Eudald Clascà i Marc Mosegui, Vic.
En els darrers anys són moltes les diferents cases d’apostes que han nascut al nostre país o bé s’han estès dels seus països d’origen fins a les nostres ciutats. És molt fàcil trobar-se diferents cases d’apostes en una mateixa ciutat,encara que aquesta sigui petita, i en molts casos la mateixa disposa de diversos establiments en una mateixa ciutat.
Aquest fet ha cridat l’atenció dels joves, que juntament amb les apostes en línia veuen com cada cop és més fàcil poder apostar, encara que tant les aplicacions com les cases de jocs siguin restringides a majors d’edat. Segons dades de la Direcció General del Ministeri d’Hisenda i Funció pública, uns 670.000 espanyols almenys realitza una aposta durant l’any, d’aquests un 13,6% són menors que acudeixen als establiments a gastar-se els diners. El Defensor del Menor considera que aquesta greu situació està causada pel considerable augment de sales d’apostes, i en menor part, per la necessitat de liquidació de diners en la gent jove per la crisi econòmica.
Causes de l’addicció:
Si volem aprofundir en aquest tema, potser hauríem de diferenciar entre adults i menors. El comportament davant de certes “temptacions” canvia, evoluciona juntament amb la maduresa. Però de tota manera hi ha quatre factors, que posen de manifest el motiu pel qual els menors accedeixen a aquest tipus d’addiccions.
-Accessibilitat. Es pot apostar des del mòbil, des de qualsevol lloc, a qualsevol hora, les 24 hores del dia.
-Immediatesa. Es pot apostar abans o fins i tot durant el partit. Com menys temps passa entre l’aposta i el premi, més addictiu és un joc.
-Import baix. Es poden fer apostes molt petites, el que les fa accessibles i minimitza la impressió de risc.
-Anonimat. Internet facilita jugar sense ser vist per ningú, i tampoc hi ha una visió social negativa sobre tractar d’endevinar un resultat esportiu.
Hem pogut parlar amb A. C. T, un jugador de les cases d’apostes de 28 anys. Tot i que ara ja disposa de la majoria d’edat legal, i acudeix als casinos de forma regular a apostar, ens explica que accedeix a algunes de les sales de joc de la ciutat d’ençà que en tenia setze. “Per poder entrar al local primer et fan fer una fitxa amb el teu DNI, és com un registre dels usuaris de la sala i un cop entres quedes registrat per a les següents visites. Vaig agafar el DNI del meu germà per a poder registrar-me i no va suposar cap complicació”. L’usuari ha reconegut que en alguna ocasió va patir una addicció però que ara ja ho té totalment tractat: “Va arribar un punt, en el qual sabia que ja estava massa enganxat, saps que estàs així si quan saps que estàs perdent diners, tot i això, segueixes jugant per intentar recuperar-los”.
Tot i que en aquest cas és l’usuari qui fa la trampa, en molts casos són les pròpies sales de joc les que, coneixent que el client és menor, els deixen entrar perquè apostin i facin ús de les instal·lacions.
{{ comment.text }}