Mossèn Macaya –a tots els professors, fossin o no capellans, els dèiem mossèn– arribava puntual, sempre amb un llibre sota el braç. “Bona tarda, cinc minuts i pregunto”, anunciava. S’asseia i es posava a llegir. Passaven els minuts: deu, quinze, vint, vint-i-cinc… No recordo que hagués preguntat mai res

Mitjançant les opcions que li donava el planejament, va dotar la ciutat d’equipaments i adquirí patrimoni històric, com l’edifici del Sucre o la fàbrica de farines de Can Costa, La Central, per a usos administratius o de les entitats. Va dedicar molts esforços a proveir Vic d’un recinte firal, ubicat als terrenys de l’antiga Campsa i complementat amb l’espai central d’aparcament