“Tenim la sort que hi ha llocs d’Osona que encara són poc coneguts”

Més enllà de la seva extensa bibliografia com a historiador i geògraf, Francesc Roma (Sant Martí de Centelles, 1963) també ha conreat puntualment la literatura vinculada a l’excursionisme. Ara acaba de publicar Excursions a peu per les Guilleries i Savassona (Cossetània Edicions). EL 9 NOU ha parlat amb ell. El nou llibre de rutes se centra a les Guilleries i Savassona? Hi tenia cap relació especial, amb aquesta zona de la comarca?No, no hi tenia cap relació especial. I potser per això em va cridar l’atenció, perquè sempre hi ha alguna cosa que et porta a descobrir llocs que no coneixes. De fet, després de fer el llibre sobre el Collsacabra quedava aquesta altra banda, al sud del Ter, que no havia sortit en el primer llibre. És una zona força desconeguda, sobretot a la que t’allunyes de Savassona.Quina particularitat en destacaria?És un espai on es pot caminar per zones boscoses que difícilment te les acabaràs. De fet, les Guilleries són un paradís per a la marxa nòrdica.Ha estat fàcil encaixar-ho en 15 excursions?La veritat és que es poden fer algunes excursions més, però tampoc no massa sense repetir itineraris. 15 itineraris és una mida adequada per donar una visió de conjunt, de la diversitat de la zona.La zona també està molt lligada a llegendes i a històries populars… l’ha recollit, aquest vessant?Sincerament, no. La veritat és que no ho podia encabir tot dins del llibre i que quan comences (o en algun moment) et planteges quin és l’objectiu del que fas. I l’objectiu de seguida va ser fer una sèrie d’excursions per a una col·lecció concreta. Això vol dir que havien de ser 15 i amb un espai i unes característiques formals molt marcades.Com vostè deia, el seu anterior llibre d’excursions se centrava al Cabrerès i el Collsacabra. Són espais molt diferents l’un i l’altre?Sí, tot i que encara no sé per quin motiu. Mentre que a la banda nord hi ha molts pobles habitats i els camins s’han conservat, a les Guilleries l’espai s’ha dedicat tot sovint a plantacions i això ha fet perdre molts camins.Si a això hi sumem la vall del Congost, un vessant del Montseny, el Lluçanès… Déu-n’hi-do la diversitat natural que ofereix la comarca en pocs quilòmetres de diferència.Sí. Això ens hauria de fer plantejar la idea que tenim de les comarques com a realitats naturals o molt semblants. Però en tot cas, la diversitat sempre és bona, o gairebé sempre. I, per altra banda, tenim la sort que hi ha llocs que són poc coneguts, fet que avui dia, enmig d’aquesta enorme pressió sobre el medi natural, es converteixen en petit paradisos que tenim a tocar de casa.Crec que aquest és el seu tercer llibre de rutes i excursions. És un format que li agrada desplegar? Bé, cada vegada que faig un llibre d’excursions em dic el mateix: “Aquest és l’últim”. I de moment encara no ho he aconseguit. I fins i tot a vegades m’encarreguen coses concretes. De fet, darrerament m’han encarregat el text d’un llibre que fa vint anys volia escriure però que vaig descartar perquè el mercat, en aquell moment, ja estava ocupat. És allò de cria fama i fota’t a jeure!És un plus poder abordar aquest perfil de llibres d’excursions des de la condició d’historiador i geògraf?La geografia i la història s’han de fer amb xiruques, com ja deia Pau Vila. A vegades és millor tenir uns quants parells de xiruques que no un títol acadèmic. Però jo, com que tinc les dues coses, intento quedar bé amb tothom. I soc un admirador de les persones que han començat fent excursionisme per acabar convertint aquesta passió que et rosega l’ànima en una via de coneixement científic. És a això, al que jo anomeno geografia existencial.Alguns boscos i espais naturals de la comarca estan massificats. Cal més pedagogia per aconseguir un accés responsable al medi natural?Tampoc no cal ser hipòcrites! Aquests espais s’han massificat perquè alguns excursionistes i divulgadors els hem fet conèixer. Però de poc serviria matar els missatgers i missatgeres. Hi ha “el dictat de la sang que empeny a les palpentes”, com deia en Perucho. La solució ha de ser el decreixement, no crec que en tinguem prou amb la pedagogia.De les 15 rutes del nou llibre, ens en recomanaria una especialment?Soc un enamorat de Savassona. De fet, el llibre s’havia de presentar a l’ermita de Sant Feliuet. Entre Savassona i el castell de Savellana hi ha tot un món per descobrir, pausadament.

“Tenim la sort que hi ha llocs d’Osona que encara són poc coneguts”

Un Gran Patan de conte a Sant Hipòlit de Voltregà, bolcat en la festa major

“El curs estarà marcat per la complexitat creixent als centres educatius”

Gairebé tots els jugadors disponibles del Tona per debutar en lliga a 3ª RFEF aquest dissabte

Què hem explicat El 9 Informatiu d’aquest dijous, 3 de setembre?

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter