Mireia Marcó i Rebeca Molero, Vic
Darrere de Tres Voltes Rebel hi ha l’Ame Soler, il·lustradora nascuda a Almussafes (València), però que resideix a Barcelona. El projecte va néixer el 2017 per donar un missatge reivindicatiu, feminista i socialment compromès, partint de la referència de frases de cançons de grups nacionals. Ara, amb 100k seguidors a Instagram, i amb motiu del pròxim 25-N, dia mundial contra la violència de gènere, l’artista ens comparteix la seva idea i la seva professió.
Què és per a tu l’art?
Per a mi l’art és una forma d’expressió de certes coses que no puc fer a través de cap altre mitjà. A través de la il·lustració, l’aquarel·la i el llapis sóc capaç d’expressar sensacions, sentiments o estats d’ànim que no seria capaç de descriure en un altre tipus de llenguatge. Per a mi és una via d’escapatòria, la forma que tinc de comunicar-me amb el món com em sento més còmoda.
I el feminisme?
És una lluita social, política i cultural, transversal a qualsevol àmbit; “és la idea radical que les dones som persones“. No estem demanant res més que se’ns tracti a totes les persones per igual, independentment del nostre gènere. El feminisme en el qual jo crec és interseccional, no té cap sentit lluitar per les dones de certa classe social o per les que tinc jo al meu voltant si es deixen enrere les persones sobretot de classe més baixa. La lluita ha de ser per a totes, potser no de totes, perquè no totes les dones es poden permetre lluitar, però sí per a totes.
Com relaciones els dos conceptes en les teves il·lustracions?
És super senzill, l’art per a mi és un canal d’expressió vital i sóc feminista, és una cosa que travessa a la meva vida i el meu dia a dia. Des que vaig descobrir el feminisme vaig començar a interessar-me més i ha canviat la meva forma de veure la vida, i les coses que expresso, el que em fa pensar cada dia i necessito expressar van vertebrades pel feminisme i és per això que ho conjugo a les meves il·lustracions.
En què t’inspires a l’hora de crear?
La música amb contingut polític i social em va inspirar molt al principi del projecte de Tres Voltes Rebel, perquè són capaços de transmetre missatges molt importants amb les paraules i les notes. Jo intentava nodrir-me d’aquest treball, la meva manera de donar-li aquesta atmosfera al missatge que estic donant és a través dels colors, de la imatge i del lettering.
També m’inspiro en les meves vivències diàries; de què parlo són coses que visc o que vaig descobrint. No busco temes a propòsit per poder il·lustrar, sinó coses que ja hi són a la meva vida i que tinc ganes d’expressar.
Per què creus que és important pel públic veure aquest contingut?
El que intento amb les il·lustracions és resumir en una frase o en una imatge una idea molt més general. Vivim en un món que amb les xarxes socials consumim informació i imatges constantment i a un ritme frenètic, llavors, si faig un text enorme parlant d’alguna cosa, no es pararà molta gent a llegir-lo, però amb la il·lustració intento ser capaç de què amb una frase contundent i curta arribi a la gent. Crec que és una bona manera de picar la curiositat, si la imatge o la frase et xoca potser t’interesses més pel tema i comences a formar-te i a buscar més informació.
Com definiries l’efectivitat de les teves il·lustracions?
L’únic que faig a Tres Voltes Rebel és compartir el que sento i el que penso. No sóc cap experta en feminisme, ni referent ni teòrica, ni pretenc ser-ho; qualsevol que em segueixi pot saber més de feminisme que jo. Simplement, comparteixo el que vaig aprenent dia a dia i hi ha molta gent que empatitza amb el que publico i es fa seu el missatge, per això crec que el projecte té tant públic.
Quina influència diries que tens sobre els teus seguidors?
És una gran responsabilitat. Intento ser molt cautelosa amb el que dic perquè sé que puc cagar-la molt fàcilment. Hi ha moltíssima gent que llegeix el que faig i que poden decidir tenir-me com a referent, i si dic qualsevol cosa que pugui ser un error o un mal plantejament, algú s’ho pot prendre al peu de la lletra. Fins i tot, és molt fàcil fer alguna il·lustració i ofendre sense voler a un col·lectiu i sobretot amb un tema tan delicat com el feminisme, que és una lluita social que va avançant igual que la societat.
Em fa molta por com puc influir, però a la vegada penso que puc tocar la curiositat de qui ho veu i arribar a fer que s’informi més del tema.
Creus que el teu contingut va destinat a partir d’una edat o mai no és aviat per aprendre del feminisme?
No crec que el meu contingut es limiti a partir d’una edat. És més, una de les millores maneres d’arribar a una igualtat seria ensenyar des de ben petits que els nens sàpiguen de feminisme igual que els eduquem sense voler en rols de gènere. Podríem dir-los que les nenes i els nens tenen els mateixos drets a jugar amb nines o amb cotxes. Considero que formar-se en feminisme no és a partir d’una edat, podria ser directament a partir dels 0 anys.
S’acosta el dia contra la violència de gènere. Com la podem aturar a través de l’art?
Crec que és molt difícil només des de l’art, però sí que es pot crear consciència a través de la il·lustració. Jo intento fer-ho amb frases curtes que xoquin contra la teva realitat i que et facin veure que el que tu fas o un dia vas fer. Que se t’encengui la bombeta i dir: “Ostres he fet això sense saber que era violència”.
Has patit mai violència masclista a través de xarxes socials? I per les teves obres? Com l’has afrontat?
La veritat és que jo sí que he patit violència masclista, però no com a tres.voltes.rebel; he patit assetjament per xarxes, però en àmbit personal. A tres.voltes.rebel tinc la sort que no tinc gaires haters. Quan algú m’ha dit qualsevol cosa gairebé sempre ha estat per política i no per feminisme; i si era per feminisme, que han estat molt poques vegades, he bloquejat a la persona.
Sempre ens donen consells a les nenes, noies o dones per no patir violència a casa; però, realment, què faries perquè un nen no fos violent?
És un fet real i entenc que és per por dels pares que els hi passi qualsevol cosa a les filles, però els nens des que són petits haurien de saber-ho i educar-los. Si viuen la situació a casa que un pare posa la mà sobre la mare o la crida, no la tracta bé, puguin veure que no és quelcom normal i intentar evitar que visquin això perquè en un futur no els hi sembli habitual.
L’educació és necessària a les aules i, per a mi, hi hauria d’haver una assignatura que fos Feminisme o Igualtat, on es tractés el feminisme i també la interseccionalitat.
Ame Soler
Tens cap projecte futur relacionat amb el tema de la violència de gènere?
No tinc un projecte en clar per a un curt termini, però evidentment seguiré parlant-hi.
Vols destacar algún treball que hagis fet sobre aquest tema o aportar alguna cosa més que no hagis dit encara?
Destacaria el meu primer llibre, Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar perquè explica la meva vivència quan de molt jove, amb 16 anys, vaig estar en una relació de violència de gènere i vaig decidir explicar-ho en primera persona. Sé que hi ha molta gent que no entén com una persona pot estar dins d’una relació de violència, inclús física, i sense adonar-se’n. És aquest el motiu pel que vaig voler fer el llibre, i explicar-ho perquè la gent que no hagi passat per allà, entengui perquè jo no veia més enllà.
Una altra campanya interessant que vaig fer va ser l’any passat. Durant uns dies vaig fer frases sobre un tipus de violència, i el dia 25 de novembre vaig posar: Violència és normalitzar les violències contra les dones. Va ser interessant perquè molts comentaris qüestionaven si era o no violència, i això demostra que encara queda moltíssim per fer.
{{ comment.text }}