Tamara Garcia i Sònia Ortega. Folgueroles
Persones de totes les edats es congregaven a la plaça principal del municipi de Folgueroles el passat divendres 27 de setembre per reclamar la llibertat de Txevi Buigas un dia després de que declaressin presó provisional sense fiança al veí i amic del poble. El monument de Mossèn Cinto Verdaguer presidia l’acte com un espectador més d’aquesta setmana plena de reivindicacions on Folgueroles havia esdevingut l’epicentre del terratrèmol de l’Operació Judes a Osona.
El campanar va tocar les 10 de la nit i la plaça del municipi va començar a fer soroll. Les banderes amunt, les cassoles sonaven amb força i la imatge d’en Txevi Buigas de fons. Més de tres generacions unides en un mateix espai amb un objectiu comú: rebutjar els actes de l’Audiència Nacional. Van ser 10 minuts de silenci i de soroll. La gent no parlava, no cridava, però feien soroll. El soroll suficient per fer-se veure, per estar en boca de tots i per mobilitzar a personatges polítics cap a la comarca. La cassolada va acabar i va ser el torn de paraula de l’alcalde del municipi Xavier Roviró: “10 minuts de cassolada no són res comparat amb el temps que porten empresonats.”
L’alcalde va pujar sobre un dels bancs de la plaça. A la seu, davant una taula amb la imatge d’en Txevi i la caixa de resistència. A la dreta: l’Ajuntament de Folgueroles. El lloc on l’acusat havia treballat com regidor per ERC lluïa una impactant pancarta: “Llibertat, ni Exili, ni presó”, acompanyat de l’estelada, dos llaços grocs i la imatge de l’acusat amb el lema #TotsSomTxevi. Davant d’això la multitud d’un poble que no entenia la detenció del seu veí.
“A en Txevi se’l van emportar cap a Madrid i nosaltres el vàrem anar a buscar però vam fracassar. Vam tornar sense en Txevi”
Aquestes van ser les paraules de l’alcalde després de la seva visita a Madrid. L’ajuntament de Folgueroles, després d’un ple extraordinari el dimarts 24, va decidir organitzar un autobús per donar suport a l’acusat que declarava davant l’Audiència Nacional. La paraula “fracàs” es feia petita en la boca de l’alcalde i en els ulls de qui l’escoltaven.
“Hi tornaré. Hi tornaré les vegades que faci falta i, tinc ganes de tornar, amb el passaport de la República Catalana a la boca i en Txevi al meu costat.”
El discurs de l’alcalde va durar sis minuts. Sis minuts on la paraula d’en Txevi és repetia constantment. La majoria de les persones que hi havia concentrades en la plaça major el coneixia. Folgueroles és un municipi petit, de 2.276 habitants segons l’Idescat, i la gent és coneix entre sí.
“En Txevi és una persona estimada” deia Xavier Roviró en el seu discurs, i la plaça, unànime, assentia. El to de l’alcalde va canviar quan explicava la relació de l’acusat amb Folgueroles. No entenia com podien jutjar a una persona que “és incapaç de matar a una mosca”, que treballava a l’espai natural de les Guilleries – Savassona i ensenyava als nens a respectar la natura i entendre el bosc.
Tamara Garcia
El to del discurs va arribar al seu clímax quan Roviró va dir la paraula “por”. L’alcalde repetia constantment que sabien que en Txevi no era una persona violenta i que aquest fet era únicament per fer agafar por a la població independentista.
“Hem de lluitar amb més força que mai, però hem de fer-ho amb més cura perquè l’enemic és fort i contra l’independentisme és pot tot”
Aquestes van ser les paraules que van ressonar en el cap dels oients. Una sentència de l’alcalde que declarava un enemic comú, una ideologia en el punt de mira i un poble amb l’esperança de guanyar sense perdre la seva essència.
“República i Salut”, així va finalitzar el seu discurs. Un discurs curt i intens on explicava la postura del poble de Folgueroles, on reclamava la llibertat de tots els presos i exiliats polítics, però sobretot on recriminava a la justícia espanyola una situació d’hostilitat cap al poble independentista.
L’acte va finalitzar amb el parlament d’amics d’en Txevi que demanaven suport per la caixa de resistència on els veïns es podien solidaritzar amb la família fent un donatiu pels viatges cap a Madrid, i pels costos familiars al no tenir el sou de l’acusat.
Dues cançons varen donar fi al esdeveniment: Torna, torna Serrallonga, i l’himne dels segadors. Quan l’himne dels segadors va començar a sonar, la plaça va quedar en silenci. Punys amunt, llàgrimes d’alguns veïns al veure la unió per un sentiment en comú i l’himne de Catalunya com un símbol d’esperança.
Aquest acte donava el fi a una setmana on Catalunya ha viscut exhausta la detenció dels 9 membres dels CDR’s acusats per l’Audiència Nacional. Una setmana plena de mobilitzacions on els punts principals a Osona varen ser la Plaça Major de Vic i Folgueroles. Centenars de persones van omplir la Plaça Major de Vic el dia de les detencions per solidaritzar-se amb Txevi Buigas. La concentració va acabar amb una marxa fins la caserna de la Guàrdia Civil on ja hi havia els cossos policials custodiant-la. Folgueroles, el dimarts 24, va protagonitzar una de les concentracions més grans de la seva història. Segons el web de l’ajuntament, van concentrar a més de 600 persones per rebutjar els fets.
{{ comment.text }}