Marc Mosegui i Eudald Clascà. Vic
Des de fa alguns mesos, la UNESCO avisava a Espanya de les greus retallades en educació que s’estaven produint. Ara que la UNESCO ja ha fet públiques les seves dades, s’ha confirmat el problema que té Espanya amb la seva educació: els orientadors acadèmics a Espanya han d’ajudar als alumnes quatre cops més del recomanat per l’organització. Aquesta problemàtica se suma al fet que, en la majoria dels casos, els orientadors acadèmics han de combinar la seva feina amb impartir classes de la seva branca de coneixement, com ara la psicologia o bé, l’emprenedoria. La UNESCO reconeix en els seus estatuts que per a poder orientar d’una forma correcta, la mitjana ha de ser d’un orientador per cada 250 alumnes. Aquesta xifra queda molt per sota de la realitat que es viu en el sistema educatiu nacional, quedant en un orientador acadèmic per cada 800 o fins i tot 1.000 estudiants.
Joan Fernández, tutor de 4t d’ESO i orientador acadèmic del Col·legi Estel de Granollers, considera que la situació actual és força millorable: “S’ha d’invertir més en recursos humans i econòmics. És indubtable la voluntat dels professors i orientadors, però crec que se li dóna poca rellevància. Hi ha diversos factors a analitzar, però s’ha de tenir en compte la gran quantitat de carreres universitàries a escollir, la baixa capacitat de la societat en integrar els alumnes amb fracàs escolar; evidentment, el poc treball que hi ha a l’educació sobre l’orientació acadèmica i fins i tot, ens estem trobant amb un jovent molt més immadur, i això afecta a la capacitat de decisió dels mateixos”.
La Lomce, aprovada l’any 2013 pel Partit Popular, obliga als estudiants a decidir sobre el seu itinerari formatiu als 14 anys, quan cursen 3r d’ ESO, moment en el que han de triar les optatives per encarar el seu futur acadèmic. Fernández adverteix de la importància que els alumnes tinguin l’oportunitat de potenciar les seves habilitats: “Els alumnes han de saber aprofitar les seves habilitats i assignatures per les quals més facilitats tenen, en canvi, han de dedicar més hores i treball per poder millorar en tot allò que tenen més dificultats”.
Classe d’Institut. Font: TeleBoadilla
La xifra, que demostra la falta de professionals d’aquest àmbit, fa que els professionals que exerceixen aquest ofici es trobin molt desbordats per un sistema educatiu que cada cop rep més alumnes i de més ètnies i cultures diferents. Esdevenint els instituts de grans ciutats, llocs de variacions de cultures i ètnies molt diferenciades. Els orientadors en la majoria d’ocasions s’han de quedar amb un tractament molt superficial del futur professional dels alumnes, en una metodologia que impedeix la personalització de cada cas amb l’orientador per a poder afinar més en el gust personal i l’interès de cada alumne.
La falta de preparació per a poder decidir quin futur seguir un cop acabada la secundària o el batxillerat fa que, en moltes ocasions, els alumnes se sentin insegurs a l’hora d’optar per un futur o un altre. Joan Fernández afirma que a partir de 3r d’ESO comencen a treballar l’orientació acadèmica, a partir de qüestionaris personals, xerrades d’orientació amb diferents professionals o activitats per treballar les habilitats personals dels alumnes.
Els orientadors acadèmics afirmen que menys del 50% dels alumnes de 4t d’ESO tenen el seu futur decidit. Entre els que ja saben què estudiar destaquen els cicles de grau mitjà o bé el batxillerat. Una xifra que preocupa al sistema educatiu és el fet que cada cop més persones decideixen entrar al món laboral després d’acabar l’educació obligatòria. La Clara Sabaté ha començat aquest any a estudiar Psicologia a la Universitat Autonoma de Barcelona. En el seu cas, venia d’un institut públic i tenia la decisió decidida des d’un principi, tot i que és conscient de la mancança que existeix en aquest àmbit: “No vam fer més d’un parell o tres classes d’orientació acadèmica, jo ja tenia clar que volia venir a estudiar psicologia a la UAB, però moltes amigues no ho tenien tan clar i van haver d’acabar decidint el que van creure més convenient, ja que amb l’orientador no van treure cap conclusió”.
{{ comment.text }}