La lletania zen
Quan van mal dades és fàcil tirar de tòpics. Ara fa dos anys, quan el món es va aturar per la irrupció de la Covid-19 en forma de contagis, ingressats i morts, era freqüent sentir dir que les crisis són una oportunitat. Però no. Això és una lletania zen. En realitat, més que una oportunitat per la majoria dels mortals són un maldecap. I dels grossos. Una putada, per dir-ho finament.
Només girar la vista enrere i rescatar de la memòria tot el que ha passat fa posar la pell de gallina. La vida, ja ho dèiem a El xandall, ha de ser alguna cosa més: no morir no és viure. Aquesta setmana a EL 9 NOU Meritxell Vilamala i Clàudia Dinarès n’han parlat amb Mònica Carol, cap de Vigilància Epidemiològica a la Catalunya Central que admet que Osona, a jutjar pels indicadors, ha estat un cas especial. No hi havia manera d’abaixar-los. Frustrant, la situació. Com frustrant ho és, tam´bé, per a Mireia Caixàs que, com explica Guillem Rico, és una de les afectades per l’anomenada Covid persistent: els símptomes que no se’n van.
El tema de la setmana, a banda de la Covid-19, ha continuat essent el desastre de la guerra. Els fotoperiodistes osonencs Sergi C`àmara i Marc Sanyé han estat testimonis del que representa a la frontera entre Ucraïna i Polònia: “Trenca el cor veure tantes famílies separar-se”, explica Sanyé. La situació té efecte directe també sobre l’economia. La falta de cereal ja repercuteix en el preu de la carn i el de la gasolina no para d’enfilar-se. De fet, avui, ser valent gairebé és anar a la gasolinera i atrevir-se a demanar el dipòsit ple. La clatellada és de campionat. I això sí que no és cap lletania zen.