Josep Costa i Adrià Millán. VIC
Avui ja fa 25 dies que els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, són a la presó i 8 dies que hi van entrar els consellers cessats del Govern de la Generalitat de Catalunya. Tots ells com a mesura cautelar decretada per la jutgessa Carmen Lamela (Audiència Nacional), la qual va argumentar que es complien els tres requisits necessaris per dictar presó preventiva: risc a fuga, risc de destrucció de proves i reiteració de delictes. Dolors Palomo, professora de Dret de la Informació a la UVic-UCC i especialista en dret civil, assegura que “pagar amb una pena privativa de llibertat ha de ser la última opció. Sempre s’ha de mirar de fer pagar d’una altre manera”. La professora de la UVic creu que “el fet que els consellers fessin ús del seu dret a no respondre les preguntes de la fiscalia i només responguessin als seus advocats, podria haver influït en la decisió que va prendre la jutgessa. A més, possiblement també hagi afectat en el canvi d’estratègia que ha adoptat la presidenta Carme Forcadell i dels membres de la Mesa, els quals han respòs a totes les preguntes” en les declaracions que ahir van fer al Tribunal Suprem.
Les reaccions a aquests empresonaments han vingut de totes bandes: opinions de tota mena, tant a favor com en contra, opinions de mitjans de comunicació, d’experts en dret, en ciència política i de la mateixa gent de carrer. El moviment sobiranista s’ha unit una vegada més i ha demostrat la seva força fent una nova aturada de país aquest passat dimecres. Tot i que el seguiment entre comerços va ser molt petit en comparació a l’aturada del 3 d’octubre –segons VIAempresa-, aquesta vegada el més significatiu de tot plegat han estat els talls de carreteres i de vies ferroviàries que han col·lapsat el país de dalt a baix.
A banda dels talls de trànsit, arreu del territori hi va haver concentracions per demanar l’alliberament dels presos polítics, un concepte amb el que Dolors Palomo no està del tot d’acord: “És veritat que podem estar en desacord amb les mesures cautelars d’una jutgessa, però no podem dir que són presos polítics. Si aquí ens perseguissin per les nostres idees, cada vegada que el senyor Tardà sortís al Congrés dels Diputats dient ‘visca la República i mori el Borbó’ se l’emportarien detingut i entraria a presó. La diferència és que els consellers que estan a presó estan investigats per delictes. Segurament, els més greus que se’ls imputen no s’han produït: no hi ha hagut una rebel·lió, no hi ha hagut una subversió, sedició es podria agafar amb pinces, però la desobediència, la prevaricació i la malversació sí que existeixen, bàsicament perquè ells ho han reconegut”.
Amb tot això, no hem d’oblidar que el President de la Generalitat i quatre consellers més, tots ells cessats pel govern espanyol amb l’aplicació de l’article 155, segueixen a Bèlgica, on s’està estudiant el cas i en els propers dies s’haurà de decidir si es fa efectiva o no l’euroordre d’extradició d’aquests consellers i del President. En primera instància, el jutge belga que porta la causa va dictar llibertat provisional per tots cinc, però amb la condició de no poder sortir del país, d’estar localitzables en qualsevol moment i d’acreditar el domicili habitual.
Aquestes diferències en l’auto de mesures cautelars ha estat utilitzat com un argument per assegurar que a Espanya no s’està fent un judici just. Dolors Palomo creu que no s’ha de córrer més del compte: “Que hi hagin diferències encara està per veure. L’únic que va fer el jutge belga va ser valorar si calia, mentre cursaven l’extradició, detenir a Puigdemont o se’l podia deixar en llibertat sense sortir del país. De moment, l’únic que han fet és prorrogar-ho i falta veure quina decisió prenen: si fan efectiva o no l’euro ordre”.
{{ comment.text }}