“La indústria hauria d’avançar en la reutilització de l’aigua”

Paraules com reaprofitament, regeneració o reutilització les sentim cada vegada més referides a l’aigua. Volen dir el mateix? Pot semblar que signifiquin el mateix, però tècnicament hi ha una diferència bastant clara. Per una banda, tenim el reaprofitament, que és fer un ús de l’aigua sempre en el mateix circuit tancat i sempre pel mateix ús abans de ser abocat a la llera. Per altra banda, quan parlem de reutilització ja estem parlant que hi ha una aigua residual que necessita ser tractada per adequar-la a un altre ús que no era el d’origen. La reutilització ve regida per un reial decret que dona unes directrius i uns paràmetres que s’han de complir per tal de poder fer-ho. Per entendre’ns, reaprofitament podria ser el que es fa a casa amb l’aigua que surt de l’aixeta abans que s’escalfi, que la guardem i la fem servir per regar, per exemple? Sí. I la reutilització seria un tractament que es pot fer en una depuradora? Sí. És una aigua residual que necessita un tractament per tornar a ser utilitzada en un altre ús que no era original. Quina utilitat pot tenir aquesta reutilització en un context de sequera com l’actual? Ens trobem en un context de sequera greu i malauradament no és un fet puntual. Qualsevol estratègia o acció que ens serveixi per retornar aigua al medi serà beneficiosa. En èpoques de sequera com l’actual hi ha dues grans accions a fer. Una és desassalar aigua del mar, un sistema que a Catalunya ja s’aplica des de fa anys a causa d’un anterior episodi de sequera. En aquest procés, cal dir que s’obté aigua de molt bona qualitat, però hem de tenir en compte que hi ha un cost energètic per extreure aquesta aigua que és molt elevat. També tenim una altra opció, que no és tan costosa, que són els sistemes de reutilització de l’aigua, que amb el seu tractament permetin aconseguir aigües de qualitat i que puguin ser reutilitzades en qualsevol procés. Cal anar a buscar aquells sectors que demanin més aigua. Per exemple, a la comarca d’Osona hi ha un dels sectors que en demana més i amb més tradició a Catalunya que és el ramader i el carni. Hem de pensar que a Catalunya se sacrifiquen 22 milions de caps porcins i 500.000 de bovins. Per processar el porcí necessites 500 litres d’aigua i per al boví en fan falta 1.000. Si això ho traslladem a consums d’aigua, estem parlant de 12 hectòmetres cúbics. Un 15% d’aquesta aigua té un alt potencial per ser recuperat. Estem parlant de volums de 700 piscines olímpiques. Són números que cal tenir en compte. Quins sistemes s’estan aplicant amb aquest objectiu? Les empreses estan aplicant moltes accions per reduir consums d’aigua a través de l’automatització i digitalització de processos. Hi ha hagut molt interès en els últims anys per saber quina petjada hídrica tenen les empreses. Quant consumeixen, quins són els processos amb més consum i com reduir-los. Des del Centre Tecnològic estem duent a terme diferents projectes enfocats a la reutilització d’aigües en la indústria càrnia. Actualment tenim dos grans projectes que estem executant. Un és un projecte europeu que es diu Accelwater, que té com a objectiu disminuir el consum d’aigua no només en indústries càrnies sinó en indústries alimentàries en general i del processament o l’elaboració de begudes. I no només estan intentant reduir aquest consum, sinó recuperant productes de valor afegit i energia. Això vol dir enfocar la indústria càrnia cap a un model d’economia circular i de residu zero. I, per altra banda, estem duent a terme també un projecte en l’àmbit català, amb escorxadors d’aquí de la comarca i del Bages. Aquest projecte es diu ReAqua amb el principal objectiu de poder validar tecnologies innovadores per obtenir aigües de qualitat i per poder ser reutilitzades a la mateixa indústria càrnia. L’any 2021 van presentar els resultats d’una prova pilot basada en l’aplicació de tecnologies com l’electrodiàlisi o l’ozonització en la recuperació d’aigua de les dejeccions ramaderes. Van dir que es podria recuperar fins a un 70% de l’aigua que contenen els purins. Tecnològicament som capaços de recuperar molta aigua dels purins. Com que estan formats per un 90% d’aigua, traslladar-los és molt costós per als ramaders. El primer que es volia era recuperar l’aigua amb qualitat suficient per ser reutilitzada a les mateixes granges i, per altra banda, tractar aquestes dejeccions per reduir el contingut salí, perquè a vegades és aplicat a camps i pot haver-hi problemes de salinització. Som tecnològicament capaços d’arribar a grans valors de qualitat, però hi ha implícits uns costos associats a aquest tractament, que a vegades pot ser més alt del que suposaria portar a terme altres estratègies de tractament. El problema és que és car. Sí, sí. Què se’n pot fer d’aquesta aigua obtinguda dels purins? Podria ser utilitzada a les mateixes granges en sistemes de neteja: camions, corraleres... Sempre que és garantís la seguretat a l’hora d’aplicar aquesta aigua com a reutilitzada. Dèiem que en aquest projecte es fan servir tècniques com l’electrodiàlisi o l’ozonització. Com ens els pot explicar perquè ho entenguem els que no som experts? L’electrodiàlisi és un procés de membranes, ens podem imaginar que és com un sistema de reixes molt, molt, molt petites. El que fem és una separació dels components, fins i tot es pot arribar a la separació de les sals. Aquesta tecnologia també ens permet eliminar els patògens, que ens queden adherits a la membrana. L’ozonització és un sistema per eliminar patògens i microorganismes. El tractament d’aigua residual i la seva reutilització també centren el projecte LifeBIODAPH20, finançat per la Comissió Europea, en què participen com a Centre BETA al costat d’altres institucions, i amb el lideratge de la Universitat de Girona. En què consisteix? Aquest projecte té l’objectiu de tractar les aigües residuals urbanes a la sortida de les depuradores mitjançant l’aplicació de microorganismes. Es vol aconseguir qualitats molt més altes que les que hi ha actualment a la sortida de les depuradores urbanes. L’objectiu és reutilitzar aquesta aigua per tornar-la al riu, augmentar el cabal i la qualitat ecològica d’aquest. També s’està treballant, en aquest cas a Grècia, per utilitzar-la com a aigües de reg. I en què es diferencia aquest sistema de depuració amb organismes biològics amb el que s’està fent ara a les depuradores? Són solucions basades en la naturalesa. D’entrada ja no hi ha ni tant cost energètic. És clau el tractament d’aigües de les depuradores en un context de sequera i reutilització de l’aigua? Sí, però no creiem que tot el pes hagi de recaure sobre les depuradores urbanes. Es poden optimitzar i encara queda molta feina per fer en la xarxa de sanejament. Sempre es pot millorar. Però creiem que quan parlem de la reutilització, hem d’anar a buscar la reducció en l’origen. Si som capaços de reutilitzar l’aigua dins de la indústria, hi pot haver un gran avenç. Hi ha sistemes que es puguin aplicar a petita escala, en l’àmbit domèstic? El no malbaratament. Vull pensar que en una situació com l’actual la gent ja ho està aplicant a casa seva. Però hi ha exemples d’infraestructures noves que ja s’estan intentant aplicar com la diferenciació a l’hora de tractar el que són aigües grises, que venen de la pica on ens rentem les mans o la dutxa, del que són aigües negres com la del bany. Ja hi ha hotels a Catalunya que fa temps que treballen a separar-les. Això els permet utilitzar aquestes aigües grises a omplir cisternes o al reg dels seus propis jardins. Es poden estalviar fins al volum de 80 piscines.

“La indústria hauria d’avançar en la reutilització de l’aigua”

Besora subvencionarà la instal·lació de dipòsits d’aigua per fer front a la sequera

Tira endavant el projecte de coberta solar a la zona esportiva de Prats de Lluçanès

Balenyà Sostenible, a Europa

Osona comença a estendre la taca de parcs solars d’entre 4 i 5 MW

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès