Se’m va encallar el radiocasset. No hi havia manera de treure’l ni d’acabar de ficar-lo. Va passar la Guàrdia Urbana i em va veure a mi, amb mig cos a fora el cotxe, forçant l’aparell. Al cap de pocs segons ja estàvem tots tres amb les mans sobre el capó del cotxe buidant el que portàvem a les butxaques

“Qui és bo per anar a dormir tard, és bo per llevar-se aviat.” Era el crit del pare els diumenges al matí