El pitjor és que al setembre reconnectem amb el món, sense excuses, i resulta que el món continua igual de tarat o pitjor que fa unes setmanes, quan vam decidir deixar de mirar-lo

Va representar tots els papers: el de minyona, el de mare, el de tieta i el d’àvia. Sense haver-ho llegit mai intuïa el que diuen els que pensen, sabia prou bé què és el ser i què és l’estar; que en aquest món hi som, però també hi estem