“Ens ho vam mirar del dret i del revés. Fessis el que fessis, costava millorar els indicadors d’Osona”

Mònica Carol és la cap de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública a la Catalunya Central. Des que va esclatar la pandèmia, s’ha fet un fart de monitoritzar dades i preparar informes tècnics que després han fonamentat decisions polítiques com el confinament de la Conca d’Òdena. Tot i que ara va baixant la incidència del coronavirus, ella i el seu equip continuen a la rereguarda. La seva és una feina lluny dels focus, però essencial per aplicar mesures i continuar frenant l’expansió de la covid. Diria que hem fet el tomb definitiu a la pandèmia? Home, un tomb l’hem donat. La sisena onada està bastant controlada. És veritat que el ritme de davallada s’ha alentit una mica i en alguns llocs de Catalunya, inclosa la Catalunya Central, hi ha un petit repunt, però la corba ha baixat radicalment. Tenim un alt percentatge de població immunitzada, sigui perquè han passat la malaltia o per la vacuna, i, per tant, poques bosses de gent susceptible d’infectar-se. Tot i això, també ens anem trobant reinfeccions. Els virus ens ha donat sorpreses. No podem predir fil per randa què passarà. Els brots d’ara són familiars, laborals, de dinars...? No hi ha la transmissió de temps enrere. N’apareixen de molt localitzats i controlats en residències. Les reinfeccions afecten sobretot les persones que més tornen a socialitzar, joves i adults joves. Viurem una primavera i un estiu d’esclat després de dos anys de contenció? Ni els experts ho saben dir. Intuïm això, però no hi posaria la mà al foc. Sí que és veritat que amb el bon temps baixa la transmissió de malalties respiratòries. Ventilem i passem més temps a fora. Quins indicadors continuen sent essencials per a vigilància epidemiològica? Nosaltres no hem deixat de comptar els casos absoluts. Veure quants n’hi ha cada 24 hores ens permet saber molt bé com evoluciona la pandèmia. Llavors ens fixem en com es distribueixen, si formen part d’un brot controlat, si n’hi ha molts en un municipi... Un altre indicador important és la incidència de la malaltia respecte al total de testos antigènics ràpids realitzats. Salut es planteja deixar de comptar i publicar els casos positius diaris. És el moment? El departament sempre ha tingut molt clar que ha de ser transparent, però és veritat que si entrem en una nova fase, amb una vigilància més sentinella, no tindrà sentit el recompte cas per cas. Amb la grip, per exemple, no ho fem i tot i així la monitoritzem i seguim de manera eficient. Osona ha seguit un patró diferent de la resta de Catalunya durant bona part de la pandèmia. La segona onada hi va arribar abans i després la comarca va quedar estancada al capdavant de les que presentaven pitjors indicadors. Per què? L’agost del 2020 ens vam adonar que aquí la covid començava a pujar i vam aplicar mesures de reducció de la mobilitat a Vic i Manlleu. Gràcies als cribratges sectoritzats vam detectar un 5% de positius i vam poder tallar moltes cadenes de transmissió, però no va ser suficient. La segona onada es va ajuntar amb la tercera i la quarta i la comarca va quedar instal·lada en una mena d’altiplà. No hi havia manera que baixés la incidència... Ens ho vam mirar del dret i del revés. La Conca d’Òdena va ser un moment concret; el Bages, igual... Aquí, fessis el que fessis, costava millorar els indicadors. Vull destacar la feinada brutal de coordinació entre l’atenció primària, l’hospitalària, els ajuntaments, el Consell Comarcal... Tots els agents del territori. Per què no hem seguit el patró de la resta del país? Osona és una comarca amb molts moviments de població, per la potència universitària, la capitalitat de Vic, el pes de la indústria agroalimentària, que no es pot fer des de casa... Tot això possibilita la transmissió. D’altra banda, a la comarca hi tenim moltes cultures i llengües diferents, la qual cosa pot implicar dificultats d’accés a la informació. També es tracta d’un territori amb molt associacionisme i equips esportius, altres factors que afavoreixen la interacció social. Hi ha gent que es pregunta si el clima i l’ensotament de la Plana de Vic també han facilitat la circulació del virus. Ho tenen descartat? Ara per ara no s’ha pogut confirmar. En quin moment s’adona de la magnitud de la crisi sanitària? A l’Anoia. El primer cas d’infecció per SARS-CoV-2 a l’Estat espanyol va ser el 31 de gener. A Catalunya, el 26 de febrer; i a la Catalunya Central, el 3 de març, una persona resident a Manresa que havia estat a València. La Conca d’Òdena es va tancar al cap d’una setmana i tres dies després el govern decretava l’estat d’alarma. Llavors ja hi havia positius a tota la regió. Li sap greu que ara, a pilota passada, es critiqui la gestió de llavors? No agrada a ningú, però és que va passar el mateix a tot el món. La Xina no havia traslladat tota la informació que tenia i de cop i volta ens vam trobar responent a una emergència sanitària sense disposar dels recursos necessaris. Als periodistes també ens costava accedir a dades. El sistema estava en crisi per l’allau de casos. En dos anys hem fet un salt espectacular en recopilació, gestió i anàlisi d’informació. Treballant amb tants números, es perd de vista que a darrere hi ha persones? En circumstàncies normals, la feina d’un servei de vigilància epidemiològica a escala territorial és trucar al pacient afectat de legionel·losi, tuberculosi... Recollir dades i indicar-li mesures de control i prevenció. La feina es fa de tu a tu, tenim clar que a darrere dels números hi ha persones. Socialment tenim poc present la importància de la salut pública? Sí. Ara hi hem donat llum. A la universitat vaig tenir un professor que deia que era bo que fóssim invisibles, senyal que tot funciona. Abans que arribés la pandèmia, en què consistia la seva feina? Fem prevenció i control de brots de qualsevol etiologia i de malalties de declaració obligatòria. De legionel·losi, per exemple, a Osona a vegades n’hem tingut casos importants. Si un metge n’identifica un de possible, ens ho comunica. Nosaltres fem l’enquesta epidemiològica al pacient i valorem quines mesures aplicar per evitar l’expansió del brot. Amb quines altres malalties treballen més o menys habitualment? Tuberculosi, hepatitis A... Però són situacions puntuals. De parotiditis [galteres] en vam tenir un brot important a Osona fa cinc o sis anys, amb un centenar de joves afectats. També tos ferina, xarampió, brucel·losi... O les malalties de transmissió sexual, que han augmentat amb la pandèmia i ens preocupen molt. En el cas de la covid, hem arribat a la gripalització? Des del meu punt de vista encara no, però és possible que sigui així d’aquí a unes setmanes. Hi haurà setena onada de la pandèmia? Segurament, però no sabem quan. La intuíem, la sisena? I que seria el moment de màxima transmissió? Per sort les vacunes han marcat un abans i un després. Els indicadors avalen que ens puguem treure la mascareta als interiors? Personalment diria que encara és un pèl massa aviat. Anem deixant enrere els pitjors moments de la pandèmia, però hi ha hàbits que han arribat per quedar-se: mascareta quan calgui, higiene de mans, ventilació, neteja de superfícies i trobades socials preferiblement a l’exterior. Els preocupa que s’estanqui la vacunació? Sí, però tenim nivells alts de cobertura. Hem desplegat estratègies de desplaçar-nos directament a les càrnies o a instituts, anar a buscar col·lectius que era difícil d’arribar amb comunicació... Ens anem adaptant a cada escenari. Les residències han estat les grans oblidades durant tota la pandèmia? Crec que no. Des del minut zero les vam identificar com a àmbit d’alta vulnerabilitat i s’ha treballat de valent per protegir-les. Però han faltat recursos. Sobretot al començament. No coneixíem el virus, no teníem testos per diagnosticar-lo ni material per protegir-nos. Això va ser el pitjor. Encara se’m posa la pell de gallina quan hi penso. Se sent incòmoda si la comparem amb una policia de la covid? No m’agrada aquesta terminologia. Més aviat som com els guaites dels fars, un punt de llum que sempre hi és i empeny amb dades i mesures els equips de primera línia.

“Ens ho vam mirar del dret i del revés. Fessis el que fessis, costava millorar els indicadors d’Osona”

Jordi Vilardell s’imposa a la Pujada a La Trona

Manlleu cedeix a Salut els terrenys on construir el nou CAP

Tot per decidir

L’Atlètic Balenyà perd per la mínima i haurà de capgirar l’1 a 2 contra el Bigues

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells