EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

L’espineta de Joaquim Maideu

Un concert al Casino homenatja el pedagog fent sonar l’instrument que ell mateix va construir el 1974


24/05/2023
Vic

Joaquim Maideu va néixer a Ripoll l’any 1938, en el si d’una família amb molts vincles culturals. Va estudiar orgue amb Montserrat Torrent, però va destacar sobretot en l’àmbit de la pedagogia musical. Va publicar llibres de referència com Música, societat i educació, Els instruments musicals o Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Va ser un dels fundadors també de l’Escola de Mestres d’Osona l’any 1977. Entre altres mèrits, a Vic se’l recorda per haver estat el principal artífex de la recuperació de l’Escola de Música, de la qual es va fer càrrec juntament amb Santi Riera l’any 1968, quan estava a la vora de la desaparició, i que va dirigir de l’any 1970 al 1992.

Al cap de gairebé trenta anys de la prematura mort del pedagog i musicòleg Joaquim Maideu, l’espineta que ell mateix havia construït va tornar a sonar després d’haver estat restaurada. Aquest instrument, propi dels segles XVI i XVII, va ser protagonista d’un concert de música barroca que va omplir dissabte a la tarda la Sala Modernista del Casino de Vic, i que va constituir també un homenatge al seu constructor.

La història de l’espineta és també la d’un moment concret en els estudis musicals a Catalunya. L’any 1973, quatre alumnes de l’Escola de Música de Vic es trobaven sistemàticament per tocar la flauta dolça. Eren Assumpta Alsina, Josep Baucells, Ramon Pairot i Miquel Casals, i els acompanyava al continuo –la melodia que marca el ritme– Joaquim Maideu, amb piano o orgue segons el cas.

Es van presentar en públic a Vic per la festa de Santa Cecília de l’any 1973, a l’església de Sant Domènec. “Però aviat es van adonar de la necessitat de tenir un instrument adequat per al continuo”, explicava dissabte Miquel Sala, un dels integrants de la formació que va actuar al Casino. “Volien interpretar amb el màxim rigor les obres de l’època barroca.” D’originals d’aquell moment, no n’hi havia, i se’n començaven a fer de noves a Alemanya, però eren massa cares. Joaquim Maideu va aconseguir el material necessari i se la va anar construint ell mateix. L’octubre de l’any 1974 va sonar per primer cop.

Va ser llavors quan es va estabilitzar el grup, amb el nom de Synaulia Música. En els anys següents, amb molt poques formacions a Catalunya especialitzades en música del barroc, van viure “una etapa plena de compromisos”, sobretot fins a l’any 1981, en què les circumstàncies personals de cada un dels seus integrants van fer que quedés en pausa. La mort de Maideu va suposar la definitiva dissolució, i l’espineta va quedar en propietat de l’Escola de Música de Vic, cedida pel seu mateix constructor abans de morir. Per tornar-la a posar en estat de tocar, s’hi han hagut de fer retocs, una feina de la qual s’ha encarregar el fuster i lutier Joan Boixader, de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

El conjunt Synaulia Música va reviure dissabte amb un dels seus integrants originals, Miquel Casals, a la flauta dolça, instrument en què l’acompanyava també Montse Niubó. Miquel Sala tocava el violoncel, i l’espineta de Joaquim Maideu la va fer sonar Lluís Solé, especialista en música barroca i director de l’Orquestra Inclusiva de la UVic-UCC.

“Era un instrument domèstic, es tocava a les cases, i se’n veuen en pintures de l’escola flamenca per exemple”, va dir Solé. Al seu costat hi havia el clavecí (o clavicèmbal), més gran. Tots dos eren instruments de corda pinçada, a diferència del piano, de corda percutida. Lluís Solé va obrir el concert, que duia el títol genèric de Recordem, amb una suite de Johann Jakob Froberger per a espineta sola poc habitual, perquè era un instrument per acompanyar.

També es va interpretar una suite de Marin Marais, el compositor del barroc francès que va fer popular Jordi Savall, i una sonata d’Arcangelo Corelli, autor del segle XVII a qui Solé considera que “se li ha fet poc homenatge”. Va haver-hi una altra peça per a espineta sola, del valencià Joan Baptista Cabanilles, i el programa del concert va acabar amb una peça de Johann Joachim Quantz, el Concerto RV en Sol Menor de Vivaldi. Els aplaudiments del públic van fer que el quartet sortís encara a fer un bis, una sonata de Bach.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 111 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't