L’Ajuntament de Sant Quirze exigeix al govern espanyol que els retorni la bandera del Comitè Local de Socors Roig de Bisaura de Ter que es troba entre la part dels anomenats papers de Salamanca que encara no ha retornat a Catalunya. El darrer ple va aprovar per unanimitat —amb els vots de CUP, ERC i JxCat— la moció de Som Poble-CUP que exigeix el compliment dictat en una sentència de 2016 de l’Audiència Nacional i la posterior ratificació per part del Tribunal Suprem el juny de l’any passat perquè es retornin els documents de l’Arxiu General de la Guerra Civil. Després de 80 anys de la Guerra Civil una part de la documentació va tornar a mans dels seus propietaris legítims, però “30.000 documents segueixen a hores d’ara retinguts als arxius de Salamanca”, recorden des del consistori. Un dels objectes és aquesta bandera corresponent al comitè local del municipi, llavors anomenat Bisaura de Ter. Era el “símbol de la solidaritat i sacrifici de la classe treballadora del nostre poble” i la bandera “només pot ser al poble on ha de ser exhibida com a símbol de resistència i solidaritat obrera contra el feixisme”. El lloc, deia el primer tinent d’alcalde, Arnau Bosch (SP-CUP) s’haurà de definir.
Segons la sentència del 2016 s’havia de fer la transferència però el govern, aleshores del PP, va interposar un recurs i no va accedir a retornar la documentació “al·legant que es tractava de documents de persones jurídiques suprimides o desaparegudes com Socors Roig Internacional”. El TS va rebutjar el recurs i obligava a retornar els arxius a la Generalitat. Per això ara reclamen al govern que executi la sentència.
El Socors Roig Internacional va ser un servei social internacional organitzat per la Internacional Comunista l’any 1922. Es va crear amb l’objectiu de funcionar com una Creu Roja política internacional. Segons recorden a la moció, “als Països Catalans, on tenia suport d’escriptors i artistes”, va ser refundat el 1936 a Barcelona, impulsat pel PSUC, ERC i UGT. El 1939 amb la derrota de la república i l’ocupació del territori català per part de l’exèrcit nacional, començava la dictadura i durant aquest període, recorden, “es realitzà un espoli de documentació que intentaria esborrar qualsevol record d’una Catalunya autònoma”. Es calcula que 160 tones de material es van traslladar a Salamanca de les quals actualment se’n conserva sols un 10%.
{{ comment.text }}