De la nit al dia, el tonenc Xavier Ruiz va passar de treballar a Casa Tarradellas a ser guia turístic a les coves de gel de Jökulsárlón, a Islàndia. Després de cinc anys, Ruiz continua vivint en una “estranya rutina màgica” en un país en el qual espera passar molts anys recorrent glaceres i bevent-se una cervesa sota l’aurora boreal.
“És com llançar-se a una piscina d’aigua freda, molt freda, i immediatament ficar-se en una piscina d’aigua calenta. Et sacseja de dalt a baix i et dona una perspectiva humana nova.” D’aquesta manera defineix la seva vivència personal Xavier Ruiz, que d’un dia per l’altre va canviar la seva zona de confort i la feina a Casa Tarradellas per endinsar-se en un món ple de glaceres i coves de gel. “Jo vaig estudiar Història i volia ser professor de Secundària, però amb la crisi econòmica m’ho feien veure tot molt negre al país. Va ser aleshores quan l’Alícia, una amiga a qui sempre li estaré agraït, em va posar en contacte amb aquesta feina que ella va rebutjar a última hora, i em van agafar immediatament, sense fer-me entrevista”, narra. I d’això ja fa cinc anys, temps que ha canviat totalment Ruiz, deixant enrere “el noi tímid i insegur” que va arribar a Islàndia per convertir-se en l’adult que és actualment.
Com ell mateix afirma, “Islàndia és un país que et reinventa vulguis o no”, i el seu camí cap on es troba avui en dia n’és una clara prova. “Vaig ser el primer estranger a tenir una feina de patró a Jökulsarlón, i recordo que al principi els capitans solien parlar sobre el meu mal nivell d’anglès, però no li donaven massa importància”, diu Ruiz, “però a Islàndia vas aprenent sobre la marxa, i sense ni adonar-me’n ja era patró a les zòdiacs de passatgers i parlava anglès sense cap problema”.
Avui, cinc anys més tard, Ruiz ja té la seva pròpia empresa d’excursions a la glacera de Vatnajökull, Heading North, un repte que, “tot i que em farà sortir alguna cana, valdrà la pena”. I és que a Islàndia la vida és molt diferent de la que es pot viure a Osona. “És una vida molt relaxada i lliure de grans preocupacions. Aquí pràcticament no hi ha pobresa i la delinqüència és tan anecdòtica que fa mesos que no sé on és la clau de casa, ni m’importa”. I és que allà el tonenc ha reinventat de dalt a baix la seva vida, tot i que aquesta va ser la seva primera experiència vivint fora de Catalunya. Però això no li va impedir construir una vida sencera del no-res. “Aquí he conegut la Tamara, l’amor de la meva vida, i he viscut moltes experiències inoblidables”, explica. I, malgrat que també ha viscut experiències dolentes, com el suïcidi del seu millor amic, i que també afirma que “trobo a faltar la meva família i la meva colla”, té molt clar que passarà molts anys a Islàndia, on ha trobat la vertadera felicitat. Això sí, la tranquil·litat i la bellesa d’Islàndia tampoc li han tret del cap la seva estimada terra natal, i amb tota una vida per davant Ruiz tampoc es tanca portes: “Tant la meva xicota com jo ens volem quedar a Islàndia, però mai se sap, ja que la Plana serà sempre casa meva”.
