Casandra Maggio i Karolina Rios. Vic
Després de cinc dies plens d’incertesa i commoció, el demòcrata, Joe Biden, ha guanyat les eleccions dels Estats Units i es convertirà en el 46è president. I és que cada quatre anys succeeix aquest fenomen que té repercussió nacional i internacional: Les eleccions per saber qui governarà els següents quatre anys, la potència més del món. Malgrat això, l’any 2020 ha fet que la visió del món canviï 180º: una pandèmia que s’arrossega des de vés a saber quan, una crisi econòmica, i molts fets que no s’han gestionat òptimament i que han fet que l’opinió de les persones que ens governen també canviï de forma radical, però aquesta setmana va arribar el moment de conèixer el pròxim president dels EUA.
Des d’un bon principi, totes les enquestes li donaven la victòria a Joe Biden amb un clar avantatge sobre Donald Trump, però realment ha estat una votació molt renyida i amb moltes sorpreses al llarg de tota la setmana: la fallida onada blava que s’esperava dels demòcrates al voltant de tot el país, l’inesperat vot de la població llatinoamericana, i sobretot, les grans errades -una altra vegada- de les enquestes. Unes enquestes que ja es van equivocar a les eleccions de l’any 2016 quan li donaven el triomf a la demòcrata Hillary Clinton i, a últim moment, els vots electorals li van donar la presidència a Donald Trump.
Tanmateix, aquestes eleccions només van treure a la llum la latent divisió que viu el país nord-americà i la seva polarització. Es pensava que la comunitat llatinoamericana era demòcrata, però resulta que en aquestes eleccions li van donar els 29 vots electorals de Florida, al republicà Trump. La defensa de l’economia que fa Trump, ha calat en la comunitat cubana i veneçolana, sobretot, per allunyar-se tot el possible del comunisme chavista i castrisme. El politòleg Lluís Orriols, va comentar que “És molt possible que les enquestadores no arribin fins als llatins i per aquesta raó hi ha sorpreses al moment de la votació”. Per entendre millor la situació hem parlat amb el periodista Àlex Segura, amb en Henry Earle i la Catherine Braza: dos nois nord-americans, i Moha Lalouh, estudiant de Ciències Polítiques.
“Crec que era el moment per una candidata dona”
Àlex Segura
Des dels Estats Units
Àlex Segura, periodista català, membre de junta directiva de l’Associació de Corresponsals Estrangers als Estats Units (AFC-USA) i corresponsal de l’Agència de notícies EFE en Los Angeles, va dir al Sense Boira que “Als Estats Units, no hi ha un sistema o un ministeri de l’interior que dicti qui ha guanyat les eleccions, són els mitjans que ofereixen projeccions i això té riscos. Per exemple, va passar a Arizona, que l’agència de notícies Associated Press (AP) i Fox News van dir que Biden havia guanyat, quan encara faltaven mig milió de vots per contar.
El 50.6% dels votants pensen que la millor opció a president és Joe Biden, per sortir de l’era Trump, però davant a un 47.7% que pensa tot el contrari. El periodista comenta que “Biden no és polèmic i això aportaria més tranquil·litat al país, però tots dos, Biden i Trump són dos homes blancs que tenen més de setanta anys. I crec que era el moment per una candidata dona, és una altra manera de liderar, però cada vegada són més dones que homes”.
El mateix passa amb els votants afroamericans. La discriminació que pateix aquest col·lectiu no és poca i les múltiples manifestacions dels darrers dies han fet notòria la falta de conscienciació que hi ha als EUA. Segura comenta que “El suport que li ha donat Obama a Biden ha estat molt positiu per al vot afroamericà, i era d’esperar perquè Biden va ser el seu vicepresident durant els vuit anys i a més tenen molt bona relació, però també és molt important, el paper de la comunitat negre més conservacionista que ha votat a Trump”.
“El meu país necessita una mica més que només un president, en tot cas, necessita un veritable líder”
Henry Earle
Des d’aquesta banda del món
Les eleccions dels Estats Units és un fenomen que ha paralitzat tot el món, i sobretot la vida dels nord-americans que viuen fora del seu país. Henry Earle i Catherine Braza en aquest cas. Son dos ciutadans dels EUA que viuen a Barcelona i Girona, respectivament.
“No serà el mateix Hillary Clinton que Biden. Joe Biden és un home, cosa que li farà guanyar més suport l’estat. A més, els Estats Units ha vist a Trump com a líder, de manera que no és només una idea sinó una realitat. I sobretot, la situació de la Covid-19 ha demostrat que el meu país necessita una mica més que només un president, en tot cas, necessita un veritable líder”. Afirma Henry.
Per altra banda, Moha Lalouh, estudiant de Ciències Polítiques comenta: “L’experiència sempre és respectable, i Biden com a exvicepresident segur que podrà aportar un valor afegit. També serà més senzill governar atès la majoria demòcrata al congrés, però com és evident que té el repte de gestionar l’epidèmia, el canvi climàtic i la sanitat que és un tema pendent als Estats Units”.
Catherine Braza afirma que la presidència de Joe Biden “Marcarà una època de normalitat i serà una alenada d’aire fresc.” A més, afegeix que “Tot i que pot haver-hi ressurgències d’odi, racisme i prejudicis que, anteriorment, Trump va treure de la capsa de Pandora” i recorda amb melancolia la presidència d’Obama dient “Hi haurà polítiques i lleis que ens tornaran a l’estat del país de quan teníem a Barack Obama com a president” i diu amb esperança “Pot ser que tornem a formar part d’organitzacions i tractats internacionals com, per exemple, l’Acord de París”.
Donald Trump i la Unió Europea
Durant el seu mandat, el republicà va portar al seu terreny a una potència mundial, La Unió Europea, al desastre i va arrossegar-los a una crisi que afectaria, gairebé, a tot el món. Tal com recull Carme Colomina al seu article ‘Biden i el realisme europeu’: “L’efecte Trump -amb la retòrica del menyspreu i els atacs a l’OTAN i a uns europeus que no gasten prou en defensa- ha acabat empenyent la UE a parlar de geopolítica en solitari; a discutir de capacitats militars, agendes estratègiques i aliances flexibles més enllà d’uns Estats Units que han deixat de ser el soci fiable que els treia les castanyes del foc.”
Però res tornarà a ser igual pels Estats Units. Ho remuntem a anys enrere, quan Barack Obama presidia el país. No hi havia, gairebé, conflictes entre UE – EUA. Tot i això, la lluita amb Brussel·les és de les més importants que existeix entre aquestes dues institucions; i que Biden sigui guanyador, suposa un alleujament de la comunicació tensa entre els EUA i de la capital belga. “En el cas que Biden guanyi la presidència hi ha diversos punts de millora per al país. Primer de tot, Biden aposta per la lluita contra el canvi climàtic, les energies renovables, potenciar l’energia eòlica i el tema de la immigració amb el projecte per als joves ‘Dreamers’ (Somiadors) i el tema econòmic és el que genera més dubtes”. Explica segura.
I per altra banda, així ho comenta el Catedràtic d’Estudis Nord-americans, José Antonio Gurpegui, al seu article ‘¿Qué hará Biden si preside EE.UU.?’. “Trump ha convulsionat el mapa geopolític, però a priori no resultarà complicat suturar la ferida oberta amb els seus tradicionals aliats europeus –recordem el suport al Brexit, el desvergonyiment en les mesures conjuntes respecte a la carrera nuclear a l’Iran, o el rebuig a l’Acord de París en mesures mediambientals subscrit per Obama–”.
Tot i que ja sabem que Biden ha guanyat les eleccions amb gairebé 290 vots electorals, només queda per veure què passarà amb Trump, que va amb la negativa d’acceptar la seva derrota i les dubtes que ha creat en el sistema democrátic. Silvio Waisbord, professor de l’Universitat George Washington, comenta al seu article ‘Estados Unidos: Las dos caras de un país en la encrucijada’. “Aquesta és una mostra de les profundes contradiccions d’una societat enamorada dels seus propis mites i poc inclinada a reconèixer els seus costats foscos. Una societat convençuda d’albergar solament àngels i reticent a reconèixer els seus maleïts diables”.
{{ comment.text }}