La transició hídrica, una necessitat ineludible i estratègica

Planificar una estratègia de mirada llarga i tenir molt en compte les solucions basades en la natura són dos eixos clau de la transició hídrica. Igual que la transició energètica, l’hídrica ha de fer possible gestionar la disponibilitat d’un recurs bàsic en un context en què s’ha perdut la confiança en la pluviometria. Són algunes de les idees bàsiques que es van constatar en el VI Congrés de l’Aigua de Catalunya, Aigua: Convivència i Supervivència, que va tenir lloc a Vic el passat mes de març organitzat per l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua. El congrés va atorgar els Premis de l’Aigua 2025, d’una banda, a l’Urban River Lab (URL) i, de l’altra, a l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya. L’URL, situat a Montornès del Vallès, té un paper precursor en la investigació dels rius altament modificats mitjançant solucions basades en la natura. Per la seva banda, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua està integrat pels col·legis professionals d’Enginyers Agrònoms, Enginyers de Camins, Enginyers Industrials i el Col·legi d’Economistes. Es tracta d’una plataforma independent d’experts que defensa un canvi disruptiu de model en la gestió de l’aigua. Què cal fer quan la pluja no arriba “Què ha de motivar la transició hídrica davant d’una crisi hídrica com hem viscut fins ara? Que hem perdut la confiança en l’aigua de la pluja”. Qui així s’expressa és Jordi Agustí, director del Consorci d’Aigües de la Costa Brava-Girona, i membre de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya. Agustí va pronunciar la ponència “Cap a la transició hídrica”. Aquesta transició, va dir, “és una mirada a llarg termini que sobrepassa i sobrepassarà estratègies de governs”, unes estratègies que sovint són planificacions a curt termini, bàsicament correctives, però no a llarg termini. Principalment cal partir de la base que ja no tenim disponibilitat d’un recurs “que teníem i que repartíem”. I va posar dos exemples: l’embassament de Sau, amb 60 anys d’existència, va arribar a un 2% o el Canal d’Urgell, amb 150 anys de funcionament, va haver de tancar comportes. “Projectes catalans emblemàtics han estat liquidats o a la corda fluixa per culpa de la sequera”, va dir. Això suposa una pèrdua de productivitat, i d’atracció de la indústria cap a Catalunya si no té garantia d’aigua: “És el que passarà si no tenim un model garantista”, va assegurar. Per això va llançar el repte als governs futurs i a l’actual: “S’ha de pensar en les generacions futures i a vegades no tant en les pròximes eleccions”. I el repte passa per un canvi disruptiu “que ha de pertorbar els models actuals” per planificar i disposar de nous recursos com l’aigua nova, el nou concepte que inclou aigua regenerada, dessalada, etc., estratègies com la recàrrega d’aqüífers o interconnexions entre les diferents infraestructures per generar aquesta aigua nova. I aquest canvi de model ha d’afectar tota la societat, perquè vol dir canvis en l’agricultura, la indústria, el turisme i la ciutadania. I per a tot això fa falta un full de ruta. De fet, a demanda de l’Observatori s’ha impulsat la creació d’una Llei de Transició Hídrica “perquè la llei és la que provoca el canvi” i el govern català ha creat recentment una Direcció General de Transició Hídrica. D’aquesta llei se n’haurien d’esperar aquests principis rectors que va detallar: l’absoluta seguretat hídrica, la perfecta disponibilitat i accessibilitat d’aigua com a dret fonamental de tothom, també per als ecosistemes. I un altre aspecte clau: la diversificació; és a dir, tot un conjunt d’estratègies per garantir l’aigua. I va fer un paral·lelisme amb el sistema elèctric: tot interconnectat i diferents fonts de generació. Per Agustí, la transició hídrica “no és una opció; és una necessitat ineludible i estratègica per al país”. En aquest sentit, va afegir que s’ha de fer un enfocament “proactiu per aconseguir una sobirania hídrica com a país i una garantia per a les futures generacions”. Perquè aquest últim episodi de sequera “és l’últim avís que ens dona la pluviometria a Catalunya”. Exemples de gestió de la imprevisibilitat Jordi Agustí va explicar tres exemples de gestió d’imprevisibilitat d’aigua en tres zones del planeta. Singapur - Una ciutat estat on viuen sis milions de persones en una superfície com la meitat de la comarca de l’Alt Empordà. Hi cauen 1.800 l/m2. La geografia i la geologia no permeten disposar de masses d’aigua superficial ni subterrània. Tenen molta pluja, però l’aigua se’n va al mar. Per tant, han hagut de buscar solucions: reutilitzen el 40% de l’aigua, amb una proposta per reutilitzar-ne el 60% l’any 2060. Disposen de dessaladores mixtes i han començat a fer un urbanisme retenidor: “Aquest és un concepte que haurem d’anar tenint en compte a Catalunya, on tenim un urbanisme expulsador d’aigua”, va precisar Agustí. Califòrnia - Amb una situació climàtica molt complexa, Califòrnia compta amb un clima subàrtic al nord i un d’àrid a la Vall de la Mort. La pluviometria, per tant, és també molt diversa: dels 1.800 l/m2 al nord als 100 l/m2 al sud. Aquest estat desenvolupa una estratègia de dessalar molt i fer regeneració avançada, una purificació de l’aigua. Recarreguen els aqüífers amb aigua purificada, com si fos de pluja, “si no saben fer ploure, fan aigua de pluja”, subratlla. Fan agricultura de precisió, compten amb molta tecnologia de modelatge hidrològic i són molt predictius amb el moviment de l’aigua. Israel - Té una política tarifària molt exigent i la ciutadania té molta consciència de l’aigua. És un país líder mundial en dessalació, reutilitzen aigua, recarreguen aqüífers i fan agricultura de precisió: “Fan agricultura al desert”, apunta. I destinen molts esforços a la investigació i al desenvolupament. Els tres països han afrontat situacions hidrològiques diferents en cada cas i context: “Han afrontat una transició hídrica, és a dir, han trencat uns models clàssics de l’esperança en l’aigua de pluja i han gestionat la imprevisibilitat”, conclou Agustí. Les solucions basades en la natura [caption id="attachment_376402" align="alignnone" width="1200"] Eugènia Martí durant la seva ponència | Albert Llimós[/caption] La dinàmica dels rius al seu pas per zones urbanitzades “ve determinada per la nostra dinàmica. La qualitat de l’aigua en gran mesura ve determinada per la nostra activitat”. Ho va explicar Eugènia Martí en la ponència “Gestió dels ecosistemes en situacions d’emergència”. Martí és investigadora i subdirectora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), un dels organismes que integra l’Urban River Lab (URL). En aquest laboratori, amb 10 anys d’existència i instal·lat a l’aire lliure a Montornès del Vallès, investiguen l’elevada capacitat d’autodepuració de les plantes halòfiles i autòctones de ribera per mantenir la qualitat de l’aigua dels rius aigües avall de les depuradores. Aquestes plantes autòctones poden retenir l’amoni i el fòsfor, que dificulten la vida en els sistemes fluvials. El canyís, el jonc o el lliri groc, per exemple, neutralitzen la presència de nutrients i arriben a reduir més del 80% de l’amoni present en l’aigua. Tot i la important funció de les depuradores, Martí va destacar que “no són potabilitzadores”. Va alertar que estem salinitzant les nostres aigües dolces “per exemple, amb la sal que posem als rentavaixelles”. Davant del fet que “l’aigua que tenim és finita, és la que hi ha”, Martí va proposar algunes solucions, com ara millorar la sensibilitat de tothom: “No es pot malbaratar”. També, que hi ha d’haver una entesa entre les depuradores i el riu receptor de l’aigua que surt d’aquestes, perquè cada riu té les seves característiques. A més, va proposar acabar amb les xarxes de canonades on es barregen les aigües grises amb les pluvials “perquè estem malbaratant molta aigua”. I finalment, fer recerca perquè “podem tenir eines per millorar aquesta qualitat de manera sostenible i sense costos energètics artificials”. I en això hi té molt a dir i a fer el sistema que ha instal·lat l’URL a la depuradora de Montornès del Vallès, un sistema únic a l’Estat i a Europa. Les solucions basades en la natura en restauració “ens pot servir en aquests moments de crisi de disponibilitat hidrològica”, va concloure la investigadora en la seva intervenció.

La transició hídrica, una necessitat ineludible i estratègica

La COP30 evidencia el desfasament entre ambició i realitat

El col·lapse de l’omega-3 al Mediterrani

El cicle natural de l’aigua es descontrola

La Terra en alerta: set límits ja s’han traspassat

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents