Tothom té el seu déu
L’egoisme es menja l’amor, com les males herbes ofeguen el blat sembrat amb tant d’esforç pel pagès
L’egoisme es menja l’amor, com les males herbes ofeguen el blat sembrat amb tant d’esforç pel pagès
M’agraden més les cançons; a casa la dona canta i la filla i la neta saben tocar el violoncel. Només la sento, la música; l’hauria d’escoltar i no ho faig, i me’n sap molt, de greu