Durant els cinc anys que els guàrdies de seguretat van vigilar a Julian Assange -de 2012 a 2017- van observar comportaments que, segons ells, eren molt “excèntrics”. El seu estat d’ànim, minvat amb el pas del temps, el va fer acusar també problemes físics. De fet, va arribar un punt que li costava tant fixar la mirada a causa de l’aïllament i la resignació a veure com els dies passaven dins de quatre parets.
La relació entre el fundador de Wikileaks i el personal de seguretat, a diferència de com pot acabar succeint, sempre va ser estranya, incòmoda i tensa.
L’actitud d’Assange, des del 2012, era molt desconfiada; tant amb el personal de l’ambaixada com amb el material i els equips de gravació, necessaris per a l’administració del consolat. “Arriba un moment en què ens demana si pot treballar amb els equips”. La idea de Julian era tant primari com ridícul. Volia saber qui el molestava a altes hores de la matinada. El personal, en un exercici d’empatia, li concedeixen. Després, però, discuteixen i per poc no arriben a les mans.
Julian Paul Assange, en una imatge de l’arxiu
Assange realment només buscava una mica de privacitat. La irritació s’incrementava cada cop més i, al final, esperava que els guàrdies anessin a dormir per no haver de creuar-s’hi. Alguna nit, però, la relació i el contacte entre les dues parts era inevitable. Un parell de cops els guàrdies van haver d’entrar a l’habitació a tranquil·litzar-lo.
Segurament els problemes de conducta i les crisis d’ansietat són entenedores després d’evitar ser extradit a un país que va enviar una euro ordre de detenció pe suposats casos de violació i abusos sexuals.
Les sospites i l’animadversió dels vigilants cap a Assange també existien
Al novembre de 2014, un agent de UC Global redacta un informe per un ambaixador local. Al document constatava la sospita escrita de que Assange realitzava sessions d’escolta al personal diplomàtic per tal d’aconseguir informació i mecanismes per mantenir el seu estatus dins el consolat.
El moment àlgid d’aquest estat paranoic va arribar enmig d’una celebració. Una drag queen, amiga de l’ambaixada del Regne Unit, va ser sospita de portar dins la indumentària algun objecte estrany.
Com van arribar uns vigilants espanyols a treballar exclusivament a l’ambaixada del Equador al Regne Unit?
Un d’ells és David Morales, bus marí de la Marina. Al arribar al Regne Unit la seva tasca era fitxava en el seu entorn a exmilitars i exescoltas, però també a personal amb menor qualificació. Els oferia 2.000 euros al mes més despeses. Alguns són empleats només unes setmanes.
{{ comment.text }}