Júlia Cecília i Soukaina Amahou, Vic
Rafael Patxot, científic i mecenes, és una de les personalitats més rellevants de la societat catalana de principis de segle XX i una de les més inadvertides. Actualment, la seva antiga casa d’estiueig, la Masia Mariona, a la faldilla del Montseny, alberga l’exposició Univers Patxot, un espai de culte al mecenes de Catalunya.
Ho ha posat en relleu aquesta setmana el catedràtic Manuel Castellet i Solanas a Vic, en una conferència organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària Gent Gran d’Osona.
Rafael Patxot provenia d’una família burgesa que regentava una fàbrica de taps de suro a Sant Feliu de Guíxols. El seu avi Rafael Patxot i Ferrer va ser alcalde de la ciutat anteriorment mencionada.
Amb setze anys, Patxot va marxar a París on es va interesar i obsessionar per l’astronomia. Després, als disset, viatja a Londres per seguir els seus estudis, però malauradament un any després la seva mare mor, i abans de complir els vint-i-dos anys de vida, el seu pare i cap de la família també sucumbeix i Rafael Patxot es veu obligat a convertir-se en cap de l’empresa familiar i cap de la família i cuidar dels seus quatre germans més petits.
Als vint-i-dos anys, es casa amb la Lluïsa Rabell amb qui té tres filles, la Maria, la Montserrat i la Concepció. Dos anys després de casar-se crea un observatori al capdamunt de casa seva a Sant Feliu de Guíxols, el primer observatori astronòmic de Catalunya. La porta de l’observatori avui en dia es conserva a l’Institut d’Estudis Catalans, on hi ha gravada la frase: “Per molt que sàpigues és molt el que ignores”.
Dues de les seves filles, la Montserrat i la Maria van morir molt joves, amb vint-i-quatre i vint-i-vuit anys respectivament. La primera va morir per la febre espanyola i la segona per una miocarditis.
La tercera, Concepció va viure fins als 52 anys. Va arribar a la maduresa, però un cop més, Patxot i la seva dona van haver de veure com l’última de les seves filles pereixia. Montserrat Patxot, però, va poder viure prou per casar-se i tenir descendència, nets als que Rafael Patxot adorava.
A portes del segle XX, els moviments anarquistes de Sant Feliu de Guíxols causaven un gran malestar entre la burgesia, així que Patxot va traslladar la seva fàbrica a Barcelona. Allà es dedicaria a regentar l’empresa del seu sogre. En marxar, va desmantellar l’observatori astronòmic, que avui en dia és a la Universitat de Barcelona.
Vivint a la capital, el mecenes entra en contacte amb els moviments culturals de l’època i Patxot hi cau rendit. Des de llavors la cultura es converteix en una de les seves passions.
La mort sotjava a Patxot sense descans. Un cop més la febre espanyola colpeix la família, aquest cop sucumbeix la seva cunyada, Concepció Rabell. Afectat per la pèrdua, Rafael Patxot decideix invertir la seva fortuna en diverses beques socials destinades exclusivament a noies i dones en risc d’exclusió.
A pesar de tot, la meteorologia sempre era un tema latent en Rafael Patxot. Amb el seu amic Eduard Fontseré creen el Servei Meteorològic de Catalunya, un projecte pioner per estudiar aquesta ciència.
Fruit de l’associació, publiquen l’Atlas Elemental dels Núvols, una antologia amb una base fotogràfica de més de cinc mil imatges. Aquest volum li suposaria una confrontació directa amb Espanya.
Des de Madrid l’avisen, sense arribar a censurar-lo, que hauria de publicar en castellà. Patxot, però, es manté ferm: ell utilitzaria la seva llengua, el català.
Que Patxot es negués a traduir el llibre sembrà un rancor que el marcaria com a objectiu de la dictadura franquista. Un cop consolidada la dictadura, tropes de la Guàrdia Civil van irrompre a la seu del Servei Meteorològic per requisar tot el material d’investigació. No el retornarien a l’Institut d’Estudis Catalans fins quaranta-cinc anys més tard.
Tornant enrere, Primo de Rivera durant la dictadura va tallar tota subvenció a les institucions catalanes, i l’Institut d’Estudis Catalans va ser un dels grans afectats. Rafael Patxot mogut pel seu amor cap a l’art i la cultura va dedicar-se a subvencionar l’IEC posant-li diners de la seva pròpia butxaca.
L’any 1930 comprà un terreny al Montseny per anar a passar-hi la vellesa. El mateix arquitecte que va dissenyar el santuari de Núria, Josep Danés i Torras, va construir la Masia Mariona, nomenada així per la segona de les seves filles a qui, com explica Manuel Castellet, tenia especial estima. A l’entrada de la masia hi va plantar dos xiprers en honor a les dues filles que va haver de veure morir. Castellet, senyalant els dos arbres, comenta amb to amarg “Van arribar a créixer molt, no com les seves filles”.
Durant una nit de l’estiu de l’any trenta-sis, per motius polítics es van produir una sèrie de trets contra la Masia Mariona, mentre Patxot i la seva muller romanien dins, els atacants solament pretenien espantar-los, i cap dels dos va sortir ferit.
Patxot, però, va contactar amb el seu amic Eduard Fontserè, i van orquestrar una “detenció fictícia” per treure al matrimoni del país, l’agost del mateix any. Van fugir amb tren fins a Ginebra des de l’estació de Perpinyà. Amb ell es va endur la figura de la Mare de Déu de Núria i la senyera que havia coronat l’observatori de Sant Feliu de Guíxols, estripada per la tramuntana.
{{ comment.text }}