EL 9 NOU, 20 d’agost de 1999
La febre per l’obertura de bars al nucli antic de Vic no té aturador. Cal Veguer, l’Escola, el Cafè Vic, el Bohemi (ara amb dos pisos), el Dickens, el Clot del Romans, el Sistema Nerviós, el Gravat (amb l’afegitó de la Competència), el Tròpic, l’Atònit, l’Àgora, el Jusquiam i el bar semi-privat el Got.
En total, tretze locals i bars en un nucli antic de Vic que fa només quatre anys era un desert. Només en l’últim any s’han obert ,quatre bars. I la moguda encara no ha tocat sostre perquè a curt termini hi ha prevista l’obertura de -com a mínim- tres locals nous.
La proliferació de bars al nucli antic de Vic va començar el Nadal de 1994, aijib l’obertura de la cocteleria Tròpic al capdavall del carrer Sant Miquel. En aquells moments, “Vic s’acabava a la Gorgonzella”, explica l’Àlex del Tròpic.
A poc a poc, i gràcies sobretot al client universitari, van anar proliferant tot tipus de locals fins arribar a la dotzena que hi ha actualment. La inoguda al nucli antic es concentra en tres grans focus: el més sucós és el format pel binomi carrer Sant Miquel i carrer de la Ramadà (amb el Gravat, el Tròpic, el Sistema Nerviós, l’Atònit, l’Àgora i el Jusquiam). Després hi ha el sector de sota la plaça sant Felip, amb el Got i els casolans L’Escola i Cafè Vic.
El darrer nucli de moguda, que ha quadruplicat l’oferta durant el darrer any, es troba als verals de la plaça de la Pietat amb el Bohemi (ara amb ;. -‘Tí•’ïVv.. La plaça de Mont-rodon ha canviat totalment la seva fesomia amb la instal•lació d’una terrassa dos pisos), el Dickens i el Clot dels Romans.
D’aquí a uns mesos, a més, ha d’obrir un nou bar al xamfrà entre el carrer de l’Escola i eL carrer Corretgers, un altre al carrer de la Ramadà i un nou local al call Nou. Aquest mes de setembre, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, també obrirà un casal independentista.
A part de la moguda de bars on s’hi pot anar a fer el.primer got després de sopar, aquests darrers anys al nucli antic també ha obert la cafeteria diürna l’Estudiant, a la plaça don Miquel de Clariana, i la Cava de Jazz, al cim del Portalet. Les terrasses de la plaça Major, mentrestant, aïllades del bullici dels carrerons del nucli antic, continuen exercint d’oasi privilegiat per un públic més familiar i adult.
Ja hi ha més de 20 restaurants i se’n continuen obrint de nous
L’Art de Coch, al capdamunt del carrer Sant Miquel dels Sants, és l’últim restaurant que ha passat a engreixar l’oferta gastronòmica al nucli antic de Vic, que creix paral·lelament al número de bars. L’Art de Coch està regentat pels mateixos professionals de Ca la Manyana, de Sant Julià de Vilatorta, i va obrir les portes fa poques setmanes.
Amb l’obertura d’aquest nou local al perímetre del nucli antic ja hi ha un total de 21 restaurants i al carrer Sant Miquel, en poc menys de vint metres, se n’hi concentren quatre: L’Art, el Garbí Vell, Al Costat i la Gorgonzella, el pioner de l’oferta lúdico-gastronòrrüca al nucli antic de Vic amb més de vint anys d’història a l’esquena.
L’oferta dels restaurants que hi ha al nucli antic va molt lligada a la dels bars, ja que els cliepts hi acostumen a fer la primera copa després de sopar i “abans d’anar de marxa”, explica des de la cerveseria Dickens Isabel Arimany.
La complementarietat, per tant, és un dels punts forts de l’oferta d’un nucli antic “que està de moda”, defineix el propietari del Bohemi, Lluís Camps. Per què? Jordi Cunill, del Sistema Nerviós, ho té cjar: “Es molt més agradable passejar per un nucli antic com el de Vic que no pas per un polígon industrial”.
Com més rníllor… o no
Entre els propietaris dels bars del nucli antic de Vic s’hi estilen dues tendències: eís que creuen que l’oferta està a punt de tocar sostre i els que afirmen que “com més locals millor”. Des de Cal Veguer, l’últim bar en obrir les portes, Jesús Rico explica! que “gaire més bars ja seria abusar-ne”.
A l’altre cantó de la balança Lluís Camps, del Bohemi, està convençut que com més bars millor per a tots ja que així “vindrà més gent de fora i hi haurà més ambient”. La Carme Cuatrecasas, del Cafè Vic, afirma que és més lògic que la gent “vagi a un carrer amb quatre bars que no pas amb un”.
Al Dickens Isabel Arimany recorda que fa uns anys “havent sopat no hi havia res” i ara la gent pot fer el got “abans d’anar a la discoteca”. Xevi Subirana, del Clot dels Romans, també és fidel a la màxima de “a més bars més gent” i recorda que a gairebé totes les ciutats del país els nuclis antics estan farcits de bars.
Al Gravat, Tute Sala creu que al final “s’arribarà a un límit” i que si ol?ren locals nous haurien de ser “diferents en idees”. En Yaive del Jusquiam es felicita de la moguda del nucli antic, ja que finalment “es pot venir a fer una mica de ruta i agafar una bona turca”.
{{ comment.text }}