La capacitat porcina d’Osona és de més d’un milió de caps

Segons les darreres dades de nombre d’explotacions i capacitats de caps de bestiar de la Generalitat, el sector porcí és el més elevat en diferència a Osona i Gurb la població on n’hi ha més, mentre que al Ripollès, el bestiar líder és el sector boví, de carn i llet. Els porcs són els animals que més es crien a Osona. Les darreres dades de la Generalitat han comptabilitzat un total de 795 granges que tenen la capacitat d’acollir 1.088.498 caps. El cens real de bestiar es calcula cada 10 anys i per tant les darreres dades concretes són de l’any 2009 (l’any que ve en sortiran de noves). Llavors a Osona hi havia 849 granges i 794.724 porcs. Eren menys que el 1999, quan hi havia 2.049 explotacions porcines amb 927.250 caps (vegeu requadre pàgina 3). Cal tenir en compte que la capacitat i el nombre real no varia gaire ja que les granges ocupen habitualment tota la capacitat. Això vol dir que el nombre de caps de bestiar porcí supera el milió, una xifra que no pot créixer més en una comarca on no es permeten ampliacions perquè suposen no complir amb totes les normatives. Osona és la primera comarca catalana en nombre d’explotacions porcines, seguida del Segrià i la Noguera, però la tercera en capacitat de caps, ja que al Segrià amb 792 granges la capacitat és d’1.443.434 caps (això vol dir que té granges més grans de mida) i a la Noguera, amb 688, la capacitat és d’1.285.525 caps. Aquestes tres comarques gairebé tenen la meitat dels porcs que hi ha a Catalunya, prop de 9 milions repartits en 5.974 explotacions. Pel que fa als pobles, com es pot veure al quadre adjunt, qui té més caps és Gurb, amb 140.725 en 86 granges, seguit de les Masies de Voltregà, amb 52 granges i 93.649 caps de porcí. Segons el llistat, el poble on no hi ha ara cap porc és Sant Hipòlit de Voltregà, i a almenys sis hi ha menys de tres granges. El Moianès, amb dades aproximades, té unes 61 granges i 75.517 identificats en cinc dels seus deu pobles. En quatre més hi ha menys de tre s granges –que no es compten per no ser identificats– i en un no n’hi ha cap. El Ripollès és de totes tres la comarca que té menys porcs, però també ho és pel que fa a Catalunya. El poble amb més explotacions, 12, és Camprodon, tot i que són granges petites ja que sumen només 1.398 caps de bestiar. Amb quatre explotacions cada una, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses sumen 9.779 caps de bestiar, els mateixos que hi ha a Sant Julià de Vilatorta. En total suma 34 granges i 17.691 caps de bestiar. En canvi, el bestiar que més cria el Ripollès és el boví, seguit de l’oví. Segons les dades de l’Observatori del Porcí, en 11 anys –del 2005 al 2016– l’exportació de carn de porc a Espanya ha augmentat un 155% i se situa en el tercer país més exportador. Espanya és ja el primer productor, per davant d’Alemanya. I el 60% del que s’exporta es fa des de Catalunya. Ara bé, el consum de carn de porc a Catalunya ha baixat, passant de poc més de 12 quilos per persona l’any el 2006 a poc més de 10 quilos per persona l’any 2017. La dependència, doncs, és de l’exportació. El preu del porc, positiu el primer mig any del 2018 El primer semestre de l’any 2018 el preu del porc ha estat positiu per als ramaders. És inferior a la mitjana de 2017 –uns 16 cèntims menys per quilo–, però sembla que el cost de criar-los serà similar al de l’any passat. Els darrers anys s’ha millorat notablement la competitivitat de les granges, segons expliquen des d’Unió de Pagesos, que creuen que la qualitat s’ha aconseguit amb el benestar animal i el bon maneig a les granges. Segons les dades de SIP Consultors, una consultoria de referència en el sector de Prats de Lluçanès, l’índex de conversió (quilos de pinso per aconseguir un quilo de carn) ha millorat els darrers cinc anys, passant de 2,83 a 2,67 en cicle tancat, i, alhora, el nombre de garrins per truja ha passat de 24,6 a 27 en el mateix període. En aquest primer mig any el preu mitjà que s’ha pagat és d’1,12 euros per quilo de carn i el de producció s’estima en 1,03 i per tant el marge per al productor és de 9 cèntims. Ara bé, des d’Unió de Pagesos es considera que cal un equilibri entre les granges de mares i d’engreix, ja que sembla que aquest semestre hi ha hagut un fort increment d’importacions de garrins d’altres països i això “és un risc sanitari” que no hi pot ser per “mantenir la qualitat”. Temen també que l’augment de cria en altres països europeus faci baixar el preu a l’Estat durant el proper semestre. Al sector boví de llet continuen els preus per sota el cost de producció Unió de Pagesos ha tornat a demanar a la Comissió Nacional de Mercats i la Competència (CNMC) que investigui possibles pràctiques anticompetitives al mercat de la llet i que s’aturin les macrogranges. I és que segons l’Observatori del mercat de la llet de la Comissió Europea, en el darrer any el preu a l’Estat espanyol s’ha mantingut molt poc variable, entre els 30,1 cèntims i els 31,94 els 100 quilos, i en canvi la mitjana a la Unió Europea, dels 28 països, ha estat d’entre els 33,34 i els 37,92, un preu que sí que permet als productors treure rendiment de la llet que produeixen. Un altre factor identificat és que Espanya és deficitària en llet –al revés que els porcs– i per tant l’augment de preu seria viable. I és que a diferència dels porcs, els preus que es paguen en aquest sector estan per sota del cost de producció entre els anys 2006 i 2016. Segons dades recollides per SIP Consultors de l’any 2016, una granja amb 350 vaques va tenir un cost de producció de 3.533 euros per vaca i 31,6 cèntims per litre de llet. Aquest darrer cost és 2,2 cèntims més que l’any 2015 per l’augment del cost de l’alimentació i les despeses fixes. Des del sector es vol que s’investigui la pràctica de la gran distribució de competir pel baix preu de la llet i de les empreses que la recullen. Ja el 2015 ja es va imposar al Gremi d’Indústries Làcties de Catalunya, a algunes empreses del sector i a l’Associació d’Empreses Làcties de Galícia una sanció de 88 milions per part de la CNMC per pràctiques anticompetitives entre el 2000 i el 2013. A Catalunya es comptabilitzen 6.425 explotacions on hi ha vaques. Són explotacions que poden tenir altre bestiar i la majoria són de vaques de carn. De vaques de llet n’hi ha a Catalunya 499 granges, mentre que el 2001 n’hi havia 1.754, el que representa una pèrdua d’un 71%. A Osona és també Gurb qui té més bestiar del sector boví (12.466) seguit de l’Esquirol, amb 7.034 caps de bestiar. És la comarca del Ripollès qui té com a animal majoritari les vaques, pràcticament totes de carn. A aquesta comarca, tot i baixar les de llet, han augmentat els caps en 18 anys passant de prop de 24.000 a prop de 37.500 caps.

La capacitat porcina d’Osona és de més d’un milió de caps

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

La Mambla, a Orís, una antiga colònia industrial

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme