Joan Muñoz i Arnau Moya. Vic
A dos mesos de les anticipades eleccions generals, Josep Maria Reniu, politòleg i director de l’Observatori dels Governs de Coalició (OGC), va tornar a les aules de la Universitat de Vic per impartir una classe magistral sobre la teoria de les coalicions i el sistema polític espanyol als alumnes de quart del grau de Periodisme. Reniu va iniciar la seva exposició citant una reflexió del professor de ciències polítiques de la Universitat de Michigan, Robert Axelrod, sobre la qual va girar tot el seu relat: “Les eleccions no formen governs. Qui ho fan són els partits polítics mitjançant negociacions entre ells”.
Situant els alumnes en l’actual context, en què la cultura del pacte i de la negociació és encara poc acceptada per una part important de la ciutadania i asseure’s, discutir, cedir i negociar són encara sinònims de debilitat i incapacitat per a tirar endavant un projecte polític, Josep Maria Reniu va explicar com l’aparició de nous i impredictibles actors polítics ha portat a la transició del bipartidisme imperfecte (PP-PSOE) a un multipartidisme moderat.
Tot seguit, el politòleg va criticar el fals mite de la “força més votada”. I és que segons argumentava, qui guanya no és sempre qui governa. Qui guanya és qui aconsegueix forma un govern de majories. Seguint el fil conductor, el vigatà Reniu va exposar què és el cercle virtuós de l’acord entre partits: primer el perquè, llavors el què, el com, el quan i, no només així, el qui.
“Ja és hora de canviar el sistema electoral”
El director de l’OGC va ensenyar als alumnes el funcionament del sistema electoral a través del prorrateig d’escons pel total de població i va aprofitar per deixar caure una opinió personal molt crítica: “Portem 40 anys de sistema democràtic. Ja és hora de canviar el sistema electoral”. El professor va explicar també com es duu a terme la distribució interna del poder, que es reparteix tant en termes quantitatius (quantes carteres) com en termes qualitatius (quines carteres).
Reniu va apuntar que cal evitar la inflació de càrrecs així com d’àrees rares. En la vessant qualitativa, va assegurar que és aconsellable buscar fer comptables les preferències político-ideològiques amb una tasca de prospecció de l’agenda futura, en termes de comportament estratègic.
{{ comment.text }}