“M’inspira la bellesa dels rostres de les persones”

Pol Salom, un artista de Sant Hipòlit de 24 anys, ha autopublicat el seu primer llibre de poemes, Querida Mar, querido océano, que s’ha presentat entre el maig i el juny a diverses llibreries de Vic i també ha arribat a la FIU House de Barcelona. Per altra banda, ha exposat “Fetitche”, una sèrie de collages i fotografies, a la galeria vigatana Tres-e-u. Durant l’estiu, les seves fotografies també es podran veure al restaurant Petit Bistro de la plaça Major de Vic. Com definiria el seu llibre? És una acumulació de sentiments, és intens i desvergonyit. M’ha inspirat la bellesa dels rostres de les persones que em trobo a diari i també de les que m’imagino. Penso com seria trobar-me cara a cara amb algú que desconec. D’on prové el títol del recull de poemes? Doncs mira, quan estava escrivint el llibre vaig llegir les correspondències entre Dalí i Lorca, titulades Querido Salvador, Querido Lorquito. Llavors, vaig pensar que els meus poemes eren com cartes secretes a gent diversa. A més, molts d’ells van dedicats a la meva millor amiga, Mar Ortega. D’aquí “Querida Mar” en majúscula, i “Querido océano”, perquè és la continuació del mar. Ella és la principal culpable de l’existència del meu llibre. Li vaig regalar el recull de poemes pel seu aniversari, i em va dir: “Pol, això ho has de publicar.” Pel que fa a la part musical dels poemes, ella l’ha ajudat? Sí, moltíssim! Ella es dedica professionalment al cant, i durant els mesos de creació del projecte em va cantar molts dels poemes que anava escrivint. Jo havia recitat poemes a Barcelona i Madrid, però mai els havia interpretat musicalment. La Mar em va animar a fer aquest pas més i posteriorment es van sumar a l’empresa altres persones com Hector Black. Quins són els seus referents artístics? Per la part musical, m’han inspirat Love of Lesbian i Vetusta Morla, perquè són músics que donen molta importància a les lletres de les cançons. Per la part literària, m’he basat en l’explicació de la bellesa i l’estètica que fa Alberto Caeiro a El guardador de rebaños. Ell creu que no existeix la bellesa per si mateixa, sinó que existeixen una forma i un color que ens produeixen plaer. També m’agraden molt autors com José Sbarra, Pedro Salinas, Alfonsina Storni i Hugo Mujica. Quan va començar a escriure poesia? Doncs vaig començar quan em vaig enamorar. Tenia 16 o 17 anys i la meva parella em va inculcar molt el món de la poesia, perquè en formava part. Jo escrivia i a l’altra persona li agradava molt. Després vaig anar llegint molts i molts llibres, vaig conèixer diversos autors, i això m’ha portat on soc avui. És de Sant Hipòlit de Voltregà, però normalment escriu en castellà, a què es deu? Crec que és la llengua en la qual m’expresso millor. Quan vaig començar a escriure més sovint, vivia a Madrid. A més, mai he arribat a llegir tant en català com ho he fet en castellà. És cert que el català és la meva llengua materna, però crec que és un idioma molt difícil. Tot i així, m’agradaria escriure alguna obra en català algun dia. Se’l considera un artista multidisciplinari, què li aporta cada forma d’art? Per a mi és molt important expressar-me, sigui de la forma que sigui. Soc ballarí professional des dels 17 anys, però també m’agrada la literatura, la fotografia i el collage. Recordo que en una reunió amb Umbert Clotet, propietari de FIU House de Barcelona, li vaig dir que jo era com un filtre de tabac. És a dir, agafava les meves experiències i les xuclava. Ell em va dir que no era així, que jo soc una llavor, i que les persones que m’envolten són aigua. Al final, de la llavor surt una flor: el meu art. Quin és el concepte principal de l’exposició “Fetitche”? La dualitat. Crec que dues persones poden semblar molt diferents, però en el fons són iguals. Per exemple, hi ha collages amb mitja cara d’home i l’altra de dona. En ells, hi ha la intenció de desfer el gènere i eliminar les diferències. També crec que dins nostre sempre hi ha més d’una persona, tenim una dualitat interna. L’exposició és una volta de 360 graus, tots som dos i dos som un.

“M’inspira la bellesa dels rostres de les persones”

Memòria preservada

Calldetenes entra en joc

Vides (extra)ordinàries

Calldetenes acull aquest dissabte la segona edició d’Osona en Joc

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

“No repetiré a les eleccions del 2027”

Obre La Pèrgola, un nou espai de 'tardeo' per al públic adult

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells