Ànima de càntir
El nen que ja no soc camina sobre la grava sorollosa de la meva vida transvestida ara en una tardor infinita mentre serra Cavallera m’observa des d’un enèssim capvespre de foc, impassible i llunyana
El nen que ja no soc camina sobre la grava sorollosa de la meva vida transvestida ara en una tardor infinita mentre serra Cavallera m’observa des d’un enèssim capvespre de foc, impassible i llunyana
Article d’opinió de Miquel Ylla
