Joan Muñoz i Arnau Moya. Barcelona
La Fiscalia ha demanat més de 175 anys de presó pels polítics catalans que van tirar endavant la primera part del procés. La pena més alta és la d’Oriol Junqueras, a qui la Fiscalia li demana 25 anys de presó. De fet, molts dels protagonistes fa un que estan any privats de llibertat. I és més, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart acumulen més d’un any entre reixes. Tant a Cuixart com a Sánchez se’ls hi demana un màxim de 17 anys.
Tot i que la proposició de la Fiscalia no ha sorprès, si ho ha fet la de l’Advocacia de l’Estat. En un principi, sota el PP, l’òrgan que depèn del govern espanyol només havia acusat als polítics de sedició. Això ha canviat. L’Advocacia, ara controlada pel PSOE, ha incrementat l’acusació i ha inclòs el delicte de rebel·lió. Encara així, les penes demanades per l’Advocacia de l’Estat són la meitat de les que demana el Ministeri Públic.
El “Chiringuito” de Lorena Roldán
Aquesta setmana, que hi ha hagut ple al Parlament de Catalunya, els possibles privilegis dels quals gaudeixen els presos a Lledoners estan en veu d’alguns diputats. Concretament, la diputada de Ciutadans, Lorena Roldán, ha deixat entreveure que els polítics presos tenen un tracte de favor pel que fa al règim de visites. “Lo que les falta es montar ahí otro chiringuito de los que le gustan al señor Torra. El comisionado de Lledoners, podría ser, y que vayan todos ahí en peregrinación como hacen ahora, pero con nombre de chiringuito y con gente enchufada”, ha dit Roldán des del faristol del Parlament. A més, també ha comentat que els presos tenen barra lliure de visites menyspreant la feina que fan per aconseguir-ne més.
Cop europeu a la justícia espanyola
A expenses del judici i la resolució del jutge, Europa posa en dubte els mètodes judicials espanyols. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha certificat que Arnaldo Otegui no va rebre un judici just a Espanya. Tot i criticar el procés judicial, Estrasburg no imposarà cap sanció a l’Estat Espanyol. D’altra banda, el cas Valtonyc ha arribat al Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TUE), que haurà de valorar quina llei penal s’aplica en el cas del raper mallorquí, la del 2012 o la del 2015, substancialment més dura. Si s’arribés a aplicar a Valtonyc el codi penal del 2012, suposaria una sanció de dos anys, fet que permetria evitar l’ingrés a presó atès que no té antecendents penals.
Aquestes dues decisions, sumades a la polèmica decisió del Tribunal Suprem respecte a l’impost de les hipoteques, que finalment haurien de pagar els clients segons va acordar la Sala, han posat en dubte la credibilitat de la justícia espanyola.
Situació dels pressupostos
El president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar la retirada de qualsevol suport al govern de Pedro Sánchez per tirar endavant els pressupostos de l’Estat. La decisió va arribar després de conèixer les penes demanades per la justícia espanyola. Torra havia advertit anteriorment que tot el que no fos l’absolució dels presos comportaria la suspensió de l’acord pels pressupostos.
Les decisions dels Tribunals europeus, les penes proposades per l’Estat i la resolució del Tribunal Suprem pel que fa a les hipoteques han posat en dubte la justícia espanyola. Els presos, a l’espera d’un judici, confien en què el rebombori generat els pugui afavorir en el futur. I mentrestant, els pressupostos tenen un futur molt negre al davant i qui sap si a finals de 2019 anirem a eleccions anticipades.
{{ comment.text }}