El divendres 22 de desembre va ser un dia molt llarg per a Clara Macaya, una vigatana d’adopció que tenia pensat passar alguns dies amb la seva família a Reus. El trajecte, que esperava completar en prop de quatre hores en transport públic acompanyada de la seva cadira de rodes, es va anar complicant des de l’inici i en cada transbord, fins al punt d’haver-hi de dedicar 12 hores. Els motius? La manca d’accessibilitat d’alguns vehicles i la coincidència de trobar-se diversos ascensors espatllats a les estacions barcelonines de la Sagrera i Sants, que li van impedir baixar a les andanes. Tota una aventura.
El periple de Macaya va començar a 1/4 de 10 del matí, quan l’autobús de la línia e12 que l’havia de portar des de Vic fins a la Sagrera no estava adaptat amb elevador ni amb espai adreçat a persones amb mobilitat reduïda que necessitessin cadira de rodes. No tota la flota disposa d’aquestes prestacions, però, segons Macaya, existeix la possibilitat de trucar amb 36 hores d’antelació per avisar i que, així, el vehicle sigui accessible. “Havia reservat uns dies abans, però a l’hora de la veritat l’autobús no estava adaptat”, destacava la passatgera, que es va haver d’esperar a l’estació una hora i mitja per agafar el bus de 3/4 d’11, que sí que era accessible.
Quan va baixar a Barcelona, va començar a trobar-se ascensors fora de servei. A la Sagrera, no va poder baixar fins a l’espai d’andanes, però van facilitar-li un taxi per traslladar-la fins a l’estació de Sants, on pretenia agafar el tren que l’havia de portar fins a Reus. Allà, alguns ascensors funcionaven, però precisament el que l’havia de baixar a l’andana corresponent també estava espatllat. Van proposar-li un canvi de vies d’algun dels trens que anés cap a la seva destinació per fer-lo passar per una de les vies accessibles. La mesura, que tenia certa complexitat de gestió, es va acabar fent un parell d’hores més tard, el que va seguir allargant l’espera de Macaya. A l’hora de pujar, una nova incidència: com que el preu del trajecte de tren que havia reservat –i que ja havia passat– era inferior al del tren al qual volia pujar, li van impedir l’entrada. “Hi ha un reglament europeu, el 1371, que diu que les persones amb mobilitat reduïda tenim dret a comprar el bitllet a dalt del tren”, reclama Macaya, qui destaca que “estava disposada a pagar la diferència de preu, però no em van deixar”. Tot plegat, ja se li havien fet les 4 de la tarda, va tornar cap a dalt per buscar una nova solució i dinar. Un parell d’hores més tard va poder agafar finalment un tren en direcció a Reus, però com que l’andana de l’estació reusenca no estava a la mateixa alçada que la porta del tren van recomanar-li que baixés abans, a Tarragona. Allà, la va recollir el seu pare amb cotxe. Va arribar a Reus a 1/4 de 10 del vespre, 12 hores després d’iniciar la seva odissea particular.
La vigatana treballa de bibliotecària a l’institut Jaume Callís a través d’ADFO-CET i espera que la seva experiència serveixi per donar visibilitat a aquestes dificultats i permeti millorar infraestructures i processos de gestió. Per això, en els dies posteriors, va presentar diverses reclamacions perquè quedés registrat el que va passar. Des de l’empresa Sagalés valoren l’incident com un fet puntual causat “pel gran volum d’usuaris que utilitzava el servei amb motiu del tall per obres a l’R3”, el que va provocar que “la línia anés sobresaturada en algunes franges horàries i dies”, i afirmen que s’han pres mesures. A Renfe i Adif, Macaya va trobar que es passaven la pilota de l’un a l’altre, malgrat que considera que la línia R3 sí que està ben adaptada –però l’evita des de l’inici del tall pel desdoblament–. “El que vull és que tothom que estigui en aquesta situació tingui la confiança de poder pujar al transport públic”, conclou.
