Va ser una catarsi col·lectiva. Milions de persones remant alhora i en la mateixa direcció, rere cants de sirena que ens repetien que allò que havíem cregut de petits en realitat havia estat sempre l’única creença possible

Tocar temes que interessadament alguns volen fer delicats o invisibles amb la valentia com fa en altres articles Najat El Hachmi seria obligat si volem anar gaudint amb convivència, defugir-los pot ser suïcida