Agustí Bernad i Maria Isern | Vic
En els últims dies ha esclatat una nova història relacionada amb el polític francès, Eric Zemmour, i l’estructura del seu partit. El mes d’octubre, el periodista francès Vincent Bresson es va infiltrar al seu equip de campanya. Totes les vivències que va experimentar durant els tres mesos d’infiltració han quedat plasmades al llibre Al cor de la Generació Z -forma que tenen d’anomenar-se els seguidors de Zemmour-.
El llibre encara no ha sigut publicat, però Bresson ha avançat alguns dels continguts que es trobaran en aquest. Entre altres exemples, a l’obra s’explica com hi ha una mena d’exèrcit de persones -que treballen a l’ombra- encarregades d’inundar les xarxes socials amb missatges favorables a Zemmour. Tots ells són voluntaris. També detalla com opera una branca encarregada d’editar l’entrada del candidat a la Wikipèdia. Tot això, a més, organitzat per Samuel Lafont, director de l’estratègia digital del partit, mitjançant la plataforma Telegram. Per tant, les xarxes socials han esdevingut un nou camp de batalla en aquesta precampanya.
Una infiltració ètica?
Malgrat que la publicació de Vincent Bresson pot ser considerada com d’interès general, cal entendre si el periodista ha actuat èticament. “En principi no és un mètode considerat gaire ètic dins del periodisme i no s’anima a ningú a utilitzar-lo. El codi deontològic diu que hem d’aconseguir les informacions per mètodes lícits”, ens explica Maria Forga, llicenciada en Dret i professora de la Universitat de Vic.
“Si tenim en compte que, dins del periodisme, la primera obligació deontològica és dir la veritat, en el moment que Bresson s’infiltra i comença a mentir sobre qui és i què hi fa allà, entren en conflicte dos conceptes i això sempre genera problemes de deontologia”, afegeix Forga.
Però, com amb tots els àmbits de la vida, hi ha excepcions per cada norma i el periodisme no és menys. “El debat que tindríem és saber si aquest cas concret és un cas d’excepcionalitat o no. Per valorar-ho cal analitzar si el cas compleix amb dos requisits a la vegada. El primer és que la informació que donaràs sigui veritablement d’interès públic -no de forma morbosa, sinó que la societat pugui millorar d’acord amb les dades donades- i la segona, és poder demostrar que la infiltració era l’única manera d’obtenir aquesta informació”, explica l’experta en ètica periodística.
En tractar-se d’una força política que s’està debatent per assolir la tercera posició en les eleccions presidencials d’un país com França, es pot afirmar que la informació obtinguda a través de la infiltració és realment d’interès públic. Amb tot el que ha descobert Bresson i, posteriorment, publicat al llibre Al cor de la Generació Z, molts simpatitzants del partit poden canviar la seva opinió i que la publicació hagi influït en el seu vot electoral.
El segon requisit que comenta Maria Forga no queda tan clar. Ella mateixa ho diu: “no s’ha especificat enlloc, quin mètode ha fet servir Bresson per aconseguir la informació i per demostrar que tot el que diu és cert, en cas que sigui necessari”.
El llibre que portarà cua
Obviant el tema del qual tracta el llibre, la publicació en si també s’ha vist immersa en diverses polèmiques abans que s’hagi posat a la venda pel públic generalista. En un article publicat per The Guardian i traduït per elDiario.es, s’explica que el llibre ha estat editat per Goutte d’Or, una editorial que s’està especialitzant en llibres de periodisme encobert. Segons l’advocada Maria Forga, “això no és bon senyal”.
A més, fa unes setmanes que justifiquen la publicació d’Al cor de la Generació Z, dient que tot el que es troba escrit dins de les 300 pàgines és real i que aquesta infiltració s’ha portat a terme per aconseguir més transparència.
Una de les coses curioses de tot plegat que destaca Forga és el fet que, fa una setmana, el manuscrit estava en mans d’un dels principals advocats dels mitjans de comunicació francesos. “Suposo que ho van fer així com a manera de posar les mans abans de l’impacte, per què ja saben que serà una publicació polèmica” comenta la professora de la Universitat de Vic.
Encara hi ha molts dubtes respecte a un llibre que ni tan sols ha sortit a la venda. La gent l’espera amb expectació i el que allà s’expliqui influirà de segur en una campanya electoral que ja ha començat. La primera volta de les eleccions, d’aquí un més, deixarà a dos candidats elegibles pel segon assalt. El primer dels noms apunta a Emmanuel Macron. El segon, entre els problemes de Marine Le Pen -la seva foto amb Vladimir Putin a la propaganda electoral l’estan penalitzant- i els dubtes amb Zemmour, encara és una incògnita.
Mentrestant, Vincent Bresson està a punt de publicar un llibre dels que poden decidir eleccions. Potser no escollirà el guanyador, però sí que pot enfonsar un candidat que ha agafat moltíssima força en els últims mesos. Passi el que passi, en poc més d’un mes i mig ja se sabrà qui estarà al capdavant de França. El futur president, a més, tindrà feina tant a casa com fora d’ella. De fet, Macron ha esdevingut una persona important a les converses amb Rússia perquè aturin la guerra.
{{ comment.text }}