Xènia Farrés i Adrian Ortega. Vic.
El paper de la dona durant molts segles i, inclús a l’actualitat, es troba en un segon pla. El món i la societat està capitanejada per homes, i moltes vegades el valor de les accions de les dones no es valora de la forma que s’hauria de valorar. Actualment hi ha molts moviments que van sorgint per lluitar conta la discriminació que pateixen les dones en ple segle XXI. Conceptes com apoderament o feminisme econòmic, van prenent valor i van obrint pas a una nova societat en què la recerca de la igualtat en tots els aspectes quotidians. El problema però, que impedeix en certs aspectes aquesta evolució social, és que la gent no acaba d’entendre els conceptes. Per això és necessari que s’expliquin de forma entenedora des dels inicis seus inicis fins a l’actualitat.
Les dones històricament han capitanejat molts aspectes socials i econòmics, sempre però al costat d’una figura masculina la qual va acabar rebent tots els elogis per part de la societat. En l’economia ha passat al mateix dones. Repassem aquelles que van començar i van ser les primeres. Són les següents:
En primer lloc, Edith Abbott. Nascuda l’any 1876 i va morir l’any 1957. Va estudiar un PhD en Economia, concedit per la Universitat de Chicago, i va acabar treballant a la London School of Economics. També, escollida l’Escola d’Administració de Serveis Socials de la Universitat de Chicago als anys 20. Fou la primera dona en asseure a presidir la Secretaria de Treball d’aquest país i una peça extremadament crucial en l’avenç de les lleis de seguretat social entre els anys 30 i 40.
Un altra icona important és Anna Schwartz (1915-2012). Després de la Segona Guerra Mundial va escriure una de les obres més influents sobre l’economia monetària. Més tard, va escriure també “Historia Monetaria de los Estados Unidos“, pel qual va rebre el Premi Nobel d’Economia.
Seguidament, Deirdre McCloskey (1942). Una de les historiadores més importants de la història i una de les més influents al Regne Unit. L’any 2014 es va convertir en una crítica molt reconeguda dins del panorama de l’economia global.
En quart lloc i doctorada en l’Economia per la Universitat d’Oxford, Dambisa Moyo (1969). Va treballar a Goldman Sachs i Barclay‘s. És una destacada crítica que ajuda a aquells països amb més baixos ingressos econòmics. “Dead Aid: Why Aid Is Not Working and How There Is a Better Way for Africa” es va convertir en tot un èxit en vendes. Aquest parla sobre l’economia en desenvolupament.
Als Estats Units, també hi trobem Carmen Reinhart (1955). Experta en macro economista i una de les més importants de tot el món. Va estudiar a la Universitat de Columna i va treballar en el sector d’economia, entre d’altres, a Harvard. Va escriure el famós llibre “Esta vez es distinto: ocho siglos de necedad financiera y Growth in a Time of Debt“.
Carmen Reinhart – Font: The Epoch Time
Al principi del segle XIX, Harriet Martineau (1802-1876). Pionera en escriure llibres sobre impostos i economia política durant els anys 30 del segle XIX. Reconeguda com una de les “filles d’Adam Smith”, per haver arrelat les seves idees i saber adaptar-les.
L’anglesa Joan Robinson (1903-1983). Deixeble i seguidora de Keynes. Estudiant i economista a Cambridge, va introduir el terme de monopsi, que consisteix en el moment que hi ha un comprador i molts venedors. Concepte clau i útil en l’economia laboral. Amb les seves idees va ajudar a introduir el concepte de salari mínim.
I per últim, Esther Duflo (1972). Pionera francesa i responsable de l’aparició d’Abdul Latif Jameel Poverty Action Lab 1. Experta en microeconomia de països en desenvolupament, incloent les seves polítiques socials.
Han hagut de viure històricament en un segon pla tot i que la seva feina dins el món econòmic ha estat important. La basant masculina sempre s’ha imposat per davant de la femenina, ja sigui per les idees que hi estaven en el passat i que han deixat petjades en l’actualitat o, simplement, per qüestió de temps històric. Per tant, és important saber a què ens referim amb la part econòmica que no és masculina, coneguda com a feminisme econòmic.
Font: Time Out Barcelona
El feminisme econòmic
El concepte de feminisme econòmic es un concepte que va ressonant, però que ara per ara molta gent no sap el que és i realment representa un moviment important dins la nostra societat. Aquest concepte es va començar a utilitzar al 1990. L’economia feminista gira entorn a cinc àrees. La primera amb la que ha contribuït ha estat amb la visualització i la denuncia de desigualtats de gènere en quant aspectes socioeconòmics. A més de la visualització de la economia ortodoxa connectada amb el capitalisme neoliberal, això va fa que a la mateixa hora aquesta economia hagi contribuït a la construcció d’un nou punt de vista alternatiu a la econòmica clàssica que es coneix, treballant gèneres de desenrotllament i de la globalització. A més actualment està participant en la tasca d’analitzar i construir alternatives al sistema econòmic dominant des de el ecologisme.
A Espanya la economia feminista es concentra en la economia de la sostenibilitat de la vida i la reproducció social. Cosa que fa que s’obri a múltiples desigualtats de gènere com les que hi ha dins dels entorns laborals.
La economia feminista remarca la importància de deixar a banda la variable de gènere en els anàlisis econòmics i polítics, ja que en molts casos les dones i els homes tenen posicions diferents en l’estructura social que això acaba repercutint en la economia general. Bàsicament el discurs econòmic actual i la comprensió de l’economia en si estan refixats per les relacions de poder, per això des de el feminisme econòmic sorgeix la dissidència, ja que s’està creant una nova forma de veure la realitat. Però, l’economia com a branca i com a feina, sempre s’ha centrat en el paper de l’home, l’economia es d’homes?
Segons estudis de la Universitat de Buenos Aires, les dones accepten tenir salaris més baixos que els homes per assumptes familiars i, aquelles que aconsegueixen escalar i arribar a ocupar un alt càrrec, són dones que no es troben amb parella. Això restableix la problemàtica actual amb la no remuneració del treball domèstic de la dona i és una realitat, ja que les dones passen molt més temps realitzant els treballs de casa.
{{ comment.text }}