Nil Martínez i Oriol Xicola, Vic
L’eradicació de la violència de gènere s’ha convertit en quelcom urgent dintre de la societat argentina. Arrel del 3 de juny de 2015, quan centenars de persones van sortir al carrer a protestar contra la violència de gènere, el Govern va començar a publicar xifres oficials i aprovar lleis amb l’objectiu de proporcionar una injecció econòmica als fills de les víctimes i sobre tot, per aturar-ho. A pesar de les diverses accions efectuades, durant aquest darrer mes de febrer s’han registrat 22 homicidis a causa de les agressions sexuals, un 10% més que el curs anterior.
Val a dir que els últims anys s’han aprovat varies lleis que han significat un cert avanç en la matèria. La Llei d’Identitat de Gènere, aprovada l’any 2012, reconeix el dret a la identitat personal de l’individu i el Pla d’Acció Nacional per la Prevenció i Eradicació de la Violència contra la Dona i la Assistència a les víctimes. Aquestes lleis no s’apliquen del tot, “a causa d’una falta de suport ple o una absència d’implementació efectiva de la llei federal integral de la violència contra la dona en l’àmbit provincial, ja que alguns drets nacionals encara utilitzen una llei provincial de violència domèstica “.
L’any 2017, l’últim any amb dades oficials, van ser assassinades 295 dones, segons la Defensoria del Poble argentí –Una cada 30 hores-. Segons el darrer informe, el 51% va ser assassinada a la seva casa on en el 83% d’elles coneixia l’agressor. A més a més, aquests homicidis van deixar a 3.378 nens sense pares. El col·lectiu “Ni Una Menos” porta recriminant des del gener una sèrie de “respostes polítiques per a prevenir, sancionar i eradicar les violències de gènere”. Segons la relatora especial de la ONU, Dubravka Simonovic, la falta d’implementació de les normes internacionals, influeix de forma directa contra la protecció de la violència de gènere.
En la major part del país, relata Simonovic, hi ha actituds patriarcals i estereotips de gènere arrelats, així com la “cultura del masclisme”, la tolerància de la violència de gènere i la violència domèstica que afecten l’aplicació de lleis i la protecció de les dones contra la violència, que és considerat un assumpte “de la vida privada” i no una qüestió pública. El moviment “Ni Una Menys” a l’Argentina va col·locar al femicidi al “centre d’atenció”. “El Govern va recolzar aquest moviment i va prendre alguna mesura”, segueix, “però aquest compromís ara s’ha de traduir en accions concretes sobre la base de la diligència deguda per evitar i combatre el femicidi i altres formes de violència per assegurar a cada dona i nena el dret de totes i cadascuna de les dones i nenes a viure una vida”.
Segons Indec, a banda de les víctimes mortals, les estadístiques han permès que es conegui la freqüència i la duració de les agressions. El 23’8% de les dones agredides van patir agressions durant 10 anys mentre que el 40’5% entre 1 i 5 anys. Malgrat les lleis aprovades i les diferents manifestacions per a frenar aquests successos, la violència de gènere sembla no cessar pels argentins a despit dels avenços en els darrers anys.
{{ comment.text }}