Quan fosquejava encenia el llum de la làmpada, agafava el paper i escrivia. Podies percebre un lleu tremolor en els seus llavors, com aquell que recita sense so ni paraules

Els pares de l’Anton no l’esperaven. O sí que l’esperaven, però no pas pel mes de juny. I encara menys l’esperaven a Vic, sinó a Sant Julià, d’on eren família i avantpassats. Però el petit Anton va decidir que sent setmesó ja n’hi havia prou per començar a veure món