Els spin doctors, un fenomen vital a la comunicació política

Tomas Barril i Carlos Cayuela. Vic

En aquest article parlarem dels spin doctors. En el món de les relacions públiques, “spin” és una forma de fer propaganda. Un spin doctor és una persona o una entitat encarregada de l’organització d’una certa propaganda, per aconseguir persuadir a l’opinió pública d’una opinió en concret. En aquest cas, en el món de la política, podríem dir que els spin doctor són els consultors i assessors polítics.

Per conèixer més sobre aquesta professió, hem parlat amb Toni Aira, periodista i doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull. En aquests moments treballa com a professor universitari i també col·labora en diferents programes i mitjans de comunicació, com per exemple: Al Rojo Vivo, de La Sexta, Tot es mou, de TV3, El món a RAC1. A més a més dirigeix una secció a Catalunya Radio anomenada “els spin doctors”, un programa setmanal d’interés polític.

Cal destacar també que té experiència directa en el camp de la comunicació política. Entre 2017 i 2018 va ser Director de Comunicació del Partit Demòcrata Català (PDeCAT). També va formar part del Comitè Estratègic de la campanya de Junts per Catalunya en les eleccions catalanes del 21-D de 2017.

La figura de l’Spin Doctor

Aira ens comença parlant de l’origen de la paraula spin doctor: “El concepte ve de l’àmbit anglosaxó, del verb to spin, que vol dir: cop d’efecte, gir o canvi de sentit. El seu origen es situa amb els publicity, els representants de les estrelles del cinema o de l’esport, del principi del segle passat”.

“Havien de “vendre” el seu producte elevant les seves qualitats al màxim, intentant fer poc visibles els defectes i posant relleu al dels seus adversaris. Això traslladat a la política vindria a ser aquesta figura que a Catalunya traduiríem com “l’assessor o l’estratega” que fa el mateix que aquells, però en política.”

Respecte a la rellevància històrica dels spin doctors, ens explica el següent: “Aquestes mans dretes, aquest poder a l’ombra, han influït en molts moments de la història, i en la història recent també”. Explica Aira. I afegeix que “en una societat on la comunicació és tan important, aquestes persones que no només en saben, sinó que saben del vessant estratègic de la comunicació, segurament tenen més influència que en altres temps; perquè incideixen molt més en polítiques concretes” afirma Aira.

La influència als mitjans

Finalment, cal destacar que, “a un país com a Espanya, on la política està tan polaritzada, una figura com els spins doctors ha de tenir un paper important. Això ens explica Toni Aira al respecte: “una de les funcions dels spins doctors es precisament intentar competir amb l’agenda mediàtica, amb l’agenda dels mitjans de comunicació i amb l’agenda pública; allò que la ciutadania manifesta a través del vot, de les enquestes, de les xarxes socials, de les manifestacions específiques, etc.”

“Intentar competir per imposar el relat propi, i crec que això passa constantment, com intenten posar temes damunt la taula que arrosseguin els altres i que facin que la mateixa opció política tingui la iniciativa, com quan esclata un fet que els hi és advers i intenten desviar l’atenció de l’opinió pública provocant altres esdeveniments o desviant la mirada, passa constantment”.

Maniobres “obertes i encobertes”

Qualsevol spin doctor ha de tenir aquesta habilitat per influir en els mitjans i segons un article publicat a The Conversation de Caroline Fisher, professora assistent de la Universitat de Canberra i antiga spin doctor, s’utilitzen un seguit de maniobres obertes i encobertes per tal de fer arribar el missatge.

Les maniobres obertes es refereixen a un tipus de relació fidedigna entre polítics i periodistes, fent-se ús de notes i rodes de premsa i aparèixer en els mitjans. Tanmateix les maniobres encobertes són tècniques “cíniques” i que la gent associa amb el terme “spin”.

Des de “fer-se el ratpenat mort” fins a “la congelació”

La tàctica de “la filtració” suposa una filtració estratègica oferta als periodistes a canvi de què no hi hagi un escrutini. Dit d’un altra manera: només és rebrà la informació si es promet no buscar comentaris de l’oposició o altres crítics.

“La congelació” és bàsicament deixar de donar informació a periodistes que parlin malament del partit i la seva contrapart seria “el degoteig“, es a dir: mantenir als periodistes preferits amb un constant degoteig d’informació exclusiva. Un altre de molt típic és “fer-se el ratpenat mort“, o dit d’un altra manera, evitar no respondre o molt mínimament, a una pregunta complicada, per tal de deixar que la història mori sola.

Els conceptes “donar de menjar, o deixar morir de gana una història” signifiquen: encoratjar una història en els mitjans perquè se’n parli, en el cas de “donar de menjar” i en el cas de “Deixar morir de gana” significa ofegar una història, deixar de donar-li oxigen per tal que amb el temps, els mitjans i l’opinió pública se’n cansin i en deixin de parlar.