D’un dia per l’altre, la UVic-UCC s’ha hagut d’adaptar a una nova realitat de treball a distància que es perllonga en el temps i que condicionarà el final del curs fins al punt que no tornarà a haver-hi classes presencials. El rector, Josep-Eladi Baños, en parla en aquesta entrevista. En els propers dies, publicarem diferents testimonis de membre de la comunitat universitària que expliquen com ha estat la seva transició al treball en línia.
La suspensió de l’activitat acadèmica presencial es va produir d’una manera abrupta, quan es va declarar l’estat d’alarma. La UVic-UCC estava preparada per a aquest escenari?
Com que l’escenari ja feia dies (si no setmanes) que es veia probable, des del Rectorat treballàvem amb aquest supòsit. El mateix dia en què es va anunciar la suspensió de la docència presencial, tot el professorat ja va rebre les primeres indicacions, que s‘han seguit transmetent via degans i caps d’estudi. Fer aquesta previsió va ser essencial, perquè ja els vam poder proporcionar guies de suport a la docència en línia i acompanyament per fer aquesta transició. Alhora, l’Àrea de les TIC va poder tenir a punt les eines digitals perquè tota la institució comencés a funcionar en línia.
Com s’ha produït el procés d’adaptació, tenint en compte que el termini inicialment previst de confinament s’ha anat allargant?
La clau ha estat que, a partir de la base metodològica i dels recursos digitals que la institució ha posat a disposició de tot el professorat, cada grau, cada assignatura i cada professor hagi estudiat quines són les millors adaptacions en el seu cas concret. L’Àrea de les TIC i la Unitat de Suport a la Docència han anat donant resposta a cada necessitat de manera ràpida i concreta. Amb tres setmanes de docència virtual, estem més que satisfets. Prevèiem diferents escenaris possibles per tal de poder-nos anar adaptant en funció de l’evolució dels esdeveniments globals. Hem reforçat encara més el contacte directe amb l’alumnat, per ajudar-lo en els problemes que li puguin sorgir, també de caràcter tecnològic). En funció del feedback que rebem podem anar fent adaptacions.
La UVic-UCC ja havia fet una aposta per les TIC. En alguns estudis, també per la semipresencialitat. Ha fet això més fàcil la transició?
Efectivament, i aquesta aposta per les TIC que ja fa anys ha estat una de les claus per garantir un salt tan ràpid de la docència presencial a la digital. Per una banda, les plataformes on hem traslladat la docència (i també la feina del PDI i el PAS) eren eines amb les quals ja estàvem treballant en format pilot. Només hem hagut d’accelerar aquest pas. L’experiència que tenim en estudis semipresencials també hi ha ajudat. Alguns graus, com el de Nutrició Humana i Dietètica, o el de Teràpia Ocupacional, que s’ofereixen en presencial i semipresencial, simplement han hagut de traslladar els primers grups al sistema de treball dels segons. Altres n’han pogut prendre la referència.
Les classes a distància poden garantir la mateixa qualitat en la formació?
El sistema amb el qual treballem així ho garanteix. De fet, preveiem poder dur a terme la pràctica totalitat dels continguts dels plans docents. Dit en altres paraules, l’alumnat aprendrà el mateix i adquirirà els mateixos coneixements, però la manera com ho farà serà diferent. Les activitats de caràcter pràctic, en molts casos es poden fer des de casa amb les corresponents indicacions del professorat. Una petita part de les pràctiques, aquelles que requereixen d’un espai físic o entorn concret (laboratori, entorn natural, instal·lacions esportives…) sí que s’hauran de posposar. Sigui d’una manera o d’una altra, tot l’alumnat completarà les seves formacions per aquest quadrimestre amb els mateixos nivells de qualitat que en un quadrimestre normal.
Com pot veure’s afectat el final de curs, si la situació es perllonga?
Aquesta és una de les opcions amb les quals treballem. Per una banda, en moltes assignatures l’avaluació de l’alumnat no se circumscriu a un sol examen final, sinó que és fruit del treball al llarg de tot el quadrimestre. Per altra banda, per a les avaluacions tenim múltiples recursos als quals, si es dona el cas, anirem donant sortida: l’allargament del calendari acadèmic durant el juliol o, fins i tot, el setembre; l’endarreriment de l’inici del curs que ve per quadrar calendaris; la substitució d’alguns exàmens per altres sistemes d’avaluació que garanteixin el mateix rigor; la realització de proves en línia… Òbviament, l’endarreriment ja sabut de les proves d’accés a la universitat i del calendari de preinscripció i de matriculació suposarà canvis.
Els estudis de postgrau, com es veuran afectats?
En aquest cas comptem amb dos avantatges: el primer és que una part rellevant dels estudis de màster i postgrau ja s’imparteixen de forma semipresencial o en línia. En segon lloc, els calendaris d’aquests programes no són els mateixos que els dels graus i la flexibilitat per poder allargar és més gran.
L’anul·lació del Saló de l’Ensenyament, i en general, el fet que aquesta crisi coincideixi amb la campanya per a la preinscripció, pot perjudicar la UVic-UCC en la matrícula del proper curs?
Aquest és un tema que hem de tenir molt en compte i en el qual estem treballant intensament. De tota manera, totes les universitats ens trobem en la mateixa situació d’incertesa i de novetat. Mai havíem viscut una situació així i possiblement ens ha atrapat a tots –em refereixo al món acadèmic)– en un dels pitjors moments. Els futurs estudiants universitaris tindran un procés d’accés a la universitat diferent, però el nombre d’alumnes que accedirà l’any que ve als estudis superiors és el mateix amb o sense coronavirus.
Els pressupostos a punt de ser aprovats eren decisius per renovar i ampliar el contracte programa entre la Generalitat i la UVic-UCC. Ara pot ser que no s’aprovin o que es vegin alterats. Els preocupa aquest fet?
Com és sabut, des del juny de 2018 la nostra Universitat té vençut el contracte programa, i renovar-lo ja era una de les nostres prioritats, malgrat les successives pròrrogues que el govern ha anat fent del pressupost vigent. Les negociacions per a la renovació d’aquest contracte programa, adaptat a la realitat actual de la UVic-UCC i al seu paper clau a la Catalunya Central, estaven molt avançades i els resultats obtinguts eren molt satisfactoris. És cert que la situació apunta a un ajornament de l’aprovació dels pressupostos de 2020. Entenem l’endarreriment però també estem convençuts que les negociacions es reprendran de seguida que la crisi actual ho permeti, i que l’acord que esperem serà només qüestió de temps.
Com valora la resposta de la comunitat universitària al trencament de la seva quotidianitat?
Només puc tenir paraules d’agraïment per a tots: professors, investigadors i professionals d’administració i serveis. Tothom ha respost de forma excepcional i ha treballat per fer possible el que des del primer moment hem aconseguit: mantenir la universitat oberta i en funcionament. Soc molt conscient de l’esforç personal que estan fent tots ells, molts dels quals –com passa en molts altres sectors– han de combinar el teletreball amb la cura de fills o de persones grans i a càrrec. Un cop més, i no és ni el primer ni el segon, quan aquesta institució ho ha requerit, els seus professionals han respost. Vull tenir un agraïment especial pels professors dels graus sanitaris, ja que molts d’ells compatibilitzen la seva tasca assistencial amb la docent.
Tenen constància de si els estudiants de fora de Catalunya han pogut tornar als seus llocs de residència?
Hi ha de tot perquè, en última instància, la decisió de quedar-se o marxar era només seva. El que ha fet la Universitat, a través dels serveis d’atenció als estudiants, ha estat fer un seguiment de cadascun d’ells per conèixer la seva situació personal, informar-lo de tot el que estava passant i donar-li a conèixer les diferents opcions que tenia a l’abast. Cadascú ha pres la decisió que ha cregut oportuna. Molts han marxat i segueixen la docència des dels seus països i d’altres s’han quedat i nosaltres ho hem respectat i els hem ajudat, si ha calgut. El mateix ha passat amb el nostre alumnat que es trobava fent estades a d’altres països. Des de fa dues setmanes, tots els que eren fora i volien tornar es troben a casa seva.
La crisi d’ara accelera processos que ja es veien com el de la desaparició de la classe magistral?
Sempre he estat convençut que dels mals moments en poden (i n’han de) sorgir coses bones. I aquesta crisi del coronavirus, almenys en l’àmbit acadèmic, crec que n’és un exemple clar. Adaptar la docència d’un dia per l’altre sense saber fins quan s’allargarà ha estat un repte, però també una oportunitat. La sensació que es palpa a la UVic-UCC és de satisfacció per com hem estat capaços en un temps rècord de fer aquest salt. Estic convençut que ens haurà servit per espolsar-nos algunes pors per, en un futur, tenir clar que la docència no presencial pot ser un bon complement a la presencial. Sense anar més lluny, el curs que ve, afegirem tres nous graus al format semipresencial, que fins ara s’oferien només a Nutrició Humana i Dietètica i a Teràpia Ocupacional i que el 2020-2021 incorporarà els de Màrqueting i Comunicació Empresarial, Periodisme i Comunicació Audiovisual. L’experiència que estem vivint ara només fa que demostrar que aquesta decisió és absolutament encertada.
{{ comment.text }}