El 7 de novembre de 1902, el bisbe Josep Torras i Bages inaugurava, al carrer Montserrat de Vic, una gran casa d’acollida de les Germanetes dels Pobres, congregació que havia arribat a la ciutat el 1888. Gairebé 117 anys després, l’edifici, completament adaptat al segle XXI, va viure aquest dissabte una segona inauguració, aquesta vegada presidida pel bisbe Romà Casanova, i que va aplegar un gran nombre de persones vinculades d’alguna manera o altra a aquesta centenària institució, que avui continua posant el focus principal en les persones grans més necessitades. Darrere la flamant Llar d’Avis Germanetes dels Pobres –ara amb accés des de l’avinguda dels Països Catalans– queden més de quatre anys per completar un ambiciós projecte sustentat, en bona part, gràcies a la solidaritat.
Avui és un dia molt especial. Les Germanetes fan una tasca preciosa i fonamental al costat de les persones més pobres, que sabem que aquí sempre hi tenen una casa”, es felicitava el bisbe de Vic. Més d’un segle de trajectòria que ara, amb el nou edifici, “pot encarar el futur”, sentenciava Casanova, moments abans d’oficiar una missa dins d’una capella plena a vessar. En el mateix sentit s’expressava l’alcaldessa, Anna Erra: “Avui podem celebrar aquests nous espais, però aquesta institució centenària va néixer per un objectiu que avui es manté intacte”. Erra va voler agrair els “molts benefactors vigatans” que continuen fent costat, “de forma anònima i altruista”, a una tasca que cobreix “una necessitat encara existent a Vic”.
Entre les cares més il·lusionades, les dels primers residents que, des del passat mes de març, han començat a ocupar les 57 modernes habitacions de què disposa el remodelat equipament. Un d’ells, el cronista de Vic Josep M. Solà i Sala, que durant gairebé cinc anys s’ha hagut d’exiliar a la residència que la congregació té a Girona, i que no amagava l’enyorança que havia sentit per la seva ciutat natal. “A la que vaig veure el campanar de la catedral va semblar que ressuscitava”, ironitzava dissabte –des de les habitacions de l’ala oest s’observa una singular imatge del campanar–, tot recordant que quan va marxar l’edifici era “un vegestorio” i quan ha tornat se l’ha trobat “inconegut, fantàstic”. La residència ha cobert en aquestes primeres setmanes la meitat de la seva capacitat i s’espera que “d’aquí a un mes” ja estigui al 100%, apuntava la mare Montserrat, superiora de la congregació de Vic, que no parava de rebre felicitacions d’uns i altres. La comunitat té a Vic sis germanes. “Estem molt contentes; era un dia molt esperat per nosaltres i pels nostres usuaris”, insistia la mare superiora, oblidant, per un dia, la complexitat del procés de reforma i les dificultats que tindrà la congregació per acabar de pagar unes obres que s’acosten als set milions d’euros. “És evident que això no es paga en quatre dies i ens caldrà la solidaritat de les altres cases de la congregació, però també de la gent de Vic i comarca.” Per si de cas, just a la reixa d’accés a la porta principal, s’hi ha habilitat una bústia específica per a “Donacions”. Els en caldran moltes.
El gruix principal de les obres ha anat a càrrec de l’empresa vigatana Construccions Ferrer. Tot i que s’ha preservat l’estructura bàsica del centenari edifici, s’han guanyat uns 3.000 metres quadrats –arribant fins als 13.000 de sostre totals–, fet que ha permès adaptar els espais a les noves normatives, disposar de totes les habitacions individuals per a més comoditat dels residents o habilitar espais comuns com un petit auditori, sales de teràpia i rehabilitació, una moderna cuina, un menjador o una cafeteria. Quan tot estigui a ple rendiment hi treballaran prop d’una trentena de persones.
La reobertura de les noves Germanetes ha coincidit amb el 10è aniversari de la canonització de Joana Jugat, fundadora de la congregació, que actualment té cases d’acollida i residències arreu del món, 5 de les quals a Catalunya i 19 a la resta de l’Estat.
