació. Al final, són més competitius. La innovació parteix del fet que totes les idees, en principi, poden ser bones. Tant si venen de dones com d’homes?És un modus operandi, una manera de fer. No hem d’entendre masculí i femení com a oposats sinó com una continuïtat. El problema és que elles pensin que l’única manera d’assolir el lideratge sigui reproduir el model masculí perquè és el dominant. Una Margaret Thatcher, per exemple. Però tenim fets que ens demostren el contrari: els lideratges polítics femenins durant la pandèmia, per exemple. Les primeres ministres de Nova Zelanda o Finlàndia explicant que confiaven en els professionals i aquí el president del govern d’Espanya envoltat d’uniformes. Les dades van demostrar que el model d’imposició no va donar bons resultats. Les quotes de representació femenina ajuden a la transformació?Són importants, però no suficients. Aquí hi ha un altre motiu per haver escrit el llibre. Si poso en valor aquesta manera de fer F, si demostro que ens fa millors i més innovadora, s’anirà adoptant per convenciment. Si volem canviar les coses, hem de jugar a tots els nivells. Hem de penalitzar el que es fa malament, però també premiar el que es fa bé. S’està implantant de debò aquesta nova manera de fer, o senzillament queda molt bé en el discurs d’imatge i no es posa prou en pràctica?No a gran escala, però sí que veus força organitzacions que es preocupen per aquestes coses. Ara que estem en temps de joguines, per exemple, la nova llei per evitar el sexisme en la publicitat. O la certificació B Corp per a les empreses, que no tindrà en compte només l’impacte econòmic sinó el d’aportació cap a la societat. Són passos en la bona direcció. És clar que hi ha exemples contraris encara, i tenim l’exemple en el magnat que ha comprat Twitter i el seu model és totalment agressiu. Però al costat d’això, escoles de negocis dels Estats Units comencen a fer docència sobre el regenerative leadership, el lideratge regeneratiu, oposat al tradicional. I que parlen de coses de les quals parlo en el llibre. El recorregut és llarg, i necessita moltes palanques, però som en aquest camí. Posem-nos a la feina, doncs. Per on comencem?El primer i més important és cuidar més i agredir menys. I no pots fer-ho si primer no entens en què l’has d’assistir, a l’altre. És la base de tot.

Joan Vinyets: “Un element que caracteritza la manera de fer de les dones és l’empatia”

Un nou propòsit

La ratafia, el licor de la terra catalana

El color de l’any, Cloud Dancer: ‘looks’ elegants i minimalistes

‘Alpha’, de Julia Ducournau

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

Els veïns de Moià diuen un 'no' rotund a la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador

Osona Ripolles