“M’inspira la bellesa dels rostres de les persones”

Pol Salom, un artista de Sant Hipòlit de 24 anys, ha autopublicat el seu primer llibre de poemes, Querida Mar, querido océano, que s’ha presentat entre el maig i el juny a diverses llibreries de Vic i també ha arribat a la FIU House de Barcelona. Per altra banda, ha exposat “Fetitche”, una sèrie de collages i fotografies, a la galeria vigatana Tres-e-u. Durant l’estiu, les seves fotografies també es podran veure al restaurant Petit Bistro de la plaça Major de Vic. Com definiria el seu llibre? És una acumulació de sentiments, és intens i desvergonyit. M’ha inspirat la bellesa dels rostres de les persones que em trobo a diari i també de les que m’imagino. Penso com seria trobar-me cara a cara amb algú que desconec. D’on prové el títol del recull de poemes? Doncs mira, quan estava escrivint el llibre vaig llegir les correspondències entre Dalí i Lorca, titulades Querido Salvador, Querido Lorquito. Llavors, vaig pensar que els meus poemes eren com cartes secretes a gent diversa. A més, molts d’ells van dedicats a la meva millor amiga, Mar Ortega. D’aquí “Querida Mar” en majúscula, i “Querido océano”, perquè és la continuació del mar. Ella és la principal culpable de l’existència del meu llibre. Li vaig regalar el recull de poemes pel seu aniversari, i em va dir: “Pol, això ho has de publicar.” Pel que fa a la part musical dels poemes, ella l’ha ajudat? Sí, moltíssim! Ella es dedica professionalment al cant, i durant els mesos de creació del projecte em va cantar molts dels poemes que anava escrivint. Jo havia recitat poemes a Barcelona i Madrid, però mai els havia interpretat musicalment. La Mar em va animar a fer aquest pas més i posteriorment es van sumar a l’empresa altres persones com Hector Black. Quins són els seus referents artístics? Per la part musical, m’han inspirat Love of Lesbian i Vetusta Morla, perquè són músics que donen molta importància a les lletres de les cançons. Per la part literària, m’he basat en l’explicació de la bellesa i l’estètica que fa Alberto Caeiro a El guardador de rebaños. Ell creu que no existeix la bellesa per si mateixa, sinó que existeixen una forma i un color que ens produeixen plaer. També m’agraden molt autors com José Sbarra, Pedro Salinas, Alfonsina Storni i Hugo Mujica. Quan va començar a escriure poesia? Doncs vaig començar quan em vaig enamorar. Tenia 16 o 17 anys i la meva parella em va inculcar molt el món de la poesia, perquè en formava part. Jo escrivia i a l’altra persona li agradava molt. Després vaig anar llegint molts i molts llibres, vaig conèixer diversos autors, i això m’ha portat on soc avui. És de Sant Hipòlit de Voltregà, però normalment escriu en castellà, a què es deu? Crec que és la llengua en la qual m’expresso millor. Quan vaig començar a escriure més sovint, vivia a Madrid. A més, mai he arribat a llegir tant en català com ho he fet en castellà. És cert que el català és la meva llengua materna, però crec que és un idioma molt difícil. Tot i així, m’agradaria escriure alguna obra en català algun dia. Se’l considera un artista multidisciplinari, què li aporta cada forma d’art? Per a mi és molt important expressar-me, sigui de la forma que sigui. Soc ballarí professional des dels 17 anys, però també m’agrada la literatura, la fotografia i el collage. Recordo que en una reunió amb Umbert Clotet, propietari de FIU House de Barcelona, li vaig dir que jo era com un filtre de tabac. És a dir, agafava les meves experiències i les xuclava. Ell em va dir que no era així, que jo soc una llavor, i que les persones que m’envolten són aigua. Al final, de la llavor surt una flor: el meu art. Quin és el concepte principal de l’exposició “Fetitche”? La dualitat. Crec que dues persones poden semblar molt diferents, però en el fons són iguals. Per exemple, hi ha collages amb mitja cara d’home i l’altra de dona. En ells, hi ha la intenció de desfer el gènere i eliminar les diferències. També crec que dins nostre sempre hi ha més d’una persona, tenim una dualitat interna. L’exposició és una volta de 360 graus, tots som dos i dos som un.

“M’inspira la bellesa dels rostres de les persones”

Viatge rodó

Enric Juliana reivindica el llegat de Jaume Balmes en la Conferència Balmesiana d’aquest 2026

Una festa d’estiu, per la tòfona desconeguda

Tres dies de ciclisme femení a Osona i al Lluçanès a la tercera Volta Femenina

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França