EL 9 NOU, 25 de juny de 1984
El barri de l’Erm, amb un perímetre aproximat d’un quilòmetre quadrat, una quarta part del perímetre del nucli urbà de Manlleu, ha estat un dels barris dits marginats fins que no va entrar l’ajuntament democràtic. I després el canvi experimentat ha estat per la pròpia pressió dels seus habitants, a través de comissions de carrers i de la pròpia associació de veïns, una de les que continuen treballant amb empenta.
No cal oblidar que l’ajuntament, en aquesta etapa democràtica, va veure amb bons ulls participar en l’adequació del barri, aportant aquells equipaments i infrastructures que li eren necessaris. Aquesta actuació de l’ajuntament -algú assenyalava que contenia una dosi de campanya electoral important- no es va produir, però, fins al cap d’uns quants anys del primer mandat municipal democràtic.
Això no vol pas dir que la demora fos intencionada, però sí que tothom comprendrà que va costar adonar-se de l’estat deplorable en què es trovaba el barri i que en moltes ocasions va ser necessari portar l’alcalde i els membres del consistori al barri, per tal de mostrar-los la situació.
Si bé l’actuació municipal al barri de l’Erm s’emmarca dins el pla d’actuacions a la població en general, les necessitats del propi barri condugueren a una actuació més específica, encara que, els primers temps, no al mateix ritme i no amb volum proporcionat respecte a altres sectors de la vila.
Un factor fou determinant: tot i que el barri era relativament nou, la seva urbanització va ser totalment nefasta, mancant les més elementals condicions vials. Les poques que hi eren no estaven adequades a la realitat: carrers, voreres, clavegueres, enllumenat, …
La necessitat d’acollir la gran quantitat de famílies immigrants fou el motiu de la construcció d’uns blocs de vivendes que no gaudien dels serveis complementaris, en els quals fins i tot, s’ha dubtat de l’acompliment de les normes d’habitabilitat. Més palesament s’incomplí greument l’aleshores vigent Pla d’Ordenació, quant a les zones específiques.
Així, al barri es va veure un embolic urbanístic que obligava a la convivència d’indústries, d’instal·lacions ramaderes i d’habitatges. amuntegament d’habitatges als blocs creava unes necessitats que no es van preveure o que potser no interessava gaire preveure, atesa la lamentable impressió d’un ghetto premeditat que dóna el barri.
La dubtosa qualitat dels blocs de ^ vivendes i l’incompliment de la llei ^ del sòl quant a urbanitzacions, va ocasionar, els darrers anys, diversos o conflictes entre els veïns i l’ajuntament. Per una banda, els veïns que tenien un dels pisos descobrien que el període de garantia havia caducat en molts casos i que l’empresa que va construir els habitatges ningií no sabia on parava.
Aleshores no quedava altra alternativa que demanar a l’ajuntament que exigís les oportunes responsabilitats. Eajuntament de l’època en què es van construir els blocs hi havia donat el seu vist i plau i aleshores només tocava arribar a un acord, buscar subvencions i engrescar els veïns perquè s’avinguessin a pagar la part corresponent d’una urbanització que hauria d’haver estat feta abans de la construcció dels pisos. Largument dels responsables d’aquella època era: D’haver-se fet l’urbanització, els pisos haurien estat més cars. Calien uns pisos de preu modest, perquè més gent hi pogués tenir accés
EL MUNICIPI HI HA DEDICAT UNS DINOU MILIONS
Els darrers anys, el pressupost municipal ha destinat al voltant de dinou milions a les diverses actuacions al barri: participació en les pavimentacions de carrers, participació en l’enllumenat, primers treballs d’urbanització (voreres), pista poliesportiva (en construcció), placeta i racons d’esplai i ajardinament. etc. Lobra, però, més important ha estat la urbanització del sector més cèntric del barri, inclosa la plaça de Sant Antoni, que s’inaugurarà diumenge vinent.
Aquesta obra, amb un cost total de 26 milions, ha comptat amb un ajut, del Pla d’Acció Municipal del 81, del 30 %. La resta ha estat finançada a través de l’ajuntament i dels veïns. Aquesta renovació del barri, acompanyada de la construcció d’altres serveis, és el que ha donat al sector un aspecte més en consonància amb la resta del nucli urbà.
Fins i tot el barri ha obtingut una imatge de ciutat que no tenen altres sectors de la població. D’aquestes obres paral·leles, cal fer esment, per un cantó, del col·legi Puig-Agut, el qual, amb el pati i les instal·lacions pròpies d’una escola, ha estat un supletori a les necessitats culturals i esportives del barri.
La utilització, però, d’aquests serveis de l’escola pública ha comportat un estira i arronsa sovintejat, ara superat, sembla, entre els veïns, l’escola (direcció i junta de pares) i l’ajuntament. Ealtre servei, ara en període de construcció, és el mercat municipal.
L’obra, a càrrec d’una empresa privada, contindrà, com a condició de la concessió administrativa del servei, unes dependències prou importants per a ús públic. Hom ha previst que en aquestes dependències, que tindran el caràcter de municipals i que seran traspassades abans que el propi servei de mercat, s’emplaci l’ascola d’adults Martí i Pol, perfectament compatible, segons l’ajuntament, amb altres activitats del barri.
Actualment, l’associació de veïns disposa, de forma provisional, d’una nau cedida amb molt bones condicions per una família manlleuenca.
{{ comment.text }}