Aleix Castells i Roger Isern. Vic
La setmana passada, el Congrés dels Diputats va aprovar la nova llei Celaá, impulsada per la ministra d’Educació, Isabel Celaá (PSOE). Tanmateix, l’oposició formada per PP, Cs i VOX han considerat inadmissible alguna de les parts del contingut d’aquesta llei, en especial sobre l’espai del català i el castellà a les escoles catalanes, i tenen la intenció de portar-la al Tribunal Constitucional.
Per aquest motiu, moltes són les preguntes que es fan els ciutadans sobre si el català es troba en situació d’emergència lingüística o no, i de quina forma pot perjudicar o ajudar a preservar la llengua catalana amb l’aprovació d’aquesta nova llei. A Catalunya, l’últim precedent és el que es va viure en l’època del mandat del Partit Popular, en l’intent de tirar endavant la llei Wert que mai va tenir efectes reals sobre el conjunt del sistema educatiu català.
Per això és important analitzar cap a quina direcció ens portarà la llei Celaá, sí el català seguirà tenint el mateix paper als centres educatius de tot el territori i de quina manera influirà en el conjunt de la població en el present, però també en el futur més pròxim.
Quins efectes tindrà pel català la nova llei Celaá?
Eva Tresserras, doctora de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, afirma que la nova llei Celaá no canviarà gairebé res i afegeix que “el que realment ens hauria de preocupar és el fet d’endinsar-nos en la novena llei d’educació, tenint en compte que des del 2002 n’hi ha hagut una de nova gairebé cada quatre anys. Això fa evident que el sistema no s’aguanta per enlloc”.
A més a més, Tresserras afegeix més enllà de centrant-se en la llengua i la relació entre l’escola pública i concertada, el debat de fons “continua essent una lluita política aferrissada en contra de la llei anterior. Si Wert exigia que qualsevol família que ho demanés podia accedir a la concertada, la llei Celaá s’hi posiciona en contra, i per tant elimina la “demanda social”, terme encunyat pel ministre anterior, per prioritzar l’educació de titularitat pública”.
Antoni Tort, professor titular de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, considera que la influència real de la llei Celaá dependrà de dos factors. En primer lloc, valora que dependrà del “temps que estigui en vigor, perquè si el pròxim govern que surti elegit és de signe contrari, ja han avisat que l’acabaran derogant”.
I en segon lloc, considera cabdal la inversió econòmica que hi hagi al darrere. Tort recorda que “tot i les lleis i proclames dels nostres governants, seguim sense situar-nos en la mitjana europea d’inversió en educació en els pressupostos. Si no hi ha inversions, afectarà poc. La llei marca un horitzó per atènyer un 5% del PIB el 2025, però ja es veurà si s’hi arriba o no”. I afirma que aquesta llei ens porta a la situació d’abans de la llei Wert i no acaba de satisfer del tot a ningú.
Llorenç Comajoan, professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, creu que “aquesta llei no canviarà gaire les coses perquè ens deixa una mica en la mateixa situació que abans amb el català com a llengua vehicular a Catalunya.” A més, deixa molt clar que l’educació és un tema molt complex, en el qual hi intervenen molts factors.
En aquesta línia explica que “sovint una llei pot afavorir o crear un obstacle per una sèrie d’aprenentatges, però també cal tenir en compte tot el que intervé en l’educació de les persones. Una llei sí que hi ajuda o obstaculitza, però no és només el què diu la llei el que fa que un sistema educatiu sigui millor o pitjor”.
Quin és l’estat de salut del català entre la població jove?
En les últimes setmanes, a través de les xarxes socials es va fer ressò d’un gràfic elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), en què un 19,6% de la població de Barcelona de 15 a 29 anys, l’any 2018, tenien el català com a llengua habitual (respecte al 30% l’any 2013).
Antoni Tort explica que “aquestes dades tenen a veure en el fet que en l’univers de l’oci en molts contextos del nostre país, en les xarxes socials, en la vida en l’àmbit informal, en les plataformes digitals, cadenes de TV, cinema, sèries i videojocs, en molts àmbits laborals presencials i virtuals, entre d’altres, el català no és la llengua predominant”.
D’altra banda, i amb relació a com la immersió lingüística ha ajudat o no a conservar la llengua catalana, considera que “s’han assolit uns bons resultats i les estadístiques ho assenyalen, especialment pel que fa al coneixement de la llengua i a l’ús d’aquesta a dins del mateix sistema educatiu”. Respecte a la utilització de la llengua fora del sistema educatiu, creu que, com ha comentat anteriorment, “ja és un altre tema perquè el futur de la llengua es juga en diferents entorns, no només en l’educatiu”.
Eva Tresserras explica que li fa “molt mal’’ veure aquest tipus de dades i “m’agradaria pensar que no és del tot així. Tot i això, sí que és veritat que a l’àrea metropolitana el castellà impera en tots els contextos. Estic en contacte diari amb joves d’entre 18 i 23 anys i el que sí puc assegurar és que la llengua habitual entre la gran majoria és el castellà, tot i dirigir-se al professorat, per exemple, en català.’’
Pel que fa a l’ús lingüístic, Tresserras que és especialista en les llengües, assegura que “el català dels joves d’avui és un català replet d’interferències a tots els nivells. I això, evidentment, també va en contra de la llengua.’’
Llorenç Comajoan, sobre el rebombori produït a les xarxes, creu que “no cal fer cas d’aquestes polèmiques perquè és com entrar en un bar i polemitzar al voltant d’unes dades sovint en desconeixement i poca capacitat per poder rebatre”. Referent a les dades de l’estadística elaborada per l’IDESCAT, alerta que “hi ha hagut una davallada i jo crec que les autoritats del país han d’emprendre una sèrie d’accions. Però de nou, jo no seria dels que en fan una gran tragèdia perquè venim d’una època en què la població ha canviat moltíssim. Segurament, la nostra població més jove, no és que abandoni el català, sinó que els joves són cada vegada més multilingües i això és una cosa que realment no és nova, ja fa molt de temps que en aquesta mateixa estadística això es va veient”.
Això no obstant, creu que s’ha de fer alguna cosa al respecte, en el cas que l’ús del català vagi minvant en els pròxims anys. Tot i això, explica que “tampoc hauríem de culpabilitzar tant als joves quan estem parlant d’una franja molt àmplia i d’una zona on ja sabem que les persones que tenen el català com a primera llengua són una minoria. Per tant, no és una dada que ens hauria de sorprendre tant”.
El paper de les universitats: vital per la protecció i preservació de la llengua
Llorenç Comajoan, com a professor de la facultat d’educació de la UVic, creu que “hi tenim un paper molt important i per això des del departament de filologia i didàctica de la llengua i la literatura, tant en la nostra formació de mestres de primària i infantil, com de docents de secundària, vetllem per explicar com s’han d’ensenyar les llengües i la literatura de manera respectuosa cap al català”. A més, afegeix que “això no defuig en cap cas del multilingüisme, però sense oblidar que aquí hi ha una llengua que és cooficial i pròpia que s’anomena català i que hem de fer una sèrie d’esforços perquè això continuï sent així”.
Un dels aspectes que considera que s’ha de vetllar més per la llengua catalana és en l’àmbit de la recerca. Comajoan explica que “cada vegada veiem en augment que per expandir els mercats de les universitats anem més a fer recerca en anglès i en castellà i, si continuem així, el català a les universitats serà molt minoritari”. En el cas de la Universitat de Vic, recorda que hi ha una sèrie de documents que conformen la seva política lingüística, i fins ara en general s’estan complint. Sí que recorda que “cal evitar situacions com les que es donen a moltes universitats, a la Universitat de Vic potser menys, d’un alumne que demana que el professor parli en castellà i aquest directament es posa a parlar en castellà. O per exemple quan es fan conferències, cosa que sí que he vist a la Universitat de Vic, quan una persona demana si hi ha algú que no entén el català i, en cas afirmatiu, es fa tot en castellà. És evident que aquestes són pràctiques no gaire efectives per llengües com el català, i hi ha maneres de resoldre això. Llavors a mi em sembla que en aquest cas, les universitats com altres tipus d’institucions, sí que tenen un paper per fer que el català no sigui la llengua única, però sí que sigui la llengua que tingui el seu espai”.
Antoni Tort, per la seva banda, considera important diferenciar-ho per nivells educatius. Per començar, explica que “en el nivell universitari hi ha tota la dinàmica d’internacionalització en anglès que caldria analitzar en profunditat”. De totes maneres, destaca que: “Els centres educatius han d’equilibrar una aposta pel plurilingüisme amb el manteniment de les polítiques de reforçament del lloc principal que ha d’ocupar la llengua catalana”.
Eva Tresserras creu que les universitats “hi tenen un gran paper. Molts infants i joves d’avui no parlen català a casa, fruit de migracions comunitàries i extracomunitàries, per exemple. Això és la cosa més normal i natural del món, atès que les persones es mouen d’un lloc a un altre i cadascú porta amb ell la seva motxilla. Per tant, l’escola (i per extensió la universitat) ha de garantir que l’alumnat assoleixi un nivell competencial òptim en totes les llengües curriculars“.
Quina és la visió dels estudiants?
Arnau Casals, estudiant de Periodisme de la Universitat de Vic, valora molt positivament la gestió de la UVic respecte a l’ús del català i afirma que “està protegit, ja que és la llengua que molts docents i estudiants fan servir per comunicar-se”. A més, explica que: “La majoria de les assignatures que es fan a la universitat s’imparteixen en català i és una ajuda per la supervivència d’aquest idioma”.
Des de la seva experiència personal, considera que “sempre s’ha respectat el català en totes les assignatures que he cursat i que constava el català com a idioma de treball. L’únic problema ha estat quan hem tingut alguns estudiants d’Erasmus en alguna assignatura. El fet que no comprenguin i no sàpiguen parlar el català ha provocat que l’idioma de comunicació entre professor i alumne sigui el castellà perquè els estudiants d’intercanvi ho entenguessin”.
Per últim, creu que el català es troba en una situació còmoda, ja que té presència a molts mitjans de comunicació i a tot el territori català. No obstant, denuncia que “encara no pot arribar a tots els llocs perquè avui dia hi ha empreses, com Netflix, que no han permès el doblatge de moltes de les seves sèries i pel·lícules en català. També recorda que en algunes cadenes estatals, com Antena3, va preferir doblar una sèrie com Merlí en castellà en lloc d’emetre-ho amb català i amb subtítols en castellà”. En l’àmbit polític, també valora de forma negativa que alguns partits, com VOX, no permeten que ningú parli en català en els seus actes polítics. En resum, creu que “encara queda molta feina per fer perquè el català sigui una llengua reconeguda i respectada arreu del món”.
Judit Riera, graduada en Mestre d’Educació Primària per la UVic-UCC, explica que “durant els diferents cursos no hem tingut mai cap problema’’ i especifica que en el cas de les arribades a classe d’estudiants d’Erasmus “en l’inici hi havia més suport per part del professorat i companys utilitzant el castellà o l’anglès per facilitar el seguiment de les assignatures’’.
Riera diu que s’ha respectat el català “exceptuant el que comentava anteriorment, però sempre se li ha donat molta importància. Des dels estudis de mestres, comenta que “en diferents assignatures se’ns ha explicat la importància del català com a llengua vehicular’’.
I per últim, referent a l’ús del català entre joves diu “que depèn de la zona en què ens trobem, ja que per exemple, en la nostra, la majoria de famílies son catalanoparlant’’. I apunta que “les persones que vénen de zones com el Vallès, utilitzaven el català per comunicar-se amb el professorat i el castellà per parlar fora les aules’’, seguint el fil del que comentava la Dra. Eva Tresserras.
{{ comment.text }}